Està clar que actualment estem patint la pitjor crisi de poder adquisitiu de la nostra història, tot i que el Govern s’empenyi a dir que no estem tan malament. Independentment de les “sensacions” que pugui tenir cadascú -que evidentment són molt diferents si només vius la realitat d’una minoria de la població- ens preguntem: creix realment la nostra economia?

I quan parlem de conceptes econòmics, hi ha dues coses perilloses a l’hora de presentar les informacions, ja que depèn de com es presentin -i és el cas- poden portar a errors i confusions que generen conclusions completament errònies com són les dades globalitzades -les macroeconòmiques- i les mitjanes. Perquè per exemple, com diu un amic meu, si poses el cap dintre el congelador i els peus dins del forn potser la temperatura mitjana del cos és l’adequada, però està clar que la teva salut en surt perjudicada.

Segons les darreres dades presentades pel departament d’estadística del Govern en relació a l’evolució semestral i trimestral del PIB nominal i real de l’any 2021, la nostra economia va créixer un 8,9% respecte al 2020, situant-lo en un total de 2.587,9 milions d’euros i que el mateix document atribueix a “un alleugeriment de les mesures adaptades arran de la crisi sanitària de la Covid-19. Un increment que pot donar a pensar que hi ha hagut una recuperació de les xifres similars a les d’abans de la pandèmia.

“Mentre la construcció va créixer un 23,5% al 2021 la majoria de sectors restants, per no dir tots, tenen valors inferiors als que hi havia al 2019”

Analitzant la taula que ens proporciona el departament d’Estadística pel que fa a valors reals podem concloure que entre el 2019 i el 2021 hem patit una diversitat del creixement que marca molt clarament allò que està passant.

Segons les dades del 2021, mentre la construcció va créixer un 23,5% –i amb això és clarament palpable tot allò que està passant en aquest sector i que no m’hi referiré en aquest article, però bé mereix una anàlisi detallada arran del creixement desmesurat i descontrolat i els efectes que aquest té al mercat laboral, al món de l’especulació, la incidència en l’accés a l’habitatge, etcètera- la majoria de sectors, per no dir tots, tenen valors inferiors als que hi havia al 2019.

Per exemple: el sector de comerç, hostaleria, transport, informació i comunicacions presentava un 8,4% menys que al 2019; el sector d’Educació, Sanitat, Serveis Socials i Personals va davallar un 2,1%, així com també ho van fer el sector d’Indústria i Manufactura amb un -5,3% i el d’Agricultura amb un -5,7%.

Per tant, la nostra economia hauria recuperat els valors previs a la pandèmia si ho analitzem des de l’estricte sentit de la paraula, però això no ha estat així per a la gran majoria dels sectors econòmics. De fet, no ho ha estat per gairebé cap llevat de la construcció i dels serveis immobiliaris. Aquests sectors han comptat amb uns creixements tant importants com la dada donada anteriorment -del 23,5% en un any pel sector de la construcció- que han compensat a nivell macroeconòmic les davallades a la totalitat dels sectors del país.

És del tot evident que aquesta anàlisi més detallada i més realista de les dades globals de la nostra economia se’ns està amagant i les conclusions que se’n poden treure són molt diferents de la dada global que se’ns ha presentat en relació a aquesta dualitat amb un creixement gaire hipertròfic en alguns sectors -i les conseqüències que tots veiem que s’estan derivant- i una situació inversa en la resta dels sectors.