La trucada que et fa posar els cabells de punta

Imagineu-vos que el mòbil vibra i sona. A la pantalla apareix un +44 20 834 1501. Londres, diu la pantalla. «Què fa un anglès trucant-me?», penso. A l’altre costat, una veu femenina, melosa i en castellà, amb un accent que flirteja entre Bogotà i Caracas, em saluda com si portéssim anys compartint cafè. «Confirmi el seu nom, cognom i correu, si us plau». La primera regla de la supervivència digital em ve al cap, mai donis dades a qui no coneixes. Però, com tot bon Andorrà, dec fer el tros llarg. «Què vol, ara?».

El conte de la inversió fantasma

La història que em ven és digna d’un guió de Netflix. «Hem de liquidar el seu capital i interessos en bitcoins: 0,85 BTC i 55.835…» (aquí la veu es dilueix, com si els decimals fossin fantasmes). «Dòlars? Euros? Bitcoins?», pregunto. La resposta és un «sí» amb aroma a embolic, «li enviarem en la seva moneda» apunta la interlocutora. La lògica és clara, si mai he invertit en criptomonedes com és que em deuen diners? «Potser algun amic ho va fer per vostè», insisteix. Ah, clar, el meu cosí invisible de les Filipines que em regala bitcoins per Sant Jordi. Al·leluia! Al·leluia! Santa tecnologia de les criptomonedes fa un miracle i soc ric..., però ni hi ha miracles, ni soc ric.

El Wallet verinós o el moneder que no et guarda res

“La tecnologia ens connecta, però també ens exposa. El món està ple de lladres amb WiFi, 5G, 4G i connexions Internet a dojo. Ser d’un petit país no ens protegeix, i les ciberestafes també ens arriben”

A continuació ve el plat fort, «L’he d’ajudar a Instal·lar un moneder de bitcoins en el seu smartphone, estigui tranquil només vostè tindrà les claus». Si traduïm les seves paraules vindria a dir: «Obri la porta als hackers, que li buidarem la informació del telèfon i li rentarem els comptes dels bancs com a un pardal que és». Acceptar seria com donar les claus de casa a un desconegut amb una caputxa. Per parar el cop i posar-ho més complicat li dic que el meu mòbil és un «Nokia de l’edat de pedra de la tecnologia que només serveix per trucar» (mentida piadosa) i que trigaré hores a arribar a l’ordinador. «Ah, és molt de temps això», i la trucada es talla com si Andorra Telecom no funcionés correctament. A part del silenci, l’única cosa que queda és el rastre de la desconfiança.

Reflexió de sentit comú que hem de tenir sempre present: No hi ha bitcoins gratuïts.

Aquests ciberdelinqüents busquen entrar al teu dispositiu. Un moneder fals és un cavall de Troia, un cop dins tenen accés a totes les dades, roben dades bancàries, targetes de crèdit, dades de salut, fotos, contactes, emails, contrasenyes... fins a la recepta de l’escalivada de la iaia. Fins i tot et poden bloquejar el dispositiu, i demanar-te un rescat en els bitcoins promesos. Si expliqueu que el mòbil és antic, teniu una bona excusa per fugir, ja que vol dir que no tens cap dada dins i ja no els interessarà. El millor consell que us puc donar en aquests casos és no compartir res, ni confirmar cap dada, ni descarregar res del que us diguin. Heu de bloquejar el número, i denunciar si cal.

La tecnologia ens connecta, però també ens exposa. El món està ple de lladres amb WiFi, 5G, 4G i connexions Internet a dojo. Ser d’un petit país no ens protegeix, i les ciberestafes també ens arriben. Els ciberdelinqüents van 10 o 20 passes per endavant de totes les agències de ciberseguretat i de la policia molt sovint. Com deia el meu avi: «Quan alguna cosa sona massa bé, és que hi ha gat amagat». I si us truca Londres per donar-vos bitcoins, desconfieu i responeu amb un «Ja en tinc, dels virtuals i els reals en or».