Crec que encara és aviat per treure conclusions. Només hi ha un acord i s’ha de redactar un text i, llavors, serà el moment que el Govern l’expliqui públicament; però si us plau, que expliqui els pros i els contres. Això no és un tema d’ideologia política, sinó un tema de país. És a dir, els ciutadans i ciutadanes no volem que ens expliquin només les virtuts o els defectes d’aquest acord, volem que els partits polítics siguin capaços d’explicar-nos els avantatges i també els desavantatges, sense ocultar absolutament res.

És necessari fer pedagogia. Quan al col·legi o a la universitat expliquen alguna cosa, exposen el positiu i el negatiu, ara és el moment de fer exactament el mateix. Oblidem-nos del factor por. Cal ser valents i si ara no surt bé l’acord, seguir cap endavant com Andorra ha fet sempre i com previsiblement farà Mònaco; recordem que, fa uns mesos es van aixecar de la taula de negociació perquè els estudis d’impacte no eren positius, i en un exercici de sinceritat amb la ciutadania van decidir parar les converses.

Si us plau, agrairia que evitéssim engrossir la llista de coses positives, amb coses que són només per a un petit grup de ciutadans o que en realitat s’emmascaren com un gran avantatge de l’acord, quan és una cosa que en la realitat ja es pot fer, potser, això sí, amb algun esforç addicional.

Per exemple, he llegit alguns articles que diuen coses com les següents:

- “La fiscalitat no forma part de la negociació”. Correcte, no està a l’acord, però algú creu que la UE ens permetrà els nostres avantatges fiscals eternament? Algú creu que podrem estar pagant menys d’un 10% d’IRPF eternament o menys d’un 15% d’impost de societats? Algú creu que podrem continuar fent el 'tax free', per exemple?

- “Els andorrans podran treballar, viure, jubilar-se a Europa”. Tal qual poden fer-ho ara, amb la diferència que ara usen un tipus de tràmit administratiu, i després n’usaran un altre. Però poder, poden fer-ho igual, a Europa i en qualsevol país del món. I per reduir aquests tràmits no cal un acord d’associació amb tot el que implica, bastaria amb acords bilaterals com els que ja hi ha actualment amb Portugal o França.

“Cal ser valents i si ara no surt bé l’acord, seguir cap endavant com Andorra ha fet sempre i com previsiblement farà Mònaco”

- “Tindrem una administració més moderna i eficaç”. Què ha de fer la Unió Europea en una cosa que clarament depèn al 100% dels nostres procediments interns?

-“No tenir un acord d’associació podria implicar que caigués l’actual acord duaner o monetari”. Això és radicalment fals. Els acords signats sota el dret comunitari no es poden modificar o trencar unilateralment si no hi ha incompliment per les parts.

- “Andorra podrà accedir a un mercat de 450 milions de persones per diversificar la nostra economia”. Sens dubte, alguna empresa, podrà aprofitar-lo i sortirà beneficiada, però realment algú creu que la majoria de les empreses d’Andorra poden ser competitives en altres mercats tan potents com el francès, l’alemany o fins i tot l’espanyol? Què implicarà que potents empreses europees s’instal·lin o ofereixin els seus productes i/o serveis a Andorra per als empresaris nacionals?

- “Andorra serà un soci empresarial de confiança perquè aplicarà les normatives europees”. La Xina o els Estats Units que no les apliquen no ho són? Realment aplicar normatives europees és un símbol de confiança? Quant ens costarà incorporar aquestes normatives i desenvolupar-les?

- “Andorra no eliminarà la frontera física perquè Europa respecta les nostres línies vermelles”. Totalment fals, Europa respecta la frontera física perquè no li queda més remei; primer perquè les fronteres no es regulen des de la mateixa UE sinó des de l’acord Schengen i segon, perquè ja hi ha antecedents que no són de la UE i sí de l’espai Schengen i viceversa. A més, personalment, crec que una vegada signat l’acord la frontera física només ens serveix per a generar cues. Una frontera física en aquest escenari serveix per a realment poc, pot veure’s el cas d’altres països, com Mònaco, que fa anys que la van eliminar i no han compromès ni la seva política migratòria ni la seva seguretat, i hi han guanyat eliminant les cues d’accés al Principat, que fins fa uns anys eren fins i tot pitjors que a Andorra.

- “Ens podrem inscriure a les universitats en igualtat de condicions, suprimint tots els tràmits que cal fer actualment”. Això és una veritat a mitges. Milloraran les condicions, si, però hi haurà requisits com l’obtenció del NIE a Espanya, que s’hauran de continuar fent, l’única diferència és que en lloc de demanar el NIE a la cua amb persones de nacionalitat marroquí, àrab o xinesa, ho farem amb nacionals francesos, anglesos o alemanys. Però els tràmits seran exactament iguals, simplement una mica més àgils. Però perquè uns quants guanyin agilitat en aquests tràmits és necessari aquest acord? No podríem fer un acord bilateral en pro de la mobilitat dels nostres estudiants?

Ho sento molt, però si hagués de votar demà, votaria ‘no’. Però encara és aviat, fem-li un vot de confiança al cap de Govern i a tot el seu equip, deixem que ens expliquin tot el que han negociat, però si us plau, demanem-los que ens ho expliquin tot, no només el que creguin que és positiu, ho volem saber tot per poder decidir el nostre vot amb objectivitat i pensant en el nostre futur i el del país, no en el d’un determinat partit polític.