Els ametllers estan esquizofrènics. Ara neva, ara plou, ara surt el sol. I els ametllers floreixen a la babalà enganyats per una falsa primavera, sense saber que encara pot arribar-los una gelada traïdora i deixar-los nus. Així estan els pobres, pertorbats i trastornats. Com jo, que avui que m'he adormit i he arribat tard a teletreballar. A estones estic tan tou que podria posar adhesius del 'Súper Pop' a la tapa de l'ordinador.

Estic a punt de preguntar a la botiga de complements d'animals de sota si tenen rodes d'hamster per a humans d'1,76 metres. He batejat a les meves dues últimes mandarines: Pixie i Dixie en record dels 'mardito roedore' i mes les miro amb els ulls esbatanats com els de ratolí Jerry quan veia el gat Tom. Observo el carrer des de la finestra i sembla la zona prohibida d''El planeta dels simis'. O de Raticulín.

Quan hagi de sortir portaré un salconduit amb una etiqueta d'Anís del Mono. Ara només falta que la immobiliària em comuniqui, per carta, que en aquests moments tan durs, puc pagar el lloguer el dia 5 en comptes del 3. Sort que sempre hi ha gent que ho passa pitjor, com Alfonso Ussía al qual li han censurat un article a 'La Razón' o el govern espanyol, que va anar a comprar tests ràpids per fer proves del coronavirus fabricats per 快乐的中国人 (El xinès feliç)  amb llicència Fu Manchú, manufacturats a la llera del Liang Shang Po i adqurits al Basar Oriental. AIxò m'ha animat el dia i sobretot quan sé que podré donar resposta a un dels grans enigmes de la història i que canviarà el curs de la humanitat. Finalment, he resolt una de les incògnites del pop espanyol dels 80. Qui m'ha robat el mes d'abril? El coronavirus.