Sí, avorriment. Un debat que va durar gairebé tres hores, on realment no va haver-hi debat i vam escoltar més del mateix de sempre. Sóc assessor polític des de fa 7 anys, he dirigit campanyes electorals i he portat als meus candidats a debats com el d'ahir, i, ho sento, però amb tots els meus respectes, no recordo cap tan avorrit.

Va començar a les nou de la nit en un espai mal il·luminat, amb objectes mal col·locats i amb uns candidats, alguns, visiblement nerviosos o cansats. Un Pere López que mirava contínuament a la seva dreta, un Xavi Espot que va perdre tant de temps a presentar-se -una cosa una mica absurda perquè tothom el coneix- que després li va faltar temps per a acabar la seva presentació inicial. Judith Pallarés estava una mica nerviosa i molt mal il·luminada, però va salvar el discurs i va ser coherent. Cabanes va començar llegint i molt a la meva sorpresa va ser el que va fer durant tota la nit. Em van sorprendre per a bé Cerni Escalé i Carine Montaner que van començar tranquils, clars i convincents, i malgrat alguns errors clars de contingut i de falta d'informació i/o preparació en cap moment van llegir cap paper i van transmetre el seu missatge de forma molt transparent i gens pretensiosa, tot i que pugui discrepar ideològicament en algunes coses.

El debat es va estructurar en tres blocs: econòmic, social i internacional i permetin-me que, a diferència del que hauran vist ja en altres articles, jo no entre en el contingut del propi debat, sinó en la gestió que van fer els candidats d'aquest.

En el primer bloc es va començar a veure com els candidats començaven a relaxar-se, respecte al primer minut. Escalé, tenia tot controlat. López va fer unes propostes molt ben estructurades, Espot va començar el seu atac aquí però va fer propostes clares, Pallarés va ser molt clara també i venia amb les dades molt estudiades, Montaner ens va parlar de les galetes de la padrina i Cabanes va continuar llegint les seves targetes, proposant modificar lleis que ells mateixos van promoure o van modificar, sense replicar a cap candidat i explicant-nos que fa uns anys teníem 40.000 ovelles i ara en tenim 2.000. Estava assegut en el meu sofà i no podia creure'm el que estava veient.

En el segon bloc, vam poder veure un petit inici de debat, molt lluny del que s'espera d'un debat com aquest. Em va agradar que Escalé destaqués coses amb les quals estava d’acord amb tots i cadascun dels partits. Però de nou ens vam perdre en les dades, en lloc de en les propostes, que les que van haver eren llegides textualment dels programes electorals, sense poc més a afegir. Cabanes va continuar llegint el seu programa electoral en format targetes, repetint coses que ja havia dit en el bloc anterior. Aquí va destacar Pallarés que era la que més dominava aquest tema, entenc pel seu càrrec actual com a Ministra i per la vocació que ha tingut de resoldre els problemes de diferents àrees. López va millorar molt la seva argumentaria i va agrair a Montaner que hagués parlat de propostes que va fer el PS. Espot es va mostrar molt nerviós pels atacs de Escalé però va rebatre amb dades i preguntes concretes, que per algun motiu, no van ser respostes. Però… no era un debat?

“No vaig veure un debat electoral nacional, vaig veure lectures de programes electorals, amb algun comentari graciós i algun atac per a guanyar algun punt d'avantatge. Entenc que amb debats així la gent es desmoralitzi i no vulgui votar, però recordin que ara és el moment de començar a canviar les coses. Votin el que vulguin, però votin”

De nou em va cridar l'atenció la, dit sigui amb tots els respectes, falsedat política. Per què Demòcrates incorpora en el seu programa coses proposades per altres partits com el PS que en el seu moment van rebutjar i fins i tot van votar en contra en el Consell General?

En el tercer bloc rematem un debat en el qual no em vaig adormir per respecte a poder escriure aquest article, però sincerament hagués apagat el televisor.

Vam veure un Espot que va començar a molestar-se per les crítiques i acusacions de López, algunes de les quals va negar completament, no obstant això vaig veure a Pere López molt tranquil i segur del que deia. Em va sorprendre, per a bé, que Judith Pallarés estava molt informada sobre el tema i era capaç de donar arguments molt sòlids, encara que em va semblar trist que el seu primer contraatac arribés dues hores i vint-i-dos minuts després de l'inici. Em va agradar que Montaner insistís en els estudis d'impacte de l'associació a la UE tant del no com del sí, perquè la població tingui clara tota la informació en els dos sentits, no només en el sentit que a un partit l’interessi. Vaig veure a un Cabanes que reconeixia que no havien fet bé la comunicació en l'aspecte internacional, bé, diu molt d'ell, però creu que llegint targetes tota la nit sense mirar a la càmara va arreglar algun problema comunicatiu? I el súmmum va ser quan va deixar perdre gairebé 4 minuts del seu temps, si hagués pogut m'hagués arrencat els cabells. Un candidat mai pot deixar perdre temps en un debat electoral!! MAI perquè un minut ben gestionat pot ser el resultat de guanyar un grapat de vots decisius. Clar, que tenint en compte que segurament ell és conscient que durant la nit més que guanyar vots, els va perdre, doncs suposo que aquests 4 minuts era el menor dels seus problemes.

En l'apartat final, els candidats van tenir de nou un minut, aquesta vegada per a demanar el vot, ni tan sols en aquest minut, Cabanes va ser capaç de mirar a la càmera i va continuar llegint una targeta. Terrible. La resta de candidats van fer l'esperable però he de destacar el meu reconeixement polític a Cerni Escalé, que va demanar el vot “per al partit que més et representi”. Segurament no deixa de ser una estratègia política, però em va semblar un exercici de sinceritat i de transparència digne de ser reconegut. Pallarés em va agradar que diguessin que eren valents, perquè sens dubte és el que aquest país necessita. Totalment d'acord amb Pere López que va afirmar que estaven allí debatent del mateix que fa quatre anys i en una pitjor situació; i em continua xocant la versió de Xavi Espot de “som la millor opció” no els hi recorda a allò de “el govern dels millors”?

En resum, ja ho he dit, no em va agradar el debat. Però em va agradar que hi hagués dos candidats -Montaner i Escalé- que no usessin cap paper ni llegissin absolutament res durant tota la nit, no entro en la seva ideologia política, però aquest gest denota preparació, tranquil·litat i transparència encara que també va provocar que a vegades els faltessin dades, alguna cosa que no li va passar a Cabanes que acumulava a les seves mans desenes de targetes, que lamentablement no va saber comunicar, ni transmetre.

Vaig veure candidats als quals m'esperava menys cansats i molt més preparats. Tècnicament m'esperava molt més de la televisió nacional: un espai ben il·luminat, una càmera més com a mínim, gent que no es mogués darrere dels candidats, un plasma en lloc d'un adhesiu al terra, i les teles guardades en el magatzem, no sobre cadires a la vista de la cambra. Del presentador també esperava una mica més d'intervenció i foment del debat com a tal i que no ens hagués dit bona nit cinc vegades perquè no va trobar una altra frase per a tornar de publicitat. Ho sento, no vaig veure un debat electoral nacional, vaig veure lectures de programes electorals, amb algun comentari graciós i algun atac per a guanyar algun punt d'avantatge. Entenc que amb debats així la gent es desmoralitzi i no vulgui votar, però recordin que ara és el moment de començar a canviar les coses. Votin el que vulguin, però votin.