Donat que tots els partits excepte Concòrdia inclouen en el seu programa la construcció d'un Museu Nacional, sembla necessari aclarir al màxim la nostra posició.

Qui pot posicionar-se frontalment en contra d'un espai que expliqui la nostra història als nostres conciutadans i als nombrosos visitants, enfortint la nostra identitat? La resposta és ningú. Ara bé, cal tenir en compte que implica una gran inversió econòmica quan ja disposem de l'indispensable relat que aquesta infraestructura concentraria, tot i que el trobem disseminat en diferents (i valuosos) museus on s'hi ha invertit molt. En canvi, del que no disposem en absolut és d'un espai per a la cultura contemporània on els creadors de diferents disciplines com la música, el teatre, la dansa o l'audiovisual puguin assajar, emmagatzemar els seus materials, actuar, intercanviar experiències i créixer. Seria un espai viu, un espai d'oci en el qual els ciutadans podrien fer un cafè o una copa mentre gaudeixen d'una actuació, d'una instal·lació o d'una ‘performance’. I el cost no arribaria ni a la meitat que l'opció que han triat la resta dels partits que concorren en aquests comicis.

L'art i la cultura ens emocionen, ens proporcionen gaudi estètic, moments amables, sovint compartits, però també ens interpel·len, ens provoquen, inciten a la reflexió, estimulen la nostra capacitat crítica i ens obliguen, literalment, a obrir la nostra ment. Només per aquestes consideracions sembla evident que ens n'hauríem de cuidar molt més. Però el que ens trobem és que solen ser el parent pobre dels pressupostos públics. Se solen veure com a una despesa sense retorn i es troben ineluctablement en primera fila de les retallades pressupostàries. Per tot el que precedeix, Concòrdia, al contrari, les percep com a una inversió i hi ha motius addicionals al ja exposat per entendre-ho així: per la seva relació amb la innovació, factor indispensable per a la diversificació econòmica i pel seu potencial per crear vincles comunitaris, un dels nostres eixos programàtics.

“L'art i la cultura ens emocionen, ens proporcionen gaudi estètic, moments amables, sovint compartits, però també ens interpel·len, ens provoquen, inciten a la reflexió, estimulen la nostra capacitat crítica i ens obliguen, literalment, a obrir la nostra ment”

Pel que fa a la innovació, diversos estudis apunten que les societats amb un fort desenvolupament artístic i cultural, també destaquen en innovació empresarial. A nivell més concret, existeixen empreses que per exigències competitives necessiten implantar una cultura innovadora i recorren intervencions de creadors que treballen amb els equips directius i amb la plantilla. Per a nosaltres la relació art/cultura-innovació és evident: sorgeixen de la creativitat i beuen de l'intercanvi.

Pel que fa a la creació de vincles comunitaris, com sembla evident que tenim una societat multicultural i amb una forta rotació, necessitem espais on poder compartir moments de la vida quotidiana, creant llaços que han de redundar en una major vertebració social que només pot fer que enfortir-nos com a país.

D'altra banda, ja fa gairebé 10 anys, un notable referent de la cultura catalana, Vicenç Villatoro, va organitzar una taula rodona en el marc de la Setmana del llibre en català amb Joan Peruga, Albert Villaró, Iñaki Rubio i el malaurat Albert Salvadó. Fascinat pel realisme màgic de 'Mort, qui t'ha mort?' d'Antoni Morell, Villatoro es demanava què tenia d'especial Andorra tenint en compte la reduïda dimensió de la població, per produir tants escriptors emergents que travessaven fronteres (no es va arribar a cap conclusió clara, però ben segur que la tasca silenciosa, però constant del col·lectiu Portella hi ha tingut molt a veure) Des de llavors, altres que no citarem perquè el llistat seria molt llarg, no han deixat d'admirar-nos. A més, la cosa no s'acaba en el món de la literatura., ja que, afortunadament, en els darrers anys també estem assistint a una eclosió evident en la dansa, el teatre, la música o l'audiovisual, que també comencen a travessar fronteres, fenomen que cal acompanyar i potenciar. I quina millor manera de fer-ho que dotar-nos d'un Centre de creació artística i cultural en el que els creadors, que es nodreixen de l'intercanvi de valors, criteris estètics, intencions i emocions socials puguin gaudir de suport, projecció i visualització, alhora que es dinamitzaria la comunitat i es propiciaria el diàleg públic sobre temàtiques diverses. Aquest suport podria tenir diverses aproximacions, començant per la disposició d'espais i d'infraestructures, però també podria impulsar el finançament mitjançant la intermediació amb el sector privat, beques, préstecs tous i subvencions, oferir formació en la gestió de projectes culturals, en màrqueting i en gestió de xarxes, així com proporcionar serveis administratius. La projecció i la visualització poden tenir també diversos canals com l'organització d'actuacions, exposicions, mostres, festivals, jornades, etcètera, així com l'acompanyament per a la participació en esdeveniments fora del país.

Pel que fa a la dinamització de la comunitat, l'espai que proposem s'ubicaria en el centre històric d'Andorra la Vella, s'acompanyaria d'una remodelació urbanística de la zona i tindria serveis de cafeteria, restauració i altres, de manera que esdevindria un espai d'oci molt atractiu per a la ciutadania.

Resumint, prioritzem un espai contemporani i viu en lloc d'un museu antropològic.