Us he de confessar que he decidit escriure aquest article després de parlar durant dies amb molta gent i de veure que potser més que por a Europa, molts ciutadans i ciutadanes poden tenir molta desinformació. Això no és pas quelcom negatiu, simplement i com és normal, ens trobem en un moment en el qual tot just es tanca el text, la negociació després de tants anys, i ara cal conèixer el text.

Avui no parlo com a conseller general, ni com a president del PS, partit que defensa des dels seus principis l'apropament a Europa. Parlo com a ciutadà 'privilegiat', que ja ha pogut tenir un primer contacte amb el text i que parla gairebé diàriament amb companys i companyes que han treballat molt en el projecte europeu. Vagi per davant que la meva intenció no és fer un judici de valors als polítics que no hi estan a favor, o a la ciutadania que no està a favor. És simplement la voluntat de voler parlar-ne des d'un punt de vista no tan tècnic, des d'un punt de vista de ciutadà.

“Penso que apropar-se a Europa és el camí natural pel creixement del nostre país. I no ho dic com a expert, perquè no ho soc, ho dic com a ciutadà que comença a tenir accés a la informació (i a la pedagogia per entendre-la), i que creu que és un projecte que afavorirà Andorra ara i en el futur”

Què vol dir l'acord d'associació? Andorra ha negociat el poder operar en el mercat únic. Això no significa fer part de la Unió Europea com un membre més dels 27 actuals. Vol dir apropar-se a Europa i obtenir els beneficis d'operar en l'àrea de mercat més gran del món, amb, evidentment, les obligacions que comporta harmonitzar la normativa a l'estàndard europeu per poder competir en les mateixes condicions que la resta d'operadors europeus. Unes obligacions, però, que si ho mirem en la seva globalitat, ofereixen un balanç positiu, ja que hi podem guanyar. És cert, falta molta informació, però no perquè els que hi estem d'acord la volem amagar, sinó perquè tot just tenim la negociació tancada i el dossier és molt complex, amb molts impactes sobre moltes àrees diferents.

Associar-se vol dir operar amb un soci privilegiat, tenint en compte la seva dimensió. Aquest soci ens demana, per poder operar en el seu mercat, una sèrie de canvis interns per harmonitzar les condicions d'operativitat entre tots els operadors. Aquests canvis, individualment considerats, no ens han de condicionar la decisió, però és la globalitat que ens ha de fer decidir: accés a fons europeus, diversificació econòmica d'alt valor afegit, millora dels estàndards de drets per a la nostra ciutadania, etc. Sabeu la tranquil·litat de poder viatjar per tot Europa amb una targeta sanitària europea, amb els mateixos drets que a casa nostra? Us imagineu poder anar a estudiar o treballar a qualsevol país membre de la UE, com un europeu més, i sense complicacions burocràtiques, ni de passaport? Us imagineu tot el desplegament que s'albira en drets socials i laborals?

I pel que fa a l'accés a Andorra? Doncs no hem de patir. Les fronteres continuaran funcionant com ara (ens associem a la UE, però continuem sense fer part de l'espai Schengen). Seguirem tenint quotes d’immigració com fins ara, però encara més restrictives, si volem. Mantindrem el nostre sistema fiscal, que dependrà del plantejament intern i no d'Europa. Cert, i així m'ho heu dit molts de vosaltres, que segurament tot això ho obtindríem amb els anys (si el Consell General tingués una altra estructura i un suport tècnic que no té), però associar-nos amb la Unió Europea ens permetria accelerar l'obtenció immediata d'aquests beneficis.

En definitiva, penso que apropar-se a Europa és el camí natural pel creixement del nostre país. I no ho dic com a expert, perquè no ho soc, ho dic com a ciutadà que comença a tenir accés a la informació (i a la pedagogia per entendre-la), i que creu que és un projecte que afavorirà Andorra ara i en el futur.