Benvolguts,

Com a membre d’Alarma Gos Perdut, grup que està molt preocupat per l’increment dels abandonaments i pèrdues de cans, voldria recordar que, ara que arriben les festes de Nadal, tenint en compte que es compren o s’adopten gossos perquè ens fa molta gràcia tenir un cadell a casa -i que s’han trobat dues mascotes abandonades a Ciutat de Valls recentment-, cal recordar que un pelut no és una joguina ni un peluix amb piles. El quisso creixerà, se l’haurà d’educar, portar al veterinari, posar un xip, passejar-lo tres cops al dia i recollir les seves tifes i tirar aigua als pixats.

Abans d’aventurar-se a la compra d’un gos s’ha de preguntar si el podem tindre al pis, sigui de lloguer o com a propietat, així com informar-se de quina és l’activitat que necessiten -depenent de la raça-, perquè un pelut pot ser més o menys juganer o necessitar molt exercici, tant físic com mental. A més, s’ha de portar lligat i, si escau, amb morrió.

Un quisso t’acompanyarà al llarg d’uns quinze anys de vida en els quals, a canvi d’un sostre, menjar, i afecte, en tornarà tot el seu amor i alegria. Cada vegada que arribeu a casa, us rebrà amb molt carinyo, amb moltes ganes de jugar amb tu i molt d’amor. Si us plau, abans d’adquirir-ne un, assegureu-vos que el voleu, no l’abandoneu després. Ell mai ho faria, sinó que donaria la seva vida per vosaltres.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.