Vivim un moment fascinant i desconcertant alhora. Per primera vegada a la història, qualsevol persona pot generar textos, imatges, informes o idees amb una sola instrucció escrita. El coneixement s’ha tornat immediat i accessible. Però això no significa que sigui profund ni fiable.

La revolució de la intel·ligència artificial no és només tecnològica: és cognitiva. I aquí rau el veritable repte. No es tracta de saber utilitzar eines d’IA, sinó de saber pensar amb elles, per sobre d’elles o, quan calgui, malgrat elles.

El criteri digital: la competència invisible

Cada cop és més urgent una competència que no apareix als currículums escolars ni a les formacions executives: el criteri digital. Saber usar una eina no implica saber quan fer-ho, per què, amb quins límits o amb quin impacte sobre les nostres decisions.

Sense criteri digital, automatitzarem errors sistemàticament. Validarem biaixos algorítmics sense qüestionar-los. Delegarem decisions estratègiques sense comprendre’n les conseqüències a llarg termini.

No es tracta que tothom aprengui a programar. Es tracta que tothom aprengui a pensar en digital: qüestionar la procedència i qualitat de les dades, entendre com i per què decideix un algorisme, reconèixer quan una resposta és coherent però no necessàriament certa.

La comoditat de no pensar

La IA no ens fa ignorants. Simplement, fa visible qui ja ho era i ho dissimulava bé amb habilitats retòriques o jerarquies organitzatives. El risc ja no és només la desinformació, sinó la comoditat d’acceptar sense pensar.

El futur no pertany a qui millor domini les eines d’IA, sinó a qui mantingui la capacitat de pensar amb autonomia

El problema emergeix quan no sabem llegir críticament una resposta generada, quan no identifiquem què li falta o quan no sabem avaluar si podem confiar-hi per prendre decisions rellevants.

Assistim a una paradoxa: disposem de més informació que mai, però sembla que pensem menys. La tecnologia que havia de democratitzar el coneixement pot estar democratitzant també la superficialitat.

El valor del criteri humà

El valor diferencial d’un professional, d’un directiu o d’una organització ja no serà saber redactar prompts eficients. Serà tenir criteri per discernir, capacitat per decidir amb incertesa i, sobretot, saviesa per dubtar quan calgui.

Necessitem una nova alfabetització que no es basi exclusivament a dominar eines, sinó en formular les preguntes adequades. Una educació que no busqui només produir més contingut, sinó pensar de manera més rigorosa i ètica.

La responsabilitat del present

La IA no substituirà els humans... o sí? Però, sens dubte, posarà en evidència de manera implacable qui aporta criteri i valor afegit... i qui només repeteix instruccions o reprodueix patrons sense reflexió.

És el moment de formar-nos no només per comprendre com funciona la tecnologia, sinó per decidir què volem fer-hi. I, més important encara, què no volem fer-hi.

El futur no pertany a qui millor domini les eines d’IA, sinó a qui mantingui la capacitat de pensar amb autonomia, de qüestionar amb fonament i de decidir amb responsabilitat. La intel·ligència artificial pot ser extraordinàriament poderosa, però el criteri humà continua sent insubstituïble.