La frase d'aquest article, aplicada a conflictes legals entre persones, vol dir que, abans d’acudir als tribunals (Temple de la Justícia) les parts haurien d'intentar resoldre els seus conflictes mitjançant acords -conciliació, mediació, arbitratge, etc.- (Temple de la Concòrdia).

En l'Exposició de motius del Codi de procediment civil diu que aquesta norma és un instrument per la resolució de conflictes en l'àmbit civil, però no és l’única, ja que el mateix article 1.2 recomana als ciutadans tenir en compte el recurs als mitjans extrajudicials de prevenció i resolució de controvèrsies en matèries que siguin de lliure disposició per les parts, i que són molt més de les que no són de lliure disposició.

“És una realitat que, a Andorra, la mediació i l’arbitratge no acaben d’implementar-se en la consciència i cultura social, per tant, s'ha d'afrontar la falta de cultura de la resolució conflictes interpersonal mitjançant plans governamentals del foment de les diferents figures de resolució alternativa de conflicte”

L’ordenament jurídic andorrà ha regulat tant l’arbitratge (Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra), com la mediació (Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació), sense oblidar que, explícitament, el Codi de procediment civil reconeix la transacció judicial (art. 50 Codi de procediment civil). Tant els laudes o les resolucions arbitrals com els acords de mediació i les resolucions judicials que aprovin o homologuin les transaccions judicials són títols executius (art. 369 Codi de procediment civil).

Per ser àrbitre s'ha de tindre la condició de jurista, excepte que l’arbitratge sigui en equitat, i pel que fa a mediador que estigui en possessió d’un títol d’ensenyament superior oficial andorrà o reconegut a Andorra en l’àmbit de la mediació o qualsevol altre títol oficial superior si ha superat una formació específica en mediació. Hi ha institucions de mediació i arbitratge, a part de les persones físiques, com són el Centre de Resolució de Conflictes Empresarials adscrit a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i el Tribunal d'Arbitratge d’Andorra (TAPA), o institucional com el Servei de Mediació i Orientació prop de l’Administració de Justícia. Aquests dos mecanismes de resolució de conflictes no són els únics, ja que la Unió Europea vol implementar des de fa anys una normativa homogènia sobre els instruments alternatius de resolució de conflictes, a part de la mediació i l’arbitratge, com són la conciliació -tant pública com privada-, l’activitat negociadora, l’oferta vinculant confidencial i l’opinió -no vinculant- de persona expert independent.

És una realitat que, a Andorra, la mediació i l’arbitratge no acaben d’implementar-se en la consciència i cultura social, per tant, s'ha d'afrontar la falta de cultura de la resolució conflictes interpersonal mitjançant plans governamentals del foment de les diferents figures de resolució alternativa de conflictes, i altres mides, a curt termini, com podria ser:

La transacció i conciliació notarial, modificant l’article 369.2 del Codi de procediment civil afegint una la lletra e) que disposi: Les escriptures públiques que recullin una transacció o conciliació notarial.

Afeixin una lletra d) a l’article 120 del Codi de procediment civil, que disposi: els documents que acreditin i justifiquin si les parts, dintre de l'any anterior a la presentació de la demanda, han acudit a un mitjà adequat de solucions de controvèrsies, o la descripció del procés de negociