Com molts ciutadans d’Andorra vaig tenir molts dels símptomes del Covid-19 durant més de 10 dies tot i que la prova PCR m’hagi sortit negativa. Primer, us voldria agrair a tots vosaltres que m’esteu preguntant cada dia per la meva salut via Whatsapp i Messenger i donar-vos les gràcies per la vostra empatia i per la vostra energia positiva que m’heu transmès tots aquests dies. També, no vull oblidar a la meva família, als meus veïns, als amics que estan sempre aquí per ajudar-me en el que faci falta. Tot aquest amor escalfa el cor sobretot en moments difícils. És en aquest període que veiem que les persones compten.
L’esperit de solidaritat està sortint com el sol en plena obscuritat. Penso a la gran feina dels comuns que donen suport a la gent malalta o fràgil, confinada a casa, a tot el personal sanitari i als voluntaris que no paren ni un minut per cuidar-nos malgrat el cansament sense comptar les hores. De fet voldria ampliar el meu agraïment a totes les persones citades anteriorment que estan al peu del canó així com als funcionaris, als empleats dels supermercats, a les empreses que ofereixen servei a domicili, als empleats de les gasolineres, al personal de neteja, a tots els cossos especials i al Col·legi de Psicòlegs. Voldria manifestar finalment tot el meu suport a totes les persones que estan en cures intensives amb respiradors, penso a tots als malalts i als seus familiars, a les persones fràgils soles a casa. Comparteixo els seus patiments.
Aquesta crisi sanitària està comportant efectes col·laterals; al problema de salut pública s’hi afegeix la inseguretat econòmica per a moltes famílies i per a moltes empreses que no saben com pagaran les factures, els préstecs, els lloguers, les hipoteques o el menjar al final de mes
Ara estem vivint unes setmanes estranyes sense llibertat sobretot per als nens que viuen en un pis petit sense balcó. Uns dies on el rol dels pares no és fàcil compaginant a la vegada teletreball, el paper de pare o mare, d’animadors d’activitats manuals pels nens, de psicòlegs, de professors, de cuiners i altres tasques que es sumen al nostre intens dia a dia. Aquest virus que ha sorgit de sobte ens ha allunyat dels nostres éssers estimats. S’emporta gent del nostre entorn, familiars, amics o coneguts sense deixar-nos l’oportunitat ni de dir-los adéu. Impedeix celebrar grans moments de la vida com pot ser una boda, un aniversari, un bateig o inclús un naixement al qual ni el pare pot estar al costat de la seva dona quan dona llum al nadó. Sembla un malson, sembla que algú ens vindrà a despertar i que tot sigui fruit de la nostra imaginació. Però és real i ningú no ens ve a despertar.
Ja s’ha dit de manera reiterada, l’arma més poderosa que hem tingut fins ara per fer front a aquesta guerra contra el coronavirus és el confinament tenint en compte la penúria de les mascaretes FPP2 en molts països. Quedar-se a casa era i encara és actualment la solució per evitar la saturació del sistema sanitari. Aquest virus, que va agafar la major part dels països per sorpresa, no és una broma, crema els pulmons d’una part de la població. Molta gent a Andorra arriba als serveis del cov19 de l’hospital amb taques als pulmons. Els metges de capçalera fan una gran tasca pel que fa el seguiment mèdic telefònic dels malalts per evitar l’empitjorament dels símptomes. La informació és la clau per no arribar en casos extrems. En molts països, a més de comunicar sobre el fet de rentar-se les mans, guardar una distància amb els demés i posar mascaretes i guants, expliquen la importància de les mesures de neteja dels productes de la compra setmanal abans de col·locar els productes als armaris o a la nevera. Són nous hàbits que hem hagut d’integrar i aplicar en el nostre dia a dia.
Insisteixo en el fet que cal prendre més mesures encara per a que tots junts puguem tirar endavant i fer front a aquesta crisi econòmica; a partir d’ara hi haurà un abans i un després
Aquesta crisi sanitària està comportant efectes col·laterals. Al problema de salut pública s’hi afegeix la inseguretat econòmica per a moltes famílies i per a moltes empreses que no saben com pagaran les factures, els préstecs, els lloguers, les hipoteques o el menjar al final de mes. Molts ciutadans ens han fet arribar neguits al nostre grup parlamentari. Ens han explicat que encara la CASS a hores d’ara no havia pagat l’import de la incapacitat temporal previst en l’article 7 de la llei de mesures urgents. Que sapigueu que des del grup parlamentari Terceravia vam informar Govern de la situació. Confiem en el Govern per fer tot el possible i per agilitzar les mesures votades últimament al ple destinats a les famílies i als empresaris.
Com diu el president de grup parlamentari Terceravia, el Josep Pintat, aquestes mesures solucionen en part el problema de la situació que estem vivint. Cal que el Govern faci un diagnòstic de la situació per saber quants diners s’han d’injectar per tal que el teixit econòmic i social s’aguanti. Cal trobar finançament extern i posar garanties. Els crèdits tous avalats pel Govern destinats a les empreses no són suficients ja que moltes petites empreses no tenen suficient coixí econòmic, no tenen ingressos i, per tant, és difícil per a moltes d’elles pagar la quota mensual del crèdit tou avalat pel Govern a reemborsar en un termini molt curt així com pagar el lloguer del local i les nomines cada mes. Com poden assumir aquestes despeses sense tenir ingressos? Cal, pel bé del país, trobar més solucions. Des de Terceravia ens posem a la vostra disposició per fer pujar els neguits a Govern. Tots plegats arribarem al final del túnel, i per fi, veure la llum. Tinc esperança perquè estimo el meu país i si les mesures es prenen amb seny ho afrontarem. Però insisteixo en el fet que cal prendre més mesures encara per a que tots junts puguem tirar endavant i fer front a aquesta crisi econòmica. A partir d’ara hi haurà un abans i un després.
Comentaris (4)