L’escàndol dels ‘Papers de Panamà’ ens mostra una daurada cara oculta del ministre Cinca. Confessa que va ser administrador d’una societat panamenya de l’any 1999 al 2000 vinculada al Grup Orfund però ens oculta que al 2002 era el tenidor del 100% de les accions de dita societat. El ministre Cinca tampoc va fer menció que el Grup Orfund, del que era un alt executiu, va fer una sonada fallida l’any 2004, amb greus denúncies judicials incloses. El ministre ens recorda que no tenia cap necessitat de constituir una societat a Panamà per estalviar-se impostos per què a Andorra no hi havia tributació directa. Aleshores, si una panamenya no tenia cap interès fiscal, per quin altre motiu era tenidor de les accions d’una societat en aquell país, especialment dos anys després de suposadament deixar de treballar per al Grup Orfund?
La resposta pot ser tan evident com vergonyosa atès que la gestió executiva de Jordi Cinca podria estar vinculada al comerç d’or de Costa d’Ivori i l’hemeroteca ens recorda la turbulenta situació que en aquella època va viure aquest preciós país africà amb el cop d’estat del 25 de desembre de 1999 i la seva primera guerra civil iniciada el 19 de setembre 2002.
Qualsevol expert fiscal i financer sap que al 1999 les societats panamenyes s’utilitzaven especialment per la seva absoluta opacitat. Diguin-li confidencialitat o anonimat. Diguem-ho clar: s’utilitzaven habitualment per fer operacions de blanqueig de capital de manera que era impossible saber qui hi havia darrera de l’operació. Si el 1999 es creava una panamenya era, majoritàriament, per amagar coses. L’avantatge del sistema panameny és que té un doble circuit d’anonimat: el secret societari o mercantil i el secret bancari. Un doble circuit d’opacitat que tots els implicats en l’escàndol dels papers de Panamà estan utilitzant.
Efectivament, el circuit d’opacitat mercantil ha saltat pels aires i s’ha fet públic el nom d’administradors i tenidors d’accions de societats panamenyes que fins ara estaven ocults. Però totes les persones que apareixen en els ‘Papers de Panamà’ poden utilitzar la defensa que ofereix la segona línia d’opacitat: el secret bancari, que impedeix verificar l’activitat real d’aquestes societats. De fet, és l’argument que estan utilitzant tots els implicats. Tots afirmen que, si bé van crear la societat o eren administradors, resultaria que la societat no va tenir activitat. Un argument que poden utilitzar amb total impunitat perquè ningú no pot accedir als comptes bancaris d’aquestes societats en els bancs de Panamà per verificar dita activitat.
Però el ministre també hauria ocultat que el grup d’empreses del que ell era un alt executiu tenia com a accionista una altra panamenya: Forster Holdings. Empresa panamenya amb activitat i tenidora d’accions del Grup Orfund. El ministre no va explicar per quin motiu era necessari que les accions d’una empresa andorrana de la que ell era un alt executiu estiguessin controlades per una societat de Panamà de la que, segons tinc entès, properament es coneixeran els accionistes. Com ell va explicar no hi havia cap interès fiscal per a un andorrà en utilitzar empreses panamenyes. Aleshores, per què calia que una panamenya controlés part de l’accionariat d’empreses andorranes?
Però la cosa es complica més si tenim en compte que la resta de l’accionariat del Grup Orfund estaria controlat per una societat andorrana que en aquells moments seria propietat de dues altres societats panamenyes. Ens pot explicar el ministre Cinca per què calia posar dues panamenyes com a accionistes de la societat andorrana que alhora era accionista del Grup Orfund i que va acabar amb una fallida sonada? És evident que no es van crear per estalviar impostos a Andorra i esdevindria evident que la seva única funció seria la d’aconseguir opacitat. Senyor Cinca quina era l’activitat de la qual vostè era el màxim responsable executiu i que calia ocultar sota aquestes cortines de societats panamenyes?
Senyor Cinca: per què no s’aplica a vostè mateix la medicina que fa empassar als seus administrats? Per exemple, per què no atorga poders amplis de representació a PwC per què faci una “auditoria” consistent en demanar a tots els bancs i financeres de Panamà els moviments i saldos dels comptes oberts a nom de Mariette Holdings entre el 1999 i el 2002 i demanar al Registre de societats de Panamà el nom de totes les societats de les que era accionista Mariette Holdings així com el nom de societats i números de comptes bancaris dels quals Jordi Cinca Mateos tenia firma a Panamà entre 1999 i 2002?
Aquesta qüestió seria especialment important atès que la societat Mariette Holdings va ser liquidada al 2002 pel propi Jordi Cinca Mateos. En aquest sentit és important destacar que qualsevol expert financer i legal confirmarà que l’any 2002 la pràctica habitual era que si una societat panamenya no s’havia utilitzat normalment es venia per recuperar la despesa feta. El que també confirmarà qualsevol expert en la matèria és que els anys 2002, 2003 , 2004 i qualsevol altre, si una societat s’havia utilitzat per fer operacions que havien de mantenir-se ocultes, sempre, sempre, sempre, es liquidava la societat de forma que ningú pogués mai demanar extractes de comptes o accedir a altres fonts d’informació que delatessin les malifetes.
El ministre Cinca ens va confirmar que ell mateix, personalment, va fer liquidar la societat Mariette Holdings dos anys desprès de, suposadament, deixar de treballar per a Orfund. Una acció que hauria de disparar totes les alertes dels seus companys de Govern. Especialment per què l’escàndol dels ‘Papers de Panamà’ ha posat a Brussel·les en peu de guerra contra els paradisos fiscals atès que un ampli gruix d’europeus se sent insultat per les pràctiques ocultes dels seus propis mandataris. Brussel·les s’ha donat a si mateixa sis mesos per refer la llista de paradisos fiscals europeu i no pot presentar un full en blanc davant dels seus ciutadans.
Evidentment, si el ministre de Finances i de tributs d’Andorra surt a la llista de Panamà i el Govern d’Andorra el manté en el poder amb arguments de pa sucat amb oli, els responsables europeus no tindran altra alternativa que posar a Andorra a la llista negra. Si no fos així, el clam popular se’ls menjaria vius.
Per tant, de la mateixa manera que segons Cinca, el Govern i l’INAF van haver d’actuar contra BPA per evitar el contagi a la resta de la plaça financera, Toni Martí hauria d’actuar immediatament contra Jordi Cinca per evitar el risc de contagi a la resta del Govern d’Andorra i de tot el país. Evidentment, si Toni Martí no destitueix Jordi Cinca de manera fulminant, encara que tinguem el fiasco de BPA ben embolicat, serà Toni Martí qui haurà de dimitir d’aquí sis mesos quan Andorra entri en el llistat de paradisos opacs de la UE i Andorra s’acabi d’enfonsar per mantenir com a ministre de Finances una persona enxampada pels ‘Papers de Panamà’ que assenyalen un vergonyós i daurat passat.
Eusebi Nomen
Comentaris