En ocasió del tràmit parlamentari de la segona llei òmnibus, des del PS vàrem presentar una esmena respecte a la proposta de Govern de prestació prevista pels autònoms. El nostre plantejament partia d'assignar exactament el mateix percentatge de responsabilitat de l'Estat en les prestacions per als autònoms que el què es preveia per als treballadors assalariats.

No enteníem per què l'Estat assumia una càrrega per als assalariats del 60% de la seva prestació, per a una cotització corresponent a salari mitjà (equivalent a 1.283,25 euros), i pels autònoms només preveia una prestació equivalent al salari mínim interprofessional (1.083,33 euros). De fet, després del debat en comissió i del que vàrem tenir en el si del Consell General, continuem sense entendre-ho; sobretot tenint en compte que el treballador per compte propi ha de fer front a unes despeses de funcionament de la seva empresa (assegurances, serveis, lloguers, etc.), que l'assalariat no ha de suportar.

Si l'argument de dir 'no' a la nostra proposta era l'estalvi per l'Estat, em resulta una mica miserable; representava tot just un cost d'1,1 milions d'euros mensuals

Si l'argument era l'estalvi per l'Estat, em resulta, si em permeten la familiaritat, una mica miserable. Si tenim en compte que la nostra proposta representava un cost d'1,1 milions d'euros mensuals més que la que s'ha acabat aprovant, no em sembla un import prou rellevant tenint en compte el cost total de la despesa que suposarà per l'Estat les mesures preses per fer front a la crisi de la COVID-19. Per contra, augmentar en 200 euros la prestació d'aproximadament 4.500 autònoms crec que sí que és un import significatiu (18,45% addicional) per a les economies domèstiques de les persones afectades.

Això no obstant, no es pot entendre la proposta de prestacions del PS sense considerar globalment el nostre model per a la segona llei òmnibus. Crec que el president del nostre grup parlamentari ho va resumir molt encertadament en la intervenció al Consell General per expressar el sentit del vot del PS a aquesta llei. La nostra proposta, globalment considerada, es fonamentava en tres eixos, que havien de sostenir les economies domèstiques i, per extensió, l'economia andorrana en el seu conjunt:

• Els ajuts directes de l'Estat destinats al pagament de salaris, que en el cas dels autònoms arriben extremadament tard.

• L'oxigen a les famílies en les seves despeses vinculades a l'habitatge, sigui mitjançant reduccions en lloguers o moratòria dels crèdits hipotecaris.

• La moratòria per a qualsevol classe de compromís bancari contret.

Ja hem sentit del Govern i de la majoria parlamentària que conformen els grups que li donen suport, que la fase I de les mesures econòmiques ja assegurava la liquiditat dels autònoms per a fer front als seus compromisos. No compartim la tesi que "s'ajudi" els autònoms únicament mitjançant el seu endeutament. Creiem que demanar una mica d'esforç al sector bancari, almenys pel que fa a les petites empreses del nostre país (aproximadament el 90% del nostre teixit econòmic), sí que hagués estat una veritable ajuda.

En la línia del que plantejava en el primer article d'aquesta sèrie de tres, veient que el Govern comença a rectificar els seus plantejaments inicials respecte dels autònoms, perquè no ens plantegem entre tots plegats fer una reforma urgent i més àmplia que, de veritat, ajudi als autònoms del nostre país? Des del PS, hi continuem treballant!

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.