Una barreja de ‘clickbait’ i pauta estatal (oficial i no oficial) està provocant que, des de la notícia de la vinguda d’ ‘El Rubius’, atacar Andorra des de digitals, canals de YouTube i ‘telebasura’ de tota mena s’hagi convertit en el nou esport nacional espanyol, ara que els braus ja no estan de moda. ‘Fake news’ no contrastades, llegendes urbanes i declaracions de gent ressentida amb el país es troben un i un altre cop, a diferents espais, amb una simple recerca a Google.

Em permeto discrepar amb l’actuació actual del Govern, que em sembla que està donant massa explicacions a una turba embogida que ni les espera ni les mereix. No té sentit alimentar ‘trolls’ i no hi ha millor defensa que un bon atac: pot ser sigui hora de senyalar amb el dit, als mateix canals, que aquells que ens insulten no deixen de ser unes pobres víctimes. Víctimes de polítics populistes d’extrema esquerra que els han portat a la que fa 10 anys era la vuitena economia de món a ser el maldecap de la Unió Europea, ubicant-se avui (segons la mateixa web del ministeri d’Exteriors espanyol) al lloc 34 en competitivitat, contaminats amb tota mena de conflictes pel qual, com a societat, estan trencats ideològicament, territorialment i moralment.

Andorra ha d’aprofundir el model actual d’atracció de capitals i de persones, siguin ‘youtubers’, esportistes, professionals i el que faci falta, quedant -sí- pendent l’arribada d’empreses d’alt valor afegit

Crec que no hem de donar a ningú explicacions del que som: un país segur i estable, acollidor, on conviuen llengües que no s’utilitzen per dividir a la població, on els pares podem triar l’educació dels nostres fills sense la divina intervenció de l’Estat, on podem anar al metge sense llistes d’espera de mesos, on polítics i empresaris poden caminar pel carrer sense escolta i tantes coses més que, com estem acostumats, ja son part d’aquest veritable paradís on vivim dia a dia… 

Andorra ha d’aprofundir el model actual d’atracció de capitals i de persones, siguin ‘youtubers’, esportistes, professionals i el que faci falta, quedant -sí- pendent l’arribada d’empreses d’alt valor afegit, cosa que estic segur que aconseguirem molt abans de que Espanya es pugui treure de sobre la xacra del peronisme adaptat que per una llarga temporada la governarà.

La tempesta de l’odi contra Andorra durarà un temps més, segurament, però els polítics necessitaran més aviat que tard una altra cortina de fum per mantenir narcotitzada a la població espanyola però Andorra seguirà en peu, acollint a gent d’arreu, com a mi mateix fa 20 anys, quan vaig arribar només amb una maleta, justament d’Espanya, que no podia oferir-me res més que un lloc a la cua de l’INEM.

No vull tancar aquest article sense una advertència principalment als ciutadans andorrans amb dret a vot: vivim dies convulsos en que és molt fàcil tenir succedanis de Podemos a Andorra. Tot comença per escoltar solucions màgiques a problemes creats. No acabem com Espanya.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.