Llegint diverses notícies i comentaris d’aquests dies sobre un conegut personatge andorrà amb força seguidors a les plataformes digitals, m’ha vingut al cap un documental que vaig veure sobre els escombriaires de les xarxes. La seva feina és ingrata i complexa, perquè es dediquen a bloquejar els continguts violents, ofensius o il·legals segons uns criteris en principi ben definits, però que a la pràctica es poden aplicar de manera subjectiva –i també es poden considerar al límit de la censura.

“Cal aprofitar la polèmica que sorgeix d’aquest tipus d’actituds per reflexionar-hi. I decidir, amb criteris i valors coherents, què són escombraries i què són bons continguts. Així aprofitarem tota la informació positiva i útil que tenim a l’abast en aquest món digital i aprendrem a rebutjar la resta”

A hores d’ara ningú no es qüestiona que els missatges publicats per aquests mitjans són menys rigorosos, pel que fa a qualitat informativa i comunicativa, que els dels mitjans tradicionals. Per no dir que sovint tenen una credibilitat discutible, són notícies falses o resulten rebutjables per altres motius. I aquests continguts arriben amb més facilitat al públic jove, amb hàbits de comunicació centrats en aquestes xarxes socials.

Si tinguéssim més consciència cívica i sentit crític, potser no caldrien uns escombriaires de les xarxes –o moderadors de continguts, com també se’ls anomena, amb una expressió més amable però menys clara. Perquè segur que una gran quantitat de missatges eliminats en realitat serien interessants i, en canvi, moltíssims de publicats són reprovables èticament i es tornen virals.

La mateixa curiositat que ens porta a aprofundir sobre temes que ens criden l’atenció, i que sovint és positiva per ampliar coneixements, ens fa buscar més informació sobre bestieses, bretolades o comportaments i manifestacions que es poden acabar considerant delictius, com la conducció temerària, l’apologia d’aquest estil de conducció, o la xenofòbia cap a ciutadans andorrans amb cognoms portuguesos i ideals de progrés.

Cal aprofitar la polèmica que sorgeix d’aquest tipus d’actituds per reflexionar-hi. I decidir, amb criteris i valors coherents, què són escombraries i què són bons continguts. Així aprofitarem tota la informació positiva i útil que tenim a l’abast en aquest món digital i aprendrem a rebutjar la resta.