Tots dos han comparegut aquest matí i durant prop de tres hores, entre exposició i preguntes posteriors, davant de la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions per tal d’exposar les grans magnituds del 2023, la majoria de les quals, d’una manera o altra, ja s’han anat dient els darrers mesos. I, més que mai, han fet un clam a canviar d’una vegada el sistema de pensions per evitar que sigui un risc major, un perill en el futur.
La CASS, calcula, té compromisos contrets per més de 7.000 milions d’euros en un escenari de “pressió en el sistema de repartiment” perquè la corba d’increment de pensionistes se situa ja en un format exponencial i, per tant, la taxa de dependència -que relaciona assalariats i pensionistes- és cada vegada més baix. O dit d’una altra manera, cada cop hi ha, proporcionalment, menys treballadors per aportar el que es necessita per garantir les pensions. I això és un veritable risc.
Davant d’aquesta situació, el president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, ha tornat a insistir en la necessitat d’haver de fer modificacions en el sistema per poder-ne assegurar el seu sosteniment en el temps. “No ens podem deixar de sentir corresponsables” dins del component de “solidaritat” en què es basa el sistema, ha esmentat Galabert, que manllevant un terme emprat pel conseller general de Concòrdia Cerni Escalé, ha admès que davant el tsunami que poden ser les pensions, la parapública pot proposar eventuals flotadors, però qui n’ha d’escollir el model concret són els parlamentaris legislant.
La parapública nota una major sensibilització dels legisladors en relació a la problemàtica de les pensions, i voluntat d’introduir modificacions, però el procés, a la pràctica, veuen que no acaba d’arrancar
Cinca ha deixat clar que els 7.000 milions enunciats per Galabert no és que es necessitin tots de cop, però sí que oferint aquesta xifra es pretén “sensibilitzar”. En fi, que hi ha la vocació d’evidenciar que hi ha preocupació. I com ha explicat també l’exministre durant la seva exposició davant la comissió legislativa, “no ens podem deixar d’enganyar” pel fet que enguany han arribat nous cotitzants i això sembla dilatar el problema. Perquè una qüestió és el problema immediat i l’altre el de llarg termini, perquè “tots som deficitaris” i si s’incorporen nous assalariats “a curt termini val, però a llarg termini és genera més dèficit”.
D’aquí que no cal esperar més a abordar la qüestió. Els dos dirigents de la CASS han reconegut que actualment estan trobant una sensibilitat que no trobaven fa un temps entre els seus interlocutors. Però no acaba d’arrencar la reforma. “Els contactes són esperançadors”, ha manifestat Cinca, que ha admès que “hi pot haver discrepàncies” en quines mesures cal adoptar. Però que hi ha un consens generalitzat en què cal fer canvis. I que ja s’accepta implementar alguns canvis de forma més ràpida i gradualment anar-ne aplicant d’altres. “No resoldrà el problema, però ajudarà” aquesta gradualitat.
Galabert ha recordat que la CASS al seu dia ja va posar sobre la taula catorze mesures per abordar la problemàtica i ha deixat clar que des de la parapública el que es pot fer és “quantificar la grandària del tsunami”, però el que no pot és adoptar decisions com ara si cal canviar el valor del punt de conversió o incrementar les cotitzacions, que són dues de les qüestions que hi ha sobre la taula. El debat, això sí, està servit, i s’ha tensat una mica més encara, positivament, entre l’exposat davant la comissió i les preguntes posteriors.
INDICADORS
La compareixença, ja s’ha dit, tenia com a primer objectiu exposar les dades referents al 2023. Marc Galabert ha parlat de qüestions de caràcter administratiu -com per exemple l’increment que hi ha hagut de tràmits que es fan per Internet (598.667, un +4%) o la davallada tant d’atencions presencials com, sobretot, de trucades rebudes- per, després, tractar qüestions més lligades amb les dues grans àrees que fixa la llei a nivell de contribucions i prestacions.
