Ja fa anys, en un comentari, un empleat de Saetde em deia que en un futur pròxim gestionarien tots els refugis d'Andorra, que això era la política de l'empresa, vaig pensar que era una 'farolada' i no en vaig fer més cas.

Però amb el temps he vist que tenia raó. El primer que els hi van adjudicar va ser el refugi de l'Illa a la Vall del Madriu. El segon ha estat el refugi borda de Sorteny. Ben entès tots dos varen sortir en concurs i voldria pensar que aquestes adjudicacions s'han fet amb les regles i criteris escaients sense influències o preferències.

Es va dir que el refugi de l'Illa va ser perquè el Govern volia rectificar allò del trencament de Grandvalira i fer-se perdonar la plataforma de Soldeu. El refugi borda de Sorteny era el premi o feia part del 'pack' per haver-se quedat la gestió d'Arcalís. No ho creuria pas. Voleu dir que podria ser veritat?

Es veritat que alguna cosa és estranya com el fet que el gestor o responsable del refugi de l'Illa l'estiu passat sembla que ja es passejava pel refugi borda de Sorteny, prenen mides en vista a una futura gestió.

No creuria que tot això ha estat manipulat, continuo pensant que els edictes són justos. No em direu que hi pot haver favoritismes? Deuen ser males llengües.

El que és cert és que ara dos dels quatre refugies guardats del país els ostenta la mateixa empresa, i suposo que com és normal no és per altruisme; el seu objectiu és un altre. Si continuen amb la mateixa línia, els clients d'aquesta empresa podran fer la volta d'Andorra 'all inclusives'.

El què poso en dubte i em qüestiono és si és bó que tots els refugis guardats caiguin en mans d'una mateixa empresa i es gestionin con qualsevol negoci hoteler amb un objectiu de rendibilitat?

Per mi els refugis de muntanya són quelcom més, són un lloc d'acollida, d'aixopluc quan les condicions poden ser adverses, el guarda del refugi posa la seva empremta, és la persona que acull, indica, aconsella. Evidentment fa negoci però no és la seva única preocupació: la majoria dels guardes que conec fan aquesta tasca perquè els hi agrada la muntanya i la volen compartir i apropar sense escatimar hores. Això quedà lluny del que pot proposar una empresa. El personal canvia molt sovint (ja no parlem de guàrdies, parlem d'empleats) i es fa difícil oferir un servei personalitzat amb aquell espirit muntanyenc.

La totalitat d'aquests refugis han estat fets i pagats pel Govern, per tots nosaltres, i no amb l'objectiu de ser rendibles. Pensava, almenys així ho vaig creure, que es van fer perquè tots nosaltres poguéssim conèixer, fer conèixer i compartir les nostres muntanyes oferint una experiència de muntanya als nostres amics i turistes amb tota seguretat i comoditat.

Penso que donat que l'activitat comercial s'estanca, un dels nostres futurs és la muntanya, a condició que la sapiguem cuidar, i no es vulgui fer Ports Aventura a tot arreu, ponts de mico, telefèrics, tirolines, etc... sembla que la nostra imaginació no té límits.

La muntanya tal com és no necessita artefactes, però sí que cal conèixer-la per poder-la guanyar. Cada dia més els turistes busquen destinacions de natura, busquen ecoturisme, busquen tornar a l'essencial i a l'autèntic, i això si no ho malmeten, ho tenim.

Demanaria com ho va fer la Margaret Baró de què tots els que ens moguem i estimem les nostres muntanyes i país ens manifestem a fi que la muntanya continuï sent un espai lliure i no una exclusiva de qualsevol empresa.

També em permeto demanar al nostre govern, que tant parlar de medi ambient, de natura de biodiversitat que treballi per tots nosaltres i no només per afavorir algunes empreses.

La muntanya és de tots i per tots no deixem que l'especulació també la malmeti o s'utilitzi per servir alguns interessos.

Voldria acabar amb una nota positiva perquè des de fa uns dies som país capdavanter, hem declarat l'estat d'emergència climàtica, esperem que no sigui només una declaració de bones intencions.