Aquest any, Nacions Unides ha proposat el lideratge igualitari com a tema del Dia Internacional de les Dones, jornada que celebrem aquest dilluns vinent. Se sol defensar la importància de la presència equitativa de dones en posicions de lideratge apel·lant a la igualtat efectiva d'oportunitats. En efecte, aquesta és la raó principal. Una societat compromesa amb el principi d'igualtat entre dones i homes ha de poder garantir la igualtat d'oportunitats. Com que la igualtat d'oportunitats inclou l'accés a les posicions de lideratge, una societat compromesa amb el principi d'igualtat entre dones i homes ha de poder garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a posicions de lideratge. Deixant de banda aquesta raó principal, però, m'agradaria entrar a considerar dues altres raons que penso que hem de tenir en compte a l'hora de perseguir l'objectiu del lideratge igualitari.

La primera raó és que canviar la representació del lideratge té un valor instrumental per consolidar la igualtat de gènere. El lideratge continua sent una esfera masculinitzada, fet que és, i que perpetua, un problema de representació. Com que el lideratge ha estat històricament un rol masculí, i la societat ha perpetuat estereotips associats amb el gènere, les característiques necessàries per al bon lideratge s'han acabat associant amb trets masculins. Mentre que els homes s'associen amb atributs d'agència: orientació a l'èxit, assertivitat i capacitat de decisió; les dones s'associen a atributs comunitaris: consideració pels altres, mediació i sensibilitat emocional. Això fa que hi hagi un biaix inconscient que associa el lideratge amb els atributs socialment considerats masculins.

“Una societat compromesa amb el principi d'igualtat entre dones i homes ha de poder garantir la igualtat d'oportunitats. Com que la igualtat d'oportunitats inclou l'accés a les posicions de lideratge, una societat compromesa amb el principi d'igualtat entre dones i homes ha de poder garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a posicions de lideratge”

Aquest tipus de biaix cognitiu és precisament el què en les ciències cognitives es considera un biaix per representació. Els biaixos per representació responen a la nostra tendència inconscient de fer judicis en funció de les representacions prèvies que tenim. D'aquesta forma, com que la majoria de les nostres representacions del lideratge ho són del lideratge masculí, tendim a jutjar que els homes estan més ben preparats per liderar que les dones.

Garantir que les dones tinguem accés a posicions de lideratge, tant en el sector públic com en el privat, ha de permetre que, a poc a poc, la idea que tenim del bon lideratge es vagi desmasculinitzant. La desaparició dels biaixos inconscients de gènere sobre el lideratge afavorirà, alhora, l'accés de les dones a aquest tipus de rols, creant així un cercle virtuós.

La segona raó per la qual és important la presència de les dones en posicions de lideratge és que estem en una posició favorable per identificar i conceptualitzar determinats fenòmens que, d'altra forma, potser passarien desapercebuts. Això és el què des de l'epistemologia feminista s'anomena 'privilegi epistèmic'. Segons la ‘standpoint theory’, la teoria del punt de vista, els col·lectius oprimits sota condicions de desigualtat sistèmica estan en millor posició de conèixer certes dinàmiques que els afecten. Tenen, per tant, un privilegi epistèmic. El gènere també dona privilegi epistèmic. N'és un exemple el fenomen de l'assetjament sexual, que no va ser conceptualitzat com a tal fins que les mateixes dones van denunciar que era una expressió de les desigualtats en el tracte a què estaven sotmeses. Un altre exemple és la reivindicació d’investigar determinades malalties que durant molt temps han estat invisibilitzades, com és l’endometriosi, a causa d’una major presència d’homes en el món de la recerca.

Per tant, garantir la diversitat de perspectives en rols de lideratge és important perquè incorpora punts de vista que són privilegiats, fet que permet, a través del diàleg entre les diverses posicions, arribar a una diagnosi més completa de la realitat i prendre decisions més ben informades.