Per exemple, la branca general de la CASS va presentar el 2023 un dèficit de 29,26 milions d’euros, un 8,1% menys que l’exercici anterior perquè malgrat que l’estimació de les despeses va ser molt exacte, no es va encertar del tot en la previsió d’ingressos perquè l’economia andorrana va anar millor del que es pensava, ha remarcat Galabert, que ha deixat clar, però, que el creixement d’assegurats que hi va haver el 2023 va ser inferior que el del 2022, amb el qual cosa això reflecteix una desacceleració en el creixement econòmic.
Galabert, entre altres coses, ha remarcat que “la bretxa salarial es reprodueix també en les pensions i les pensions es poden qualificar sense pal·liatius que són d’uns imports baixos”
Respecte de la branca general, per exemple, el president de la CASS, que ha recordat que l’IPC per al 2023 va ser del 7,1%, ha explicat que el 60% de les despeses tenen a veure amb les despeses mèdiques, i especialment en hospitalització i farmàcia, que són les dues partides principals. També ha exposat Galabert, a títol d’exemple però, alhora, de conscienciació sobre el funcionament del sistema, que l’1% de la població amb més despesa genera un 22% de la despesa total.
Quant a la branca jubilació, el president de la CASS ha indicat que l’excedent de caixa del 2023 va ser de 33,63 milions d’euros, un 5,3% respecte del 2022. Cada cop hi ha menys assalariats per sostenir els pensionistes, ja s’ha dit, perquè exponencialment creixen molt més els pensionistes que els treballadors actius. A mode gairebé anecdòtic, i malgrat que el gros dels pensionistes se situen entre els 65 i els 69 anys, hi ha sis pensionistes de més de 100 anys, quatre dones i dos homes. Galabert, entre altres coses, ha remarcat que “la bretxa salarial es reprodueix també en les pensions i les pensions es poden qualificar sense pal·liatius que són d’uns imports baixos”.
El president del consell d’administració de la Seguretat Social ha donat indicados, també de “la magnitud del compromís”. I ha explicat que tenint en compte les persones registrades a la CASS, el valor actual del punt i la mitjana de 20 anys que se sol pagar de pensions, el compromís de la CASS puja a més de 7.000 milions d’euros. Respecte d’aquesta qüestió, Galabert ha exposat, per exemple, que hi ha 168.000 persones menors de 65 anys registrades en el sistema andorrà de seguretat social. Els assegurats menors de 75 anys han adquirit 146,9 milions de punts.
FONS DE RESERVA
En un altre ordre de qüestions, el fons de jubilació gestiona en l’actualitat 1.725 milions d’euros, dels quals un 61,6% està invertit en renda fixa, un 30% en renda variable i un 8,4% en altres actius. Entre altres coses, el president del fons, Jordi Cinca, que ha destacat el bon comportament del 2023 alhora que ja ha advertit que l’abril d’aquest 2024 no haurà estat bo i farà situar el rendiment del fons, aquest any, al tomb de l’1,5 o l’1,6%, ha exposat un resultat comptable de 177,23 milions d’euros l’any passat.
Aquest resultat, però, és aparent, atès que, com se sap, el fons no té hores d’ara urgències i, per tant, no realitza. En tot cas, producte de l’activitat pròpia, el fons hauria obtingut 149,63 milions, mentre que 27,6 milions d’euros els hauria sumat dels excedents de la branca de jubilació. Cinca ha exposat que el guany percentual del 2023 va ser del 10,9%, que va permetre recuperar el que s’havia perdut un molt inestable 2022. Amb tot, aquestes oscil·lacions no són bones per a l’objectiu legal que té el fons de batre la inflació andorrana. Tot i així, es va complint aquest repte.
Preveure què pot passar aquest 2024 és complicat i Cinca ha insistit que cal mirar sempre a llarg termini. Però la situació ha canviat respecte del primer trimestre i les advertències dels bancs centrals, especialment el BCE, ha apuntat el president del Fons de Reserva de Jubilació ja evidencia un mercat inestable i, a més, “hi ha sectors econòmics que estan patint”, ha remarcat un Cinca que ha alertat del perill que l’economia mundial estigui rutllant, fonamentalment, sostenint-se en tres o quatre grandíssimes tecnològiques.
Comentaris (41)