Senyor cap de Govern, senyores i senyors ministres,

m’adreço a vostès per expressar-los la meva preocupació que cada dia comparteixen més ciutadans i residents del nostre país: la greu situació de l’habitatge que viu Andorra i les conseqüències que està tenint sobre la vida de moltes persones.

Durant els últims anys, l’arribada d’inversors estrangers al sector immobiliari ha contribuït a un increment molt important dels preus de compra i de lloguer dels habitatges. Molts d’aquests inversors han adquirit immobles amb finalitats d’inversió i han pogut establir lliurement lloguers que, en nombrosos casos, superen els 1.500, 2.000 o fins i tot 2.500 euros mensuals.

Mentrestant, els propietaris que disposaven de pisos abans d’aquesta situació han estat sotmesos durant set o vuit anys a congelacions i limitacions de les rendes imposades per successius decrets governamentals. Aquesta realitat ha generat una situació de desigualtat que resulta difícil d’entendre per a molts ciutadans. No sembla just que uns puguin aplicar lliurement els preus de mercat mentre d’altres han vist limitats els seus drets durant anys.

Però la preocupació principal va molt més enllà dels propietaris. El veritable problema és el patiment que aquesta situació està provocant entre la població resident.

“L’habitatge no pot convertir-se exclusivament en un actiu financer ni en una eina d’especulació. Ha de continuar sent un dret accessible per a les persones que viuen, treballen i contribueixen cada dia al desenvolupament d’Andorra”

Andorrans i residents que fa dècades que viuen, treballen i contribueixen al desenvolupament econòmic del país es troben avui davant una realitat cada vegada més difícil d’assumir. Persones que han dedicat la seva vida a Andorra, que han pagat impostos, que han contribuït al creixement de les empreses, del comerç i de l’economia nacional, veuen com l’accés a l’habitatge s’allunya cada vegada més de les seves possibilitats.

Moltes famílies, treballadors, joves i jubilats estan arribant a una situació límit. Els salaris no han evolucionat al mateix ritme que els preus dels lloguers, i cada vegada són més les persones que es plantegen abandonar Andorra perquè no poden suportar el cost actual de l’habitatge.

És especialment dolorós veure com persones que han contribuït durant anys al benestar i al progrés del país es veuen obligades a marxar mentre l’especulació immobiliària continua avançant. No podem acceptar que aquells que han ajudat a construir l’Andorra d’avui hagin de buscar un futur fora de les nostres fronteres perquè ja no poden permetre’s viure al seu propi país.

Per aquest motiu, demanem al Govern que assumeixi la seva responsabilitat i adopti mesures que garanteixin un equilibri real entre la protecció dels llogaters, els drets dels propietaris i la necessitat de preservar la cohesió social del país.

L’habitatge no pot convertir-se exclusivament en un actiu financer ni en una eina d’especulació. Ha de continuar sent un dret accessible per a les persones que viuen, treballen i contribueixen cada dia al desenvolupament d’Andorra.

Cap país pot considerar-se pròsper quan els seus ciutadans i residents de tota la vida es veuen obligats a marxar perquè ja no poden permetre’s viure a casa seva.

Confiem que escoltaran aquesta preocupació, compartida per una part important de la societat andorrana, i que actuaran amb responsabilitat, equitat i visió de futur.

Atentament,

un ciutadà preocupat pel futur d’Andorra.