Entre el 1846 i el 1860, una tercera pandèmia de còlera que havia tingut origen a l'Índia es va estendre a bona part del món, matant a més d'un milió de persones. En aquell moment la teoria microbiana de les malalties encara no s'havia desenvolupat i l'explicació més acceptada sobre l'origen i el contagi de determinades malalties infeccioses era la teoria del miasma. Segons aquesta, la gent emmalaltia a causa de partícules nocives que es transmetien a través de l'aire i que provenien de matèria orgànica en descomposició.

L'any 1854, un brot de còlera va afectar part del barri del Soho de Londres, al voltant de Golden Square. Donada la proximitat del barri amb el riu Thames, es va suggerir que l'afecció venia de les restes orgàniques que eren contínuament llançades al riu, les quals acabaven suspeses i es transmetien a través de l'aire contaminat. Un metge de l'època, però, va provar que aquesta teoria era falsa. Aquest va ser John Snow, conegut també per la seva introducció del cloroform com a anestèsia en els procediments obstètrics.

“A Snow se'l considera el pare de l'epidemiologia analítica, la branca de l'epidemiologia que es pregunta per què algunes persones desenvolupen determinades malalties, mentre que d'altres no”

Snow ja s’havia interessat per la transmissió del còlera amb anterioritat i, rebutjant la teoria del miasma, va oferir una explicació alternativa, segons la qual atribuïa els contagis al consum d’aigua contaminada. Primer es va dedicar a parlar amb els residents de la zona per saber quina gent havia estat afectada i els seus estils de vida. Després va marcar els casos en un mapa del barri, on cadascun era un punt, i es va adonar que aquests es concentraven al voltant d'una bomba d'aigua que servia d'aprovisionament per les cases i els comerços propers. Va observar que la incidència del còlera en les llars que s'aprovisionaven d'aquella bomba, que era d'una companyia d'aigües específica, era catorze vegades més alta que en les cases que utilitzaven bombes d'aigua d'una altra companyia. Aquella bomba, de la Southwark and Vauxhall Waterworks Company, utilitzava com a font l'aigua del Thames, mentre que les altres bombes de la zona, de la Lambeth Waterworks Company, agafaven l'aigua d'un punt més amunt del riu.

Snow també va observar que, curiosament, la incidència de la malaltia entre els treballadors d'una cerveseria de la zona era molt baixa, tot i els casos al voltant de l’establiment. Per què? Doncs perquè a aquests se'ls permetia beure cervesa en contra d'aigua i, és clar, la majoria d'ells preferia consumir cervesa.

Així va ser com, tot i sense entendre el mecanisme de transmissió del bacteri, Snow va poder provar que hi havia una associació molt forta entre els casos i el consum d'aigua d'un punt determinat. No podem dir que Snow provés pròpiament la causalitat entre el consum d'aigua contaminada i els casos de còlera, sinó que va demostrar que hi havia una associació entre ambdós. De fet el que aquest metge va fer, sense saber-ho, és el que avui en dia considerem un estudi ecològic, un tipus d'estudi epidemiològic que serveix per veure la relació entre una exposició—l'aigua infectada pel còlera—i un resultat—la malaltia del còlera. És per això que se'l considera el pare de l'epidemiologia analítica, la branca de l'epidemiologia que es pregunta per què algunes persones desenvolupen determinades malalties, mentre que d'altres no.