Realment, dubto que la pirateria en el món en línia hagi estat mai en perill de mort, però els números no deixen mentir. Durant la dècada del 2000, de manera conjunta amb el desplegament de la internet d'alta velocitat (que ja no ho és tant!) van néixer les actuals plataformes d’streaming audiovisuals, liderades per Spotify en música i Netflix en cine i sèries, així com el model de subscripció en el mercat de les aplicacions informàtiques, amb el llançament, anys després, de l'Office 365 i de les suites en línia d'Adobe ("el Photoshop"), més orientats al públic professional. Va ser així com la pirateria va caure notablement, almenys a Occident, per una simple raó: la combinació aurèola del capitalisme més bàsic d'oferir un producte o servei desitjat a un preu que el públic estigui disposat a pagar. Quotes al voltant de 10 euros mensuals per serveis excel·lents (alta qualitat en continguts audiovisuals, actualitzacions i seguretat en ofimàtica) eren assumibles per tothom que no tingués en el pirateig una qüestió, diguem-ne, d'absurds principis.

Però no només el secret estava en el preu i en el producte sinó en la modalitat comercial: Microsoft llençava un servei d'Office per 5 ordinadors dins d'una llar que moltíssimes empreses utilitzaven a un preu més baix que el paquet corporatiu més econòmic, mentre Spotify oferiria un paquet família per 6 usuaris, que no pocs grups d'amics ho utilitzen com si en fossin. Una vista grossa per aconseguir penetració en el mercat. Netflix va anar més enllà i no només va permetre compartir la contrasenya entre usuaris, sinó que fins i tot ho va incentivar al seu Twitter.

“El mercat de l'streaming audiovisual ha canviat radicalment i que comença a ser altament bel·ligerant degut als blindatges contractuals amb productores i distribuïdores, que obliguen els clients a pagar més d'una quota segons vulgui seguir alguna de les sèries blockbuster o, com a alternativa, saltar entre diverses companyies”

I així tot va funcionar perfectament durant molts anys. Però els temps han canviat i aquesta última companyia, Netflix, últimament no para de pujar la quota, en percentatges que toquen el 10%, d'1 euro en 1 euro o més, i aquest 2022, a Itàlia com a mercat de proves, comença a informar els clients que els comptes compartits han de ser únicament a una llar, posant per ara una complicació d'un codi que s'haurà de demanar al titular, ja que arriba per SMS, i una advertència que a futur l'empresa podrà donar de baixa comptes que incompleixen aquesta normativa que, com hem vist, ells mateixos incentivaven.

No cal dir que el mercat de l'streaming audiovisual ha canviat radicalment i que comença a ser altament bel·ligerant degut als blindatges contractuals amb productores i distribuïdores, que obliguen els clients a pagar més d'una quota segons vulgui seguir alguna de les sèries blockbuster o, com a alternativa, saltar entre diverses companyies, però crida l'atenció que Netflix hagi decidit endurir el gesto cap als clients justament quan el 5G comença a desplegar-se a tot arreu amb unes velocitats de descàrrega i streaming de vertigen (una pel·lícula podria baixar-se localment en 10 segons i reproduir-se en línia  a la mateixa velocitat que la plataforma!). Sembla que l'empresa no ha entès que el preu "just", la raó pel que gran part del públic havia renunciat a fer servir les descàrregues il·legals de les aplicacions P2P, podrien ser els 9,99 euros, en algun cas compartit amb algun familiar o amic, però estic segur que els 17,99 euros que es paga avui de quota Premium a Andorra no ho és.

La competència en el sector musical en línia ja existeix des de fa temps, així i tot la diferència amb l'audiovisual és que, majoritàriament, el producte que el client busca, la cançó, es troba a qualsevol de les plataformes, amb la qual cosa davant una pujada de preu o canvi en les condicions de, per exemple, Spotify, el client podrà mudar-se a Tidal, Apple Music o Amazon Unlimited, incloent-hi la facilitat d'importar les playlists. Per aquesta raó crec que qui hagi sabut valorar els avantatges del servei d’streaming musical, que ja funciona més com una ràdio personalitzada que una altra cosa, no es tornarà a temptar de tirar de pirateria. Però a l'audiovisual la proposta semblaria ser "paga el preu que jo vulgui, pel material que jo tingui, de la manera que t'imposi" o busca alternatives irregulars i, en convergència amb la potència del 5G, una gens menyspreable part del seu actual públic buscarà alternatives irregulars.

Només queda veure com reaccionen Amazon, Apple, HBO i Disney. I les plataformes pirates que, davant un canvi general en les condicions d'ús dels canals oficials, segurament podran gaudir d'una renovada primavera.