Vells temps o temps vells

L’ex-cap de govern Óscar Ribas Reig ha publicat avui 2 de juliol un article (Nous temps o temps nous) sobre la diversificació (necessària) de la nostra economia o potser parla de la “econosuya".

Es publica l’article (la primera part) de l’ex-cap de Govern el mateix dia que la premsa andorrana  dona unes xifres força dispars del cost de l’adhesió a l’FMI; una adhesió destinada -principalment- a garantir l’estabilitat del sistema financer. Si no se’m demostra el contrari amb arguments tècnics, de poc servirà per diversificar l’economia andorrana.

L’article es publica també el mateix dia que un treballador de la meva empresa torna a PATIR la supèrbia, el supremacisme (i la incompetència) d’un empleat públic; situació que lamentablement ja ha deixat de ser anecdòtica i ha esdevingut una escena quasinormal en les administracions andorranes; com demostra la conversa següent entre un ciutadà o ciutadana (C) i un funcionari o funcionaria (F):

• (C) Venia (amb cita prèvia, coronavirus obliga) a demanar un certificat de no deutor amb l’administració.
• (F) No te’l faré.
• (C ) Com? I Per què?
• (F) Perquè teniu “deutes”!
• (C) No és cert, estem al corrent de tots els pagaments.
• (F, mirant a la pantalla de l’ordinador) Aquí diu que teniu deutes. No has pagat la taxa de comerç.
• (C) Sí que està pagada.
• (F) Deveu la de 2020. No te’l faré.
• (C) Demana, si us plau, al teu responsable, perquè crec que teniu un error.

Finalment (F) consulta a un responsable de l’administració tributària que confirma que la ciutadana (súbdita?) tenia la raó i la funcionaria estava equivocada no només per adreçar-se de forma arrogant a la persona, sinó per desconeixement de la norma.

Podem parlar seriosament de diversificació, de temps nous o de (nous temps) amb una administració que no té al dia els seus arxius normatius? 

La cosa acaba amb el lliurament del certificat de ‘no deutor’ i, evidentment, sense cap excusa per part de la funcionaria.

Podem parlar seriosament de diversificació, de temps nous o de (nous temps) amb una administració que no té al dia els seus arxius normatius? Una administració sense circulars internes que actualitzin la normativa i els procediments? O l’única formació que es fa  als treballadors públics és sobre mascaretes, mampares i hidrogels.

Avui he pogut constatar (en carn pròpia) que a  l’administració tributària andorrana hi ha encara funcionaris que no han rebut la formació bàsica sobre els diferents “moments” d’una obligació tributària: acreditament, liquidació, notificació i període de pagament.

Segons l’article únic del decret de Govern del 23-6-2020 de notificació de les liquidacions i del termini de pagament voluntari de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques per a l’any 20201, “s’estableix el termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques el 30 de setembre del 2020, en aplicació de l’article 42 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2”.

Sense una administració preparada i implicada en el progrés econòmic del país anem a la ruïna.

Així des del 18 d’abril, TOTS sabíem o havíem de saber, que el termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques aniria més enllà del 30 de juny del 2020.I a partir del 23 de juny TOTS sabíem, o havíem de saber, que el termini de pagament seria el 30 de setembre de 2020. Bo, pel que he pogut comprovar tots no ho sabien: entre ells alguns dels funcionaris del servei que dirigeix  el senyor Albert Hinojosa.

Podem fer els discursos més bonics sobre la diversificació, sobre el nou model econòmic, sobre com atreure la inversió estrangera però com diuen a Castella “Con estos mimbres no se puede hacer más que este cesto” o si preferiu “No hi ha més cera que la que crema”. Sense una administració preparada i implicada en el progrés econòmic del país anem a la ruïna.