iPhones

fernando blanco removebg preview

Fernando Blanco

Soci-consultor de SisèGrau

Comentaris

Tinc un iPhone. Crec que és el sisè o setè que tinc. Llevat períodes molt determinats en què vaig sentir-me enganyat per Apple (una sensació que m’agafa cada cop més sovint) i vaig flirtejar amb Androids diferents, he estat sempre un amant fidel de la marca de la poma mossegada...

Que això serveixi com a prefaci i com a definició de principis.

A punt d’arribar a Andorra l’iPhone 13, un any més em paro a pensar fins a quin punt ens adonem de quina manera estem manipulats per una de les màquines de màrqueting més precises d’aquest segle XXI. Un cop més Apple ens presenta un producte amb un preu absolutament fora de lloc, amb característiques com a fet diferencial que el 99% dels usuaris no sabran valorar i que, així i tot, tornarà a ser l’objecte del desig de milions de persones a tot el món.

“Apple ha aconseguit un cop més posar-se al cap dels consumidors amb un producte reversionat any rere any amb mínims canvis estètics, destacant característiques prescindibles i moltes vegades intangibles, disfressats d’avenços tecnològics que la persona del carrer no pot ni tan sol entendre”

Treballo en màrqueting des de fa 30 anys i això no em dona cap avantatge, llevat del de poder descriure el fenomen (Aldous Huxley comença ‘Un món feliç’ sentenciant que “allò que no podem canviar, almenys hem de poder descriure-ho”).

Apple ha aconseguit un cop més posar-se al cap dels consumidors amb un producte reversionat any rere any amb mínims canvis estètics, destacant característiques prescindibles i moltes vegades intangibles, disfressats d’avenços tecnològics que la persona del carrer no pot ni tan sol entendre. Trobem articles a mitjans de tota mena, adreçats al gran públic, on es parla de microprocessadors d’última generació “10 cops més ràpids que la generació anterior”, quan no tenim ni idea del que podia fer aquell xip de la generació anterior ni de cap, o destacats que parlen de les característiques tècniques del vidre que protegeix la pantalla, quan finalment tots acabem comprant un funda, més o menys lletja, amb la certesa que aquesta duresa no seria prou protecció davant la nostra natural malaptesa a l’hora de treure’l de la butxaca o fer un mal moviment amb el mòbil a una taula. I, per descomptat, destacant la importància del fet que el nou ‘gadget’ és 1 mil·límetre més ample o que pesa 10 grams més. Tot plegat, podreu imaginar, són raons de pes per convèncer al consumidor per deixar-se entre 1.000 i 1.500 euros en un dispositiu que en 4 mesos, a mesura que vagin filtrant-se a la premsa les probables prestacions del futur nou model, el deixarà irremeiablement obsolet.

El màrqueting no crea necessitats però genera desitjos i des de 2007, quan va sortir al mercat el primer iPhone, aquell que va anunciar-se amb aquell increïble anunci de ‘Hello’, anunci que va deixar a les clares que hi hauria un abans i un després d’aquest ‘telèfon’ (podeu gaudir-lo AQUÍ), aquesta sensació d’estrès al mercat davant la sortida dels nous model s’ha renovat, gairebé sempre amb èxit.

Sigueu usuaris o no, la història de l’iPhone és la història de la nostra debilitat com a consumidors i estic cada cop més convençut que qualsevol producte diferent, amb un mínim de qualitat i una bona història darrere, pot convertir-se en un veritable tsunami comercial.

I ho dic mentre busco a la web alguna informació que em permeti saber quan arribarà a Andorra... i a la meva butxaca. Em declaro culpable.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending