Finalment entenc el problema. Permeteu-me un símil entre els andorrans i els membres de la Companyia de Navegació Oceànica a Vapor, Oceanic Steam Navigation Companymés coneguda com White Star Line

 

 

Comparem allò que està passant als ciutadans d’Andorra amb les necessitats dels membres de la naviliera White Star Line quan el RMS Titànic va xocar amb l’iceberg:

 - Aquells que estaven al Titànic amb l’aigua al coll tenien unes necessitats.

 - Aquells que estaven a altres vaixells de la White Star Line ho vivien amb preocupació, però amb els peus secs.

 - Aquells que estaven a les oficines de la naviliera corrien pels passadissos.

 - Els executius de la naviliera revisaven l’impacte en el pressupost.

 - Els qui havien finançat el Titànic tenien la seva visió del problema.

 

 

Ara anem a Andorra:

  • En primer lloc, les persones que han tingut un mort per Coronavirus a casa saben la horrible diferència entre un mort a casa i una estadística de defuncions. El seu dolor va de la mà amb el dolor dels familiars de cadascun dels ofegats al Titànic o a totes i cadascuna de les desgràcies. El Cap de Govern no va dedicar el degut record per a cadascuna de les víctimes mortals ni un petó per a les seves famílies. Fem-ho ara.

  • Les persones afectades pel virus coneixen el calvari que pot suposar aquest maleït virus i el seu patiment. El coneixen i comparteixen aquelles persones que han dedicat la seva vida a la sanitat.

  • Totes les persones que estan dins del “vaixell” del model econòmic defensat per DA i beneït pels liberals gallardistes, son persones que encara viuen d’un model econòmic molt fràgil: viuen dels diners que els de fora deixen quan venen a Andorra. Si els de fora no poden venir a Andorra per què estan confinats a casa seva, tots els qui estan dins del model econòmic de DA comencen a notar els peus molls i cada dia que passa l’aigua puja de nivell. Les mesures que anuncia Govern son mesures per mantenir el model econòmic DA amb el nas per sobre del nivell de l’aigua. Ho va dir i repetir molt clar el Cap de Govern: “Com he dit, l’objectiu principal d’aquest paquet de mesures és garantir la supervivència del teixit productiu...”. Evidentment, el Cap de Govern es referia al seu model productiu, al model productiu dels de DA. Segueixen sense veure la veritable solució per a Andorra i que s’està aplicant amb èxit a altres petits estats. Andorra més que mai, necessita un model econòmic basat en allò que DA no té i que DA no vol veure a prop de casa seva: talent. Sols amb un model basat en la simbiosi amb el talent d’arreu es podrà mantenir un model social de qualitat a Andorra.

  • Totes les persones que no estan dins del model econòmic de DA, totes les qui han apostat per projectes de talent, tots els qui no han cregut en viure únicament d’allò que deixen els fora, tots els qui exporten coneixement, tecnologia, innovació o serveis, estan a un altre “vaixell”. Un vaixell des del qual s’ho miren amb molta preocupació, amb molta solidaritat..., però amb els peus relativament secs. Si no estàs dins del vaixell que fa aigües tot es veu diferent, i ni et pots imaginar el dolor dels qui estan amb l’aigua al coll, per molt solidari que siguis.

  • Desprès estan els executius de la “naviliera” que des dels seus despatxos de luxe es preocupen i s’ocupen. Sobretot s’ocupen en com variar les partides pressupostàries per què tot quadri i en com incrementar “corresponsablement” el preu dels bitllets (impostos) per tapar els forats del naufragi del vaixell (digui-li model econòmic de DA). Evidentment, cap dels executius de la naviliera accepta una retalla de sous, els sous sols es rebaixen a les tripulacions, que per això ells son executius i els altres “tripulació”.

  • Desprès estan els que han finançat el vaixell que fa aigües (digui-li model econòmic de DA, recolzat pels liberals gallardistes). Aquests van a pinyó fix i ho veiem amb les mesures òmnibus: els lloguers es redueixen (el propietari perd), però les hipoteques tenen carències; es posposen (la banca no perd). Res de nou en aquest front.

 

En conseqüència, els qui estan amb l’aigua al coll, els qui estan dins del vaixell que fa aigües -dins del model econòmic de DA- tenen unes necessitats urgents, vitals, que passen per davant de tot. 

Els qui son “tripulació” però estan dins d’altres vaixells que no estan naufragant, els qui coneixen les virtuts d’un model econòmic d’èxit basat en el talent, a callar. Primer per què la seva viabilitat molesta als que volen la pervivència del model econòmic de DA, segon per què les seves necessitats no es poden ni comparar amb les dels qui s’estan ofegant. 

L’Executiu balla la dansa dels pressupostos, tot preservant els seus sous i els de la seva claca. Com sempre.

Els financers vigilen, manen i redacten textos. Com sempre.

 

 

La solució per salvar als qui estan malalts dels virus i els que estan “malalts” econòmicament, amb l’aigua al coll, queda molt lluny de tots aquests actors: la solució sols la té un vaixell que arribi ràpid per salvar la tripulació allà on s’està ofegant. I, en el cas del Covid-19, la única Solució (amb majúscula) és que surti una pastilleta que curi aquesta malaltia de manera ràpida, senzilla i barata per salvar a les persones i per permetre el retorn de la mobilitat global que és una premissa bàsica del model econòmic de DA

Si la pastilleta no surt abans de sis mesos, el model autàrquic extrem que exigeix el virus, portarà al naufragi... i el vaixell -el model econòmic de DA beneït pels liberals gallardistes- reposarà per sempre a la profunditat de l’oceà amb un munt de desgracies personals dins seu. 

Si la pastilleta surt abans de sis mesos, el desastre es pot suavitzar i fins i tot, el vaixell pot tornar a port per ser reparat. I sant tornem-hi. 

Que la sort, que la casualitat, que Déu o que Nostra Senyora, i si pot ser, tots junts, facin possible que surti la pastilleta, i ràpid, per què una cosa és segura la nostra política sols pot mantenir artificialment el nas del “seu” model econòmic per sobre del nivell de l’aigua durant tres mesos, sis mesos a tot estirar. Una altra cosa és segura: la solució és possible. Un model econòmic de talent és possible i pot suportar un model social equitatiu i robust..., el dia que DA pari de posar pals a la roda a totes les iniciatives que no controlen ells..., el dia que DA deixi de utilitzar descaradament els tres poders que controla per aturar els projectes guanyadors que DA no controla.

I, el que avui considero realment important, com que el Cap de Govern va optar per fer un discurs de Cap d’Estat sense fer ni un minut de silenci per les víctimes innocents de la desgràcia que ens envolta, fem-ho junts. 

Comentaris (17)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.