Aquesta darrera setmana, en un article d'opinió a propòsit de la lentitud en la vacunació, la cònsol menor d'Ordino, Eva Choy, es preguntava si seria tan complicat eliminar temporalment les patents per agilitzar el procés de producció i distribució de vacunes. I és que les desigualtats globals en l'accés a tractaments contra la Covid-19 ha tornat a aixecar crítiques contra la indústria farmacèutica i les limitacions que suposen les patents.

Per a molts, l'explotació oligopolística dels productes terapèutics és una amenaça a la garantia del dret humà a la salut i un factor que contribueix a la injustícia global. El passat octubre, l'Índia i Sud-àfrica van proposar a l'Organització Mundial del Comerç la suspensió temporal de la propietat intel·lectual de productes i tecnologies per fer front a la Covid-19, proposta que, tot i estar esponsoritzada per 58 estats i comptar amb el suport d'uns 100 més, roman bloquejada pels països més rics.

La negativa dels països rics i de la indústria farmacèutica cap a la suspensió de les patents es deu principalment a dues raons. D'una banda, es creu que això no agilitzarà necessàriament la producció i la distribució de vacunes als països més pobres i que, per tant, no és la solució adequada a les desigualtats sanitàries globals. De l'altra, es creu que aquesta mesura eliminarà els incentius de les empreses farmacèutiques per continuar invertint en recerca i innovació.

“La negativa dels països rics i de la indústria farmacèutica cap a la suspensió de les patents es deu principalment a dues raons. D'una banda, es creu que això no agilitzarà necessàriament la producció i la distribució de vacunes als països més pobres i que, per tant, no és la solució adequada a les desigualtats sanitàries globals. De l'altra, es creu que aquesta mesura eliminarà els incentius de les empreses farmacèutiques per continuar invertint en recerca i innovació”

Per què es creu que suspendre les patents no és la solució a l'accés desigual a les vacunes? Suposadament, perquè produir vacunes és molt més complicat que altres medicaments. La majoria de fàrmacs té una composició química relativament simple, fet que en facilita l'anàlisi i la reproducció. Això és el que es fa, per exemple, quan vencen els drets de la patent d'un medicament de marca comercial i se'n volen fabricar de genèrics. Tanmateix, aquest procés d'enginyeria inversa es complica en el cas de les vacunes, ja que són productes biològics complexos. Per produir-les, no és tan simple com conèixer-ne la composició química, sinó que hi ha un coneixement tècnic i organitzacional que també és necessari. Sense aquest, s'ha argumentat, les empreses fabricants haurien de tornar a passar pel procés d'assaig i error per obtenir el producte original, així com el d'autorització per a la seva sortida al mercat.

Crítics del sistema actual defensen que hi ha mecanismes jurídics per forçar als propietaris de les patents perquè facin accessible tot el coneixement necessari per a incrementar la producció genèrica de vacunes. Fer-ho, però, és un moviment arriscat, ja que podria posar en perill futures inversions en recerca. Aquest és l'argument que, ja abans de la pandèmia, es feia servir per defensar la importància de la propietat intel·lectual en la indústria de la innovació farmacèutica.

Tinguem en compte que el desenvolupament de medicaments és un procés extremadament lent, costós i arriscat. Es calcula que desenvolupar un medicament nou costa, de mitjana, uns 2.500 milions de dòlars i entre 10 i 12 anys d'ençà que es comença a estudiar una molècula fins que comencen els assajos clínics. Tanmateix, d'entre els productes que arriben als assajos clínics, menys d'un 15% acaba sortint al mercat. En aquest context, la propietat intel·lectual és essencial, ja que permet al sector farmacèutic recuperar les inversions multimilionàries fetes en recerca i perpetuar-la. D'aquí que la idea de suspendre les patents, encara que sigui temporalment, generi tantes objeccions. Això és particularment rellevant si tenim en compte que la recerca farmacèutica actual pot tenir un paper clau en futures crisis epidemiològiques.

Una possible solució? Que les empreses farmacèutiques arribin a acords voluntaris amb fabricants de genèrics per cedir llicències de producció. Aquesta és l'opinió generalitzada entre la indústria farmacèutica i els països que s'oposen a l'eliminació de patents. D’exemples ja n’hi ha, com és el cas de la col·laboració entre AstraZeneca i el fabricant de vacunes SK Bioscience. Un punt fort d'aquest tipus d'acords és que els fabricants de genèrics reben assistència durant tot el procés de producció per part de les empreses propietàries de les patents, fent-lo més àgil que si aquestes s’eliminessin.   

És clar que una hipotètica suspensió de les patents és una solució complexa, i no del tot evident, per un problema urgent i de gran abast. Si és la més adequada o no, ja es veurà. En qualsevol cas, el debat d’aquesta mesura és molt important, ja que es tracta, en realitat, sobre el futur del sistema de recerca farmacèutica i, per tant, del futur de la salut pública global.