Estem americanitzats. I potser també colonitzats. Ja només ens falta celebrar el dia d’Acció de Gràcies i cruspir-nos un gall dindi per complementar el novembre del Halloween i del Black Friday. Aquest passat cap de setmana era fàcil ensopegar amb un vampir, un parell d’esquelets, un zombi, un bruixot i un Freddy Krueger que no aixecava un pam de terra.

Per sort, n’hi ha que ja portem la disfressa posada, despentinats, amb un texans estripats i una samarreta vella, fem molta por. Encara que n’hi ha uns altres que en fan més i sense necessitat de vestir-se de monstre. Així estem, atemorits, que un ja no sap per on vindrà l’ensurt, si per l’esquerra o per la dreta, si per dalt o per baix. Anem amb el cangueli posat en el cos.

“Aquelles pors infantils que se’t clavaven a la gargamella han estat substituïdes per altres”

Amb els anys, aquelles pors infantils que se’t clavaven a la gargamella han estat substituïdes per altres: les mirades reprovatòries, els silencis que es converteixen en tumors i se t’acaben menjant per dins, la resignació pròpia i aliena, la pèrdua de curiositat, la de facultats, la de paraules, la dels que estimem. Al futur: al nostre, al d’ells.

Perquè ara sabem que els monstres existeixen i a l’hora d’anar al llit ens tapem fins els ulls i tanquem la porta de l’armari. Apaguem el llum, això sí: la factura de l’electricitat és més terrorífica que els dimoniets o que els plans. Aquests darrers si existeixen, no són elaborats: es fan a cops de martell. És el cas de Donald Trump: porta anys deixant clar el que faria. Els llibres sobre el seu primer mandat com ‘The Divider’ dels periodistes Peter Baker i Susan Glasser, ja avisaven del que passaria en el segon. Elon Musk ja va mostrar les seves cartes quan va posar la xarxa social X al servei de la ultradreta. En resum, que tot el que ens passa, monstres a banda, és culpa d’uns quants individus amb una plataforma elevadora i uns martells. I ens estem deixant robar en ple dia.