Charité bien ordonnée commence par soi-même

jordi font removebg preview copy

Jordi Font

Conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS)

Comentaris

Carta oberta al senyor Espot i al senyor Martínez Benazet, cap de Govern i ministre de Sanitat respectivament.

Primer de tot cal dir que per mi res ha canviat, i en tant que elegit del poble andorrà, de la mateixa manera que vosaltres (i no designat), estic plenament a la vostra disposició per ajudar en tot allò que faci falta amb tota la meva voluntat i amb totes les meves capacitats.

En l’aprovisionament de les vacunes i en la comunicació del dit subministrament crec que no s’han fet les coses bé. No vull dir això per ferir-vos, però cal dir-ho i reconèixer-ho.

Al meu entendre, ha succeït el següent:

“En l’aprovisionament de les vacunes i en la comunicació del dit subministrament crec que no s’han fet les coses bé. No vull dir això per ferir-vos, però cal dir-ho i reconèixer-ho”

A mitjans de l’any passat, veient i anticipant problemes, la majoria de països del món es varen agrupar per racionalitzar i organitzar els subministraments de les vacunes contra el maleït virus que ens afecta. Es va crear el COVAX per col·laborar en un accés mundial i equitable als diferents vaccins contra la COVID-19. Això estava apadrinat, entre d’altres, per l’OMS.

Ateses les males relacions entre l’OMS i els Estats Units, i anticipant que els industrials americans podien ser els primers a treure la vacuna, alguns països més espavilats i millor informats com són els nostres dos veïns, sense anul·lar el tracte amb COVAX, varen voler obrir-se una altra porta per tenir els vaccins com abans possible.

Nosaltres, tenim una relació estreta amb França i amb Espanya i gràcies a això vàrem voler fer igual que ells. Arribats en aquest punt, se’ns plantejaven dues possibilitats i realment no sé per quina ens vam decantar:

La més raonable -i vull esperar que és la que vàrem emprar- era la de dirigir-nos directament a les dues farmacèutiques americanes i proposar la compra per part d’Andorra de les dosis necessàries de vacunes. Atesa la petita comanda que podia representar la nostra compra, molt probablement es va evocar que s’hi pogués englobar amb les respectives de França i Espanya, sempre que aquests dos països hi estiguessin d’acord.

Era una qüestió molt raonable per agilitzar la logística que ja es preveia llavors molt i molt complicada i sempre seria molt més àgil anar nosaltres a buscar les nostres compres respectives a França i a Espanya, sobretot atesa la nostra bona relació amb ells. Es parla llavors amb els respectius veïns, que a priori no hi veuen cap inconvenient. I això se’ns explica a tots, tant a autoritats com a ciutadania, a través dels mitjans de comunicació, a bombo i plateret (sense entrar en tants detalls com jo he pressuposat). Temps de sobres teníem per formalitzar i rubricar el lògic acord a tres bandes en uns bons documents que ens permetessin esperar amb serenor la vinguda de la dita de la vacuna.

“Crec, sincerament, que esteu mal ajudats i que no heu sabut destriar el blat de la palla referint-me als vostres col·laboradors”

La segona opció -al meu entendre molt menys seriosa- hauria estat no parlar amb les farmacèutiques i intentar passar un acord de cessió de vacunes directament amb els dos veïns (si la veritable negociació no ha sigut similar a les dues que jo he descrit, penso que fóra bo explicitar-ho; la ciutadania és adulta i es mereix saber les coses tal com són).

Tot i el patètic d’aquesta segona solució, a partir del moment en el qual es va comunicar públicament l’acord, em repeteixo: temps hi havia de sobres també per establir els documents escaients per no arribar a la situació en la qual ens trobem avui). Voldria explicar per què qualifico aquesta segona solució de patètica.

1 vacuna = 1 infectat potencial menys = x% menys defuncions.

Quin responsable pot agafar la responsabilitat (valgui la redundància) de cedir alguna vacuna tenint en compte que no en sobra cap i que, més aviat, de moment i per molts dies, a priori, en faltaran? En quina situació estem posant el govern espanyol? Del costat francès encara no en sabem res de res. L’altre dia, per cert, l’ambaixador francès, quan se li va demanar, no vaig veure que estigués gaire còmode. Potser algun dia voldreu aclarir-nos l’enigma francès o la situació concreta.

Crec, sincerament, que esteu mal ajudats i que no heu sabut destriar el blat de la palla referint-me als vostres col·laboradors.

Hem de ser tots molt més rigorosos i exigents amb els nostres col·laboradors.

Un gros salari i una bona situació i afegiria un bon vestit no són pas sempre indicadors fiables de la qualitat dels col·laboradors. No ens podem refiar i hem d’estar molt més a sobre de tots i supervisar amb molt més rigor.

Imaginem-nos per un moment que a l’hospital es quedessin sense medicaments per atendre els ingressats. Seria imperdonable, exigiríem responsabilitats i segurament es trobarien els responsables i es prendrien mesures estrictes.

“En resum, si no tingués el càrrec públic que tinc, us diria, simplement, i abusant de la confiança que us tinc, on collons tenim les nostres vacunes?”

Agafo aquest símil concret que, suposadament serà molt més proper per al ministre de sanitat que les citacions de compres i de logística sense ometre les d’estucatges.

Ja sabem tots i totes que la situació actual és extremadament complexa i que de ben segur no heu trobat cap manual d’instruccions a seguir.

Bé, com a conclusió voldria fer-vos a tots dos un prec en aquesta situació tan complexa, que és el que més s’assembla és a un vaixell al bell mig d’una gran tempesta: heu d’evitar, costi el que costi, el naufragi. No podeu abandonar tot i saber que certament heu de sancionar i apartar alguns mariners poc seriosos i poc competents i esperonar els altres.

Segur que no serà gens fàcil ni còmode i que exigirà i està exigint molt de vosaltres. Podeu fer-ho. La resta dels implicats d’aquest drama o naufragi a evitar, siguin treballa-dors, empresaris, infants, gent gran i la resta de la població en general estem tots, tots, disposats a ajudar-vos i a contribuir a evitar el pitjor. Ni que sigui per egoisme pur i a arribar a port.

Tothom vol formar part, ni que sigui una molt petita part, de la solució.

Nota: En resum, si no tingués el càrrec públic que tinc, us diria, simplement, i abusant de la confiança que us tinc, on collons tenim les nostres vacunes? Si cal que us ajudi a anar-les a buscar, estic a la vostra disposició.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.