A la passada sessió de Consell General de l’1 de febrer, una de les lleis que es va aprovar va ser la de l'impost a la inversió estrangera.

En una de les meves intervencions, per defensar el nostre vot en contra d’aquesta llei, vaig ser molt clar quan vaig exposar que era, una vegada més, màrqueting polític per part de la majoria de Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos. Un màrqueting polític secundat per alguns grups i membres de l'oposició, que també van votar a favor de la mateixa.

“L'impost actual no ha frenat la inversió estrangera; i no només això, a més continuen invertint i poden fer pisos de luxe sense problema, ja que la mateixa llei no diferencia entre lloguer i lloguer a preu assequible”

En aquella intervenció, els vaig argumentar que les presses no són bones i que les lleis fetes així encara ho són menys. La contesta que vam tenir des de la bancada demòcrata va ser que semblava que el PS té una bola de vidre per saber què passaria.

Doncs bé, bola de vidre continuo sense tenir-ne, però els titulars apareguts els darrers dies en els mitjans de comunicació ens tornen a donar la raó i certifiquen allò que vam dir en sessió de Consell General. L'impost actual no ha frenat en cap moment la inversió estrangera, i no només això, sinó que a més continuen invertint i poden fer pisos de luxe sense problema, ja que la mateixa llei no diferencia entre lloguer i lloguer a preu assequible.

Ens trobem de nou davant les maneres que ens han portat on som actualment, amb una llei poc treballada, gens consensuada ni analitzada que ha permès deixar sense efecte la moratòria per seguir com fins ara. Disculpeu, com fins ara no, perquè aquells que vulguin invertir en pisos de luxe ho podran fer encara amb més ajuts.

Us confesso que ja m'agradaria tenir una bola de vidre, però a manca d’aquesta, amb una mica de seny i anàlisi de la situació potser no caldria – com s’haurà d’acabar fent- retocar una llei que només ens farà perdre temps.

Sembla que a la legislatura del canvi, poca cosa ha canviat.

Potser tocarà sortir de nou al carrer.