Llars a i per a Andorra

paula removebg preview

Paula Przybylowicz Vidal

Graduada en Filosofia

Comentaris

“Llars a i per a Andorra”, així anomenava Concòrdia el seu primer acte monogràfic, dedicat a l'habitatge, celebrat el darrer trenta de novembre a la Sala d'Actes del Comú d'Escaldes-Engordany. Es va parlar de llars–no merament pisos o cases–perquè qui treballa i resideix a Andorra ha de poder gaudir d'un espai digne on viure, on fer créixer la seva família i on descansar, sense que això suposi no tenir suficients recursos econòmics per cobrir altres despeses bàsiques. Un dret tan fonamental que, segons l'Observatori Social d'Andorra, és la primera preocupació per a un 49% de la població.

Resoldre el problema de l'habitatge no és qüestió d'una proposta màgica, sinó que necessita una bateria de mesures a curt, mitjà i llarg termini. Primer s'ha d'evitar que la crisi s'eixampli. Després, s'han d'adreçar les condicions estructurals que l’han fet realitat. Amb aquest objectiu, Concòrdia va presentar quatre vies d'acció.

La primera és limitar la inversió estrangera en immobles, la causa principal de l'encariment de l'habitatge. La inversió estrangera ha fet augmentar la demanda en el mercat de la compra d'immobles, reduint alhora l'oferta en el mercat del lloguer. El resultat ha sigut l'encariment de l'habitatge, un augment dels preus del 85% entre el 2015 i el 2019. Quines mesures concretes té Concòrdia respecte de la inversió estrangera? A curt termini, suspendre la tramitació de les inversions estrangeres en immobles durant un període proposat de divuit mesos. També caldria establir un sistema de quotes i un límit temporal mínim a la venda d'immobles, és a dir, que una vegada adquirit un immoble aquest no es pugui tornar a vendre fins al cap d'un mínim d'anys.

“Resoldre el problema de l'habitatge no és qüestió d'una proposta màgica, sinó que necessita una bateria de mesures a curt, mitjà i llarg termini. Primer s'ha d'evitar que la crisi s'eixampli. Després, s'han d'adreçar les condicions estructurals que l’han fet realitat. Amb aquest objectiu, Concòrdia va presentar quatre vies d’acció”

La segona via d'acció que va proposar Concòrdia té com a objectiu reintroduir els pisos buits al mercat, que es calcula que oscil·len entre els sis mil i els onze mil. Es tractaria de fer públiques les titularitats cadastrals, amb un període de preavís suficient, per incentivar els propietaris d'aquests béns a regularitzar-los a la hisenda del seu país i a llogar-los o posar-los en venda. Aquesta mesura s'hauria de complementar amb una aplicació efectiva de l'actual impost als pisos buits.

La tercera via d'acció és la creació de parc d'habitatge públic a preu de cost, promogut per l'Institut Nacional de l'Habitatge. Aquests habitatges, inspirats en els models exitosos de Viena o Luxemburg, es construirien en terrenys comunals o del Govern, i s'assignarien amb criteris estrictes de renda, situació familiar i amb la condició de no tenir cap altre immoble en propietat.

Aquests tres conjunts de propostes, és clar, s'haurien de complementar amb la desincentivació de l'especulació immobiliària per la via fiscal. Com? Per exemple, augmentant l'impost de transmissions patrimonials, però mantenint un tipus reduït pels habitatges de primera residència. En aquesta línia, també es podrien pujar els tipus en les plusvàlues de transmissions patrimonials en les operacions de curt i mitjà termini. Juntament amb la limitació de la inversió estrangera, aquestes modificacions permetrien moderar l'especulació immobiliària.

Finalment, des de Concòrdia no només pensem que s'han de prendre mesures valentes per resoldre l'encariment de l'habitatge, sinó que també hem de poder gaudir d'aquest amb una qualitat de vida elevada. Per això, les mesures plantejades anteriorment també s'haurien d'acompanyar, en primer lloc, d'una modificació de la classificació del sòl, estenent la categoria de sòl no urbanitzable, amb l'objectiu de protegir el medi natural de la construcció desmesurada. I, en segon lloc, la creació d'un pla nacional d'infraestructures que inclogui no solament les viàries, sinó la resta d'infraestructures que proveeixen serveis públics, com ara les escoles i centres mèdics.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending