Nadal no només és tornar a casa. Si només fos com aquell anunci de torrons, El Almendro, encara rai. Però és que de bracet amb el retorn al ‘cada ovella al seu corral’, arriba l’enèsima reedició de la pel·lícula ‘Que bonic que és viure’, el cunyat que arregla el món, el repunt de vendes de l’ou filat, el vestit de la Pedroche que enguany rivalitzarà amb el de Laura Escanes a TV3, i Mariah Carey amb el seu ‘All I Want for Christmas Is You’.

Abans de Mariah, pronunciat Maraya i amb accent de Mayami, va ser Maria. De ‘nina repollo’ es va convertir en una nina sexi, abans de ser recautxutada i envasada al buit, sempre acompanyada per un ventilador gegant que li sacsejava la cabellera. Cada 1 de novembre se la descongela per a donar el tret de sortida a les festes de Nadal. Just quan a Andorra la Vella s’anuncia, com una profecia faraònica, el poblet de Nadal com el més gran del sud d’Europa (comptant que Tolosa està a l’oest i El Barcarès a l’est), i els alcaldes de Badalona i de Vigo competeixen per veure qui té les boles (de Nadal) més grans.

“Canten tots dos al costat d’un arbre de Nadal amb una imatge casposa i impregnada de formol i naftalina”

Mentrestant, Mariah és rebuda pel president dels Estats Units i canten tots dos al costat d’un arbre de Nadal amb una imatge casposa i impregnada de formol i naftalina com aquelles fotos per a felicitar les festes de l’aleshores vedet del Folies Bergère, Normal Duval i el seu marit, un senyor amb cognom de pivot de la Cibona de Zagreb. Ella apareixia embolicada en un vestit de vellut, ell treia el cap pel coll de la camisa amb corbata de llacet i els nens, disfressats de Príncep de Beukelaer, intentaven dissimular amb un somriure la rancúnia que començaven a acumular cap als seus pares per exhibir-los amb aquelles pintes.

Sort que Mariah Carey i la resta de cançons embafadores, plenes de bons desitjos, pau i felicitat seran substituïdes ben aviat per una disbauxa discotequeril de purpurina i lluentó. L’única cosa dolenta que et pot passar a la festa de Cap d’Any és que punxi un d’aquells dj’s que treballen de dia en una sucursal bancària, però que de nit es posen una camisa hawaiana i matxuquen al personal amb Enrique Iglesias, David Bisbal, Juan Magán (apologeta del terrorisme musical) i David Guetta, fent creure als pares de família que pujar a una cabina i posar el que els agrada a ells és un dret constitucional quan és un crim de lesa majestat.

Pengeu el Dj, que cantaven els Smiths a ‘Panic’ (Hang the blessed DJ). I el del fil musical, i el de les nadales als centres comercials, també. Sort que sempre ens quedarà el concert de Cap d’Any.