La Constitució d’Andorra proclama com principis inspiradors de l’acció de l’Estat el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona, i reconeix una sèrie de drets fonamentals de la persona, com el dret a la vida, la integritat física i moral, la llibertat en si mateixa, la ideològica, religiosa, de culte, expressió, comunicació i d’informació, la família, igualtat, intimitat, honor i la pròpia imatge, la inviolabilitat del domicili, l’educació, la protecció de la salut i el treball. I, és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sol i de tots els recursos naturals utilització, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per les generacions futures un equilibri racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i la defensa de la flora i fauna.

“Tota persona i la seva famí­lia tenen dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, en especial, no solament un habitatge sinó també una remuneració pel seu treball que li garanteixi una existència digna. Per tant, quan un d’aquests drets fonamental falla, com és la d’un habitatge digne, no s’assoleix la felicitat de l’ésser humà”

Tots aquests drets fonamentals i funcions de l’Estat tenen com finalitat implícita la felicitat de l’ésser humà, però la Constitució no contempla, expressament, la felicitat com un dret fonamental de la persona humana. La felicitat pot ser definida com un estat de l’ànim plenament satisfet i és el respecte a la dignitat, la raó i l’espiritualitat. Cada cop va introduint-se el concepte de “Felicitat nacional bruta” (Gross National Happiness) o felicitat interna bruta dels Estats, com un indicador que mesura la qualitat de vida en termes més holístics que el producte interior brut econòmic. Ja hi ha països que en la seva constitució reconeixen el dret fonamental a la felicitat (Japó, Corea del Sud, Brasil, etc.).

El dret a la felicitat no és una fi en si mateixa, sinó una meta que es conquereix mitjançant el compliment efectiu dels drets humans i, segons l’article 25.1 de la Declaració Universal de Drets Humans, vigent a Andorra segon disposa l’article 5 de la Constitució, tota persona i la seva família té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, en especial, no solament un habitatge sinó també una remuneració pel seu treball que li garanteixi una existència conforme a la dignitat humana (article 29 Constitució). Per tant, quan un d’aquests drets fonamental és molt difícil d’exercir, com és la d’un habitatge digne, no s’assoleix la felicitat de l’ésser humà.