El G7 ho diu clar: el model de DA és inviable

nomen

Eusebi Nomen Calvet

Doctor en Ciències empresarials, enginyer agrícola i ex-conseller general

Comentaris

Em permeto posar el l'enllaç del document oficial de conclusions de la reunió del G7 del 4 i 5 de juny que poden llegir AQUÍ. La lectura detallada del punt 16 no deixa lloc a dubtes. Els ministres de finances i els caps dels  bancs centrals del G7 han consensuat dos acords fonamentals en fiscalitat internacional basats en dos pilars normatius:

1- El primer pilar normatiu és un acord per eliminar  els controvertits tributs sobre serveis digitals que posaven en risc el creixement de les grans plataformes digitals, a canvi d'una imposició del 20% sobre els marges superiors a 10%, obtinguts a territoris de fora de la seu central d'una multinacional (especialment per a les grans empreses  digitals). Un gran èxit de les tecnològiques que passen a tenir un marc de creixement clar i net. Aquest primer pilar no afecta a l’actual model econòmic d’Andorra.

2- Un segon lloc pilar normatiu amb un doble impacte: S’acorda l’establiment d’un tipus impositiu mínim per a l’impost de societats a tots els països, país per país, i s’acorda quantificar aquest tipus mínim de l’impost de societats i que sigui igual o superior al 15%. Un acord que dona ales al projecte OCDE d’establiment d’un impost de societats mínim que molts (entre ells els USA, però també França i Espanya) el volen estirar fins al 21%. Un acord que dinamita el model fiscal de DA.

“Contràriament al que va declarar el ministre Eric Jover dissabte, l’acord del G7 no inclou en cap punt el suposat requisit que l’empresa facturi més de 750 milions d’euros per què s’apliquin els cords del G7. El ministre Jover comet un vergonyós error. Un nivell d’errades que simplement és inacceptable per a un ministre que està obligat a estar al dia de temes tan importants per al futur d’Andorra”

Em sembla molt important destacar que, contràriament al que va declarar el ministre Eric Jover dissabte, l’acord del G7 no inclou en cap punt el suposat requisit que l’empresa facturi més de 750 milions d’euros per què s’apliquin els cords del G7. El ministre Jover comet un vergonyós error al confondre els acords del Consell Europeu que la setmana passada van acordar que les empreses amb facturacions consolidades de més de 750 milions d’euros han de publicar els impostos que han pagat a cada país membre de la UE. O  comet un error amb el requisit de França de determinades retencions a les empreses digitals que facturen aquest import. Un nivell d’errades que simplement és inacceptable per a un ministre que està obligat a estar al dia de temes tan importants per al futur d’Andorra.

Aquestes errades flagrants del ministre Jover són simplement anecdòtiques al costat de la greu errada de fons de DA. L’error és ara evident: DA va apostar al 2011 per un model que podia funcionar la dècada del 1970: la deslocalització de resultats empresarials i la triangulació comercial per deslocalitzar els beneficis empresarials. Un model que des de, com a mínim l'any 2.000, amb l'explosió de la globalització, era insostenible. Tots recordarem que a la campanya electoral del 2011 i a la del 2019 es va avisar clarament sobre l’error de l’obsoleta política fiscal proposada per DA  i de la necessitat per a Andorra d’anar vers una política fiscal moderna, positiva, combinant els models fiscals d’èxit de Mònaco i de Liechtenstein . Uns models d’èxit centrats en models fiscals competitius per a les persones físiques realment residents al país en lloc del model de DA basat en la irritant deslocalització de resultats de societats. El problema per al futur d’Andorra és que l’error de DA s’ha portat a terme amb el vot majoritari de la ciutadania, amb el consens de la banca i amb l’acompanyament dels altres poders empresarials de pes. Per tant, el G7 passa un missatge clar a la majoria dels votants andorrans , a la banca andorrana que està a l’origen de DA i a les agrupacions empresarials amb fort control polític de DA: cal una reflexió a fons i una correcció de 180º en el model fiscal d’Andorra que ha esdevingut clarament obsolet.

Al mateix temps que el G7 declara formalment obsolet al model fiscal d’Andorra, la UE i especialment Espanya recorden a DA  que no hi hauran especificitats sobre la lliure circulació de persones. Especialment, la UE deixa clar que el model d’atur i de CASS actual d’Andorra no son viables amb un acord d’associació.

Al mateix temps, Mònaco, el nostre suposat company de signatura d’acord d’associació amb la UE, s’ha desmarcat clarament i ha imposat un camí ben diferent del d’Andorra.

Al mateix temps Suïssa ha dit prou a la negociació d’un acord global amb la UE i torna al seu model d’acords parcials i a la seva visió d’una relació basada essencialment en un tractat de lliure comerç.

Al mateix temps el Brexit ha estat una realitat i un èxit per al Regne Unit que passarà a tenir una relació essencialment basada en un model de tractat de lliure comerç amb la UE, s’acabi dient com s’acabi dient. Com no podia ser d’altra manera per molt que digués DA.

“Andorra necessita alliberar-se dels obsolets pilars de DA i la ciutadania andorrana necessita urgentment un nou camí amb pilars d’èxit. Diguem-ho clar: no es pot perdre més temps amb errors que avui són indiscutibles i que han bloquejat Andorra durant el darrer decenni”

Tots aquests punts van ser també objecte de debat durant les darreres eleccions. DA va afirmar que ja tenien un pacte amb la UE de respecte d’especificitats. Que  l’acord d’associació ja pactat per DA i la UE no tindria cap impacte en la nostra CASS ni en el nostre model d’atur i que els acords de lliure comerç no son viables amb la UE. Els poders econòmics andorrans van fer costat a DA, els votants  van votar massivament a DA i dues forces polítiques van posar els seus escons a disposició de DA en un temps record. Dos anys mes tard, la realitat confirma tot allò que es va avisar des de Andorra Sobirana i la realitat confirma la necessitat que Andorra deixi l’obsolet model fiscal i l’obsolet model de relació amb la UE tossudament defensats des de DA.

Si, a aquesta necessitat d’un canvi per a Andorra i un retorn a un model d’una Andorra sobirana, hi sumen la martellada econòmica i social de la pandèmia, esdevé urgent que els nostres poders facin un gir de 180º a les errònies polítiques que han dominant a Andorra durant els darreres 10 anys. No es pot seguir bloquejant el creixement econòmic i social d’Andorra. La ciutadania andorrana necessita urgentment virar vers moderns models d’èxit com porta anys fent Liechtenstein o Mònaco.

No és el moment de fer-se pesat repetint allò que portem anys anunciant ni fer-nos pesats repetint les solucions que portem anys proposant. Simplement esdevé imprescindible constatar una realitat -tossuda realitat- que posa a cadascú al seu lloc. Però sí que és el moment de deixar clar, sense lloc a dubtes, que Andorra necessita alliberar-se dels obsolets pilars de DA i la ciutadania andorrana necessita urgentment un nou camí amb pilars d’èxit.

Diguem-ho clar: no es pot perdre més temps amb errors que avui són indiscutibles i que han bloquejat Andorra durant el darrer decenni.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.