Desenclavament és, des de fa uns anys, el mot de moda a Andorra. Una paraula que, simptomàticament, no apareix al Diccionari de la llengua de l'Institut d'Estudis Catalans. L’infinitiu desenclavar significa segons el mateix diccionari: “separar (una cosa) d’allò en què està enclavada”. Tanmateix, a documents oficials com l’Horitzó 23, s’empra el mot i dona títol a una iniciativa; empresaris i ministres ens burxen un dia sí i l’altre també amb el mateix nyigo-nyigo: Gallardo -fent-se la foto a la Caubella- repetia que l’heliport “persegueix resoldre el problema de desenclavament”.

“Desenclavament, seria doncs, l’acció o l’efecte de separar una cosa d’allò en què està enclavada. Em pregunto: ¿De què o de qui volen separar Andorra? ¿O, per aquestes elits, el mot té un altre sentit?”

Desenclavament, seria doncs, l’acció o l’efecte de separar una cosa d’allò en què està enclavada. Em pregunto: ¿De què o de qui volen separar Andorra? ¿O, per aquestes elits, el mot té un altre sentit?

Provem, fent lingüística comparada, amb el castellà: desenclavar és un verb transitiu que significa “Arrancar o quitar los clavos. Desclavar: també llegim una segona accepció “Sacar de modo violento a una persona del lugar en que está”. La veritat és que, en els més de setanta anys que visc a Andorra, no m’he sentit “clavat” com un santcrist, ni m’agradaria que ningú em tragués violentament del meu país. No deu ser tampoc el significat bo.

Ho torno a intentar amb el francès; aquí sí el trobem: désenclavement : «Rompre l'isolement d'une région, d'une ville, d'un pays, en les ouvrant aux échanges par la mise en service de voies de communication, de moyens de transport». Dir que estem aïllats és una mica exagerat, oi?

Si fem cas de l’aplicació lingüística Google Books Ngram Viewer, désenclaver, inclús a França, s’utilitza molt poc; el nombre d’ocurrències va tenir el seu màxim el 2000, amb 0,000035 %, per baixar, el 2019, a menys de la meitat.

Si comparem amb el mot connectar, o sigui “connecter” la corba d’ocurrència està disparada a partir dels anys 90;  Google ens diu que per cada vegada que s’utilitza el mot “désenclaver”, s’utilitza 21,27 vegades el mot “connecter”.

La Unió Europea té en marxa un mecanisme, Connectar Europa, per valor de 33.700 milions de euros, como a part del pròxim pressupost a llarg termini de la Unió Europea (2021-2027) per invertir a las xarxes europees d’infraestructures digitals, de transport i d’energia.

“¿Per què Govern i les patronals prefereixen utilitzar la forma negativa desenclavament en lloc de la positiva ‘connexió’? Sospito que tracten de fer un discurs destinat a convèncer al públic de què qui parla és una persona competent, per les coses que anuncia i proposa”

¿Per què Govern i les patronals prefereixen utilitzar la forma negativa desenclavament en lloc de la positiva ‘connexió’?

Sospito que tracten de fer un discurs destinat a convèncer al públic de què qui parla és una persona competent, per les coses que anuncia i proposa; per això utilitzen paraules ‘sàvies’, que suggereixin un greu problema (però suficientment imprecís) tot i anunciant les conseqüències catastròfiques si no se reacciona convenientment. El còctel s’amaneix aprofitant algunes circumstàncies (esllavissades Punt de Trobada i RN22 al Bac d’en Morer), enfocades de forma oportunista per exagerar la importància de la “catàstrofe que tenim a tocar” i al mateix temps se’ns proposa solucions pretesament eficaces (aeroport, ferrocarril, heliport) que s’ha de posar en marxa d’una manera urgent i sense preocupar-se massa per la legalitat, a la que –confessa un ministre que ja ha perdut tota la vergonya-  se li trobaran les ‘escletxes’ que convinguin.

En el cas de què aquesta solució no pugui posar-se en pràctica per les causes que siguin, o no soluciona el problema o, inclús, l’agreuja, el “locutor” que ha fet la proposta, traurà l’excusa que és culpa d’altres actors (la p--a llei, els països veïns, l’oposició política, les plataformes ciutadanes, etcètera).

La utilització de una paraula més usual com ‘connectar’, implicaria que els locutors -els quals mai no volen tenir interlocutors, sinó escoltadors- haurien d’explicar amb qui es vol connectar, com i perquè.

Justificar la connexió aèria amb Dubai o Japó, requereix que Govern expliqui quins estudis de mercat i quines accions de promoció s’han dut a l’Orient mitjà i a l’extrem Orient. Justificar un tren de mercaderies fins Sant Julià, necessita avaluar el volum (les tones) de béns de consum i béns de capital que el país necessita; la seva procedència, el calendari de substitució de l’actual medi de transport i origen per a la nova i desitjada situació; les inèrcies i els hàbits de comerciants, intermediaris, empreses logístiques i la disponibilitat de terrenys per encabir aquestes empreses. Necessita decisions geoestratègiques: amplada europea o amplada espanyola? Suburbi de Barcelona o país europeu? Necessita parlar amb governs i empreses per compatibilitzar els plans estratègics de SNCF i ADIF amb la ‘voluntat de desenclavament’.

“Justificar un heliport internacional, necessita no només definir la seva ubicació, i també l’origen dels vols. De moment, ja sabem que, avui per avui, no podran sortir de l’aeroport ‘Josep Tarradellas Barcelona-El Prat’, que no autoritza l’ús comercial d’aquest tipus d’aeronaus”

Justificar un heliport internacional, necessita no només definir la seva ubicació, i també l’origen dels vols. De moment, ja sabem que, avui per avui, no podran sortir de l’aeroport ‘Josep Tarradellas Barcelona-El Prat’, que no autoritza l’ús comercial d’aquest tipus d’aeronaus. Necessita ‘pensar’ com arribarà a l’heliport la tripulació, no només en vols programats o de rutina, també en casos d’emergència. Imaginen el recorregut que haurà de fer un pilot que viu a Llorts, per pujar a la Caubella, a buscar el seu helicòpter i seguidament envolar-se cap a Incles a buscar un ferit?

Segur que el mot màgic desenclavament té molts avantatges: estalvia explicar perquè aquestes coses, tant estratègiques pel país, les han de fer inversors estrangers, estalvia dotar pressupostàriament aquest objectiu, ni que sigui els estudis previs, de mercat o de viabilitat.

Estalvia negociar amb els governs espanyol i francès per arranjar les fronteres respectives, posar més garites i més funcionaris per fluïdificar la circulació; estalvia pressupostar les obres per evitar el tràfic a través de Sant Julià, estalvia resoldre la circumval·lació de la Massana i de Canillo, o altres bloquejos molt més reals que afecten el dia a dia de milers de ciutadans.

Desenclavament és una presa de pèl que dura des del 2011.