En aquesta primera edició del diari digital Altaveu envio una carta oberta a la presidència de PricewaterhouseCoopers (PwC) donades les importants conseqüències que les accions de la segona consultora del món han tingut sobre Andorra, sobre milers d’andorrans i milers de persones que van confiar en el Principat. Pregunto públicament a la presidència de PwC si consideren que les accions següents formen part de la seva pràctica habitual, si les consideren legalment correctes, èticament acceptables i professionalment encertades:

  • Segons el seu Informe de Servicios profesionales sobre el Plan de Remediación en el entorno de BPA, del 29 de febrer 2016, PwC va classificar els clients entre Aptes i NO Aptes des d’una perspectiva de risc de blanqueig de capitals i/o finançament del terrorisme. PwC va aplicar una metodologia pròpia. La primera fase d’aquesta metodologia consisteix en un filtrat de llistes. Bàsicament PwC va revisar si cada client estava o no estava en unes llistes negres. PwC reconeix (Punt 4.1 de l’informe de PwC del 29 de Febrer 2016) que es van crear llistes negres a partir de persones vinculades a processos existents a la Batllia i a la UIFAND. De forma que si un client de BPA tenia alguna relació amb alguna persona de la llista negra de la Batllia o de la UIFAND era considerada com una persona NO APTA. ¿Em pot explicar, sisplau, sota quina legislació la Batllia andorrana pot elaborar llistes negres o la UIFAND pot elaborar llistes negres de persones que no han estat declarades culpables per un tribunal? ¿Em pot explicar com aquestes llistes negres poden ser compatibles amb el que disposa l’article 10 de la nostra Constitució?
  • Segons el seu mateix informe del 29 de febrer 2016, PwC va utilitzar unes llistes negres i uns procediments de l’any 2015 per classificar carteres de clients del 2007. ¿És aquesta una pràctica habitual de PwC? ¿Se suposa que les institucions financeres han de tenir poders sobrenaturals per saber les normes i llistes del futur?
  • PwC i l’INAF van acordar una Carta de encargo el 16 de març del 2015 que va ser objecte d’una Carta de extensión de Alcance de data 16 de juny del 2015. Aquest contracte va ser cedit a favor de l’AREB el 6 d’octubre del 2015. Com reconeix PwC en el seu resum executiu, l’objectiu final del treball  de PwC ha consistit en identificar aquells clients i comptes sobre els que existeix algun indici de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme. Donada la importància d’aquest contracte entre PwC i l’INAF/AREB, em pregunto si la presidència de PwC considera que complia el criteri de ser un valorador independent per estimar la destrucció de valor que tindria BPA si anava per la via d’una resolució bancària, o si anava per la via d’una liquidació. PwC ha de ser coneixedora de l’obligació legal que estableix l’article 5 de la llei 8/2015: com a pas previ per iniciar una resolució l’AREB ha de verificar que la destrucció de valor per la via de liquidació seria superior. Segons l’AREB va contractar com empresa valoradora independent a PwC. Em pregunto si la presidència de PwC considera que complia amb aquest requisit d’independència donat el seu important contracte per la via de remediació.

  • En relació a les estimacions de la destrucció de valor en cas de resolució i en cas de liquidació de BPA, resulta que PwC va estimar les pèrdues en un escenari de liquidació i les pèrdues en un escenari de continuació, però no per a un escenari de resolució ni, en concret, per a cadascuna de les quatre eines de resolució. Aquest escenari de continuació elaborat per PwC partia de diferents hipòtesis sobre el temps per realitzar els actius immobiliaris que figuren com garanties de crèdits. Per tant aquest escenari de continuació no te rés a veure amb l’estimació de la destrucció de valor en un escenari de resolució. Pel que fa a la destrucció de valor en un escenari de liquidació, PwC considera dos escenaris. L’Escenari I, que suposa un interès raonable dels inversors per adquirir els actius de BPA i un Escenari II que suposa un menor interès dels inversors en adquirir els actius de BPA. Segons l’informe de PwC, la destrucció de valor en l’Escenari I de liquidació fluctua entre 314 i 411 milions. Mentre que l’estimació de la destrucció de valor en l’Escenari II de liquidació oscil·la entre 444 i 582 milions.  Per tant,  em pregunto que com pot ser que si PwC actua com consultor de l’AREB/INAF per la remediació de BPA, tant sols realitzi l’informe a partir del qual l’AREB tira endavant la resolució de BPA, sense que PwC hagi fet l’estimació de la destrucció de valor en un escenari de resolució. ¿És una pràctica habitual aquesta forma de procedir? Però la sorpresa augmenta quan s’analitza la presentació de l’AREB del dia 11 de juny del 2015 Valuation proposal. La pàgina 7 es titula Valoració en un escenari de resolució i l’AREB afirma que segons l’informe de PwC en un escenari de resolució la destrucció de valor de BPA seria de 313 milions. Però en realitat, aquest import de 313 milions no seria la destrucció de valor en un escenari de resolució, sinó que seria l’estimació de PwC per l’Escenari I de liquidació. Em pregunto si és normal que PwC toleri que es jugui d’aquesta manera amb les seves estimacions i que s’utilitzi el seu nom per fer dir allò que no diuen els seus informes. En tot cas, si realment existís un altre informe de PwC que estimés la destrucció de valor de resolució en 313 milions, resultaria que seria similar a la destrucció de valor en cas de liquidació i, segons l’article 5, no es podria procedir a la resolució. 
  • En les estimacions de PwC no identifico cap referència al bloqueig del compte de BPA de renda variable a Suïssa. Em pregunto com pot ser que PwC realitzi escenaris de remediació sense tenir en compte que la renda variable passarà a estar bloquejada si es va per la via de la venta de les accions de l’entitat pont, com es pot comprovar a dia d’avui. ¿És normal que PwC aconselli anar per la via de resolució sense detectar aquest problema i la corresponent destrucció de valor? ¿És normal que PwC treballi en un escenari de traspàs de clients de BPA a l’entitat pont quan la renda variable està bloquejada i el corresponent actiu no es pot traspassar de BPA a Vall Banc provocant el corresponent conflicte patrimonial i la impossibilitat de complir amb les ràtios bàsiques de Basilea i les exigències dels IFRS?

Estaria molt agraït si la presidència de PwC pot confirmar que considera que cadascuna d’aquestes accions són pràctiques habituals. Però sobretot, estaria molt agraït si la presidència de PwC pot confirmar que la combinació de totes elles alhora seria una pràctica habitual. Una clarificació que serà molt agraïda tenint en compte que a dia d’avui seguim tenint a milers de clients amb els seus estalvis bloquejats a BPA o bloquejats, quant a la renda variable, a Vall Banc. Sense que s’hagi demostrat cap relació entre aquests clients i el blanqueig de capital o el finançament del terrorisme. Per aquest  motiu, estaria molt agraït que PwC ens informés si és normal que el seu criteri de classificació del clients No Aptes en relació al blanqueig de capital o al finançament del terrorisme hagi tingut un nivell d’error que a dia d’avui seria del 100% donat que no s’ha demostrat que cap client dels que segueixen bloquejats a BPA sigui un finançador del terrorisme o un criminal del blanqueig.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.