És curiós com a determinats àmbits conviuen encara dues Andorra: el fet que Govern hagi hagut d'advertir a tretze botigues d’alimentació per no tenir preus exhibits als aparadors dóna testimoni que encara alguns comerços no han entès al consumidor del 2021 i que no han sabut interpretar quin és l’abast de la competència.

Malgrat que (encara) és una destinació posicionada per al turisme de compres, Andorra ja no té només com a competidores les destinacions habituals de ‘shopping’, a una o dues hores d’avió de Madrid, Barcelona o París, sinó que tenen l’amenaça als mòbils de cadascun dels habitants del país i dels milions de turistes que ens visiten cada any. Si només cal obrir Instagram per tenir anuncis que ens ofereixen com portar-nos a casa fins i tot mobles d’IKEA, Amazon ja ens ha instal·lat una mitja dotzena dels seus ‘lockers’ de recollida a la Seu d’Urgell, xarxa logística que posa en escacs a tot el nostre comerç.

“Si Andorra vol reposicionar-se com a líder en compres, no només cal amb urgència una Llei de Comerç que talli d’arrel totes aquestes pràctiques i aposti per un veritable protocol de qualitat total que vagi més enllà de la simple transacció comercial i així els bons comerciants, que se la juguen cada dia, no quedaran tacats pels altres, sinó que també hem de considerar que la competència a internet anirà a més, serà cada cop més eficient i que el públic exigirà molt més que una excel·lent atenció i servei postvenda”

Així i tot, els qui vivim a Andorra sabem perfectament que és una pràctica habitual, més enllà del preu inexistent a alguns aparadors, que a l’hora de preguntar quant val un producte, generalment d'electrònica, ens treguin una caixa amb una etiqueta ‘cutre’ amb un preu ridículament car, i que sempre ens donin, verbalment, un ‘descompte segons la cara’ per arribar a un nou preu que, normalment, és més alt que qualsevol que podem trobar a dos clics de distància a la web. O que directament es busqui dit preu a l’ordinador i poca cosa més. Només cal fer un tomb per la zona de Meritxell i Carlemany i buscar preus de productes i accessoris d’Apple, per exemple, per veure, espantats, com l’eix comercial s’ha convertit en un veritable mercat persa.

Però el mercat ha canviat: aquell client que, pel fet d’estar de vacances, ja no mirava el preu o comprava no convençut del tot està desapareixent. Homes i dones, de qualsevol edat, coneixen exactament on buscar la informació als seus ‘smartphones’ i comparar preus pràcticament en temps real, davant fins i tot del dependent. I si, així i tot, un turista se sent decebut o defraudat en les seves expectatives, sap l’efecte que causa una mala crítica a una plataforma com ara Google Maps o Trip Advisor, quelcom que, per les nostres característiques, afecta la reputació de tot el país.

Si Andorra vol reposicionar-se com a líder en compres, no només cal amb urgència una Llei de Comerç que talli d’arrel totes aquestes pràctiques i aposti per un veritable protocol de qualitat total que vagi més enllà de la simple transacció comercial i així els bons comerciants, que se la juguen cada dia, no quedaran tacats pels altres, sinó que també hem de considerar que la competència a internet anirà a més, serà cada cop més eficient i que el públic exigirà molt més que una excel·lent atenció i servei postvenda, que inclogui, fins i tot, garanties extra al fabricant.

No entendre això només precipitarà una crisi d’un dels nostres sectors més importants i ja no queda temps per perdre’s en dubtes.