Bona governança per a un país resilient

paula removebg preview

Paula Przybylowicz Vidal

Graduada en Filosofia

Comentaris

La fragilitat d’un sistema acostuma a revelar-se en situacions de crisi. Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és precisament això. Deixant de banda les diferències en recursos materials, no tots els països —o, més ben dit, els seus governs— han presentat la mateixa capacitat de reacció davant d’una problemàtica compartida. En altres paraules, la pandèmia ha fet palès que no tots els països són igualment resilients.

Parlem de resiliència per referir-nos a la capacitat d’un sistema d’aprendre, adaptar-se i transformar-se davant situacions de perill i de tensió. Per exemple, un ecosistema és resilient si és capaç de recuperar-se després d’un incendi. Anàlogament —i en condicions normals— la nostra pell respon davant d’una ferida amb el procés de cicatrització, així com podem recuperar cert grau de benestar psicològic després d’haver passat per una situació psicològicament traumàtica. La nostra resiliència és fisiològica i psicològica, però també social. La resiliència d’una societat o d’una comunitat es tradueix en la capacitat d’adaptar-se col·lectivament a perills d’origen natural, com és el cas de la pandèmia, però també d’origen humà, com la crisi econòmica que se n’ha derivat. Això, és clar, depèn en gran manera dels recursos materials disponibles, però també depèn de la qualitat —o, més ben dit, de les qualitats— de la seva governança.

“La resiliència social és un dels molts productes de la bona governança. Això és perquè alguns dels principis d’una governança de qualitat contribueixen a desenvolupar un teixit social cohesionat, capaç d’adaptar-se més fàcilment als fenòmens adversos”

La resiliència social és un dels molts productes de la bona governança. Això és perquè alguns dels principis d’una governança de qualitat contribueixen a desenvolupar un teixit social cohesionat, capaç d’adaptar-se més fàcilment als fenòmens adversos.

D’entrada, una de les qualitats del bon govern és la capacitat de resposta a les necessitats dels individus, necessitats que en temps de crisi s’eixamplen. Per fer-ho, però, se n’ha de fer una avaluació adequada, així com una gestió eficaç dels recursos per proveir-les. Per això la competència i l’eficàcia d’un govern també ens indiquen la seva qualitat. Un bon govern també té una orientació a llarg termini i la voluntat d’obrir-se al canvi. Per tant, no s’espera que la crisi se li tiri a sobre, sinó que té present la importància d’anticipar-se i d’actuar preventivament per reduir l’impacte de futures problemàtiques socials, econòmiques, sanitàries o ambientals. Totes aquestes qualitats, a més, no es podrien avaluar sense un nivell adequat de transparència institucional.

Que la resiliència social sigui indicativa de la bona governança és rellevant perquè fa de la situació actual un moment idoni per analitzar d’arrel el nostre model de governança i els principis, o la falta de principis, que el caracteritzen. Un debat que, d’altra banda, Andorra amb prou feines ha posat sobre la taula. La crisi de salut pública i econòmica que estem vivint no és la primera i segurament tampoc serà l’última. Sabent-ho, potser la clau per assegurar una resposta resilient davant de la següent que vingui, del caire que sigui, passa necessàriament per repensar el tipus de govern que volem.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.