Des de l’arribada de YouTube i l'explosió del model de difusió dels continguts textuals mitjançant la sindicació (allò que fa que rebis les notícies al teu mail, pràcticament al moment d’haver estat publicades), els mitjans tradicionals han patit canvis tan radicals que en molts casos posen en dubte la supervivència futura d’aquests.

La premsa escrita de paper s'ha convertit en quelcom que no només arriba sempre tard, sinó que a més a més es desactualitza al moment d'estar imprès i, confessem-ho, és més incòmode que trobar les notícies al mòbil en qualsevol moment. La televisió oberta, al seu format tradicional, és consumida per un públic minvant mentre intenta desesperadament pujar a la web, en una guerra perduda a l'avança amb les plataformes on-demand, com ara Netflix i Prime Video, YouTube, que fins i tot li ha capturat la seva quota publicitària, i ara Twitch, que d'una xarxa de ‘gamers’ s'ha convertit en poc temps en una veritable plataforma de continguts amb serioses intencions de liderar el panorama audiovisual en línia.

“Saturats de continguts audiovisuals i resistents cada cop més a les dinàmiques invasives i limitacions per als creadors de continguts a les xarxes socials, el públic torna a buscar l’acompanyament amable de la ràdio”

Però la ràdio segueix més viva que mai...

Hem canviat moltíssim la manera de consumir continguts, tal com vam comentar a un altre article d’Altaveu, però la ràdio no ha patit la pèrdua de públic, més aviat al contrari: diversificada en noves plataformes que se sumen a les webs de les mateixes emissores, com ara iVoox, els podcasts d'Apple Music i Spotify, Stereo i la innovadora Clubhouse, el mitjà guanya cada dia participació, gosant fins i tot vampiritzar a YouTube i Twitch, plataformes que sovint s’utilitzen també com si fossin una mena de ràdio.

Les raons? Saturats de continguts audiovisuals i resistents cada cop més a les dinàmiques invasives i limitacions per als creadors de continguts a les xarxes socials, el públic torna a buscar l’acompanyament amable de la ràdio, amb les possibilitats actuals d’ubiqüitat i segmentació, enriquida per la facilitat de produir bons materials amb més talent que pressupost, fet que crea un escenari d'alta competència en el sector. El futur? Una oferta creixent i altament dinàmica, on estructures empresarials i creadors de continguts competiran pel temps d’escolta, única variable que, ara per ara és invariable.

Un cop més, com va passar amb els materials redaccionals davant la popularització dels blogs, una indústria tradicional, establerta des de fa dècades, haurà de compartir públic i inversió publicitària amb plataformes i autors més àgils, independents i flexibles, garantint als usuaris molts anys més de ràdio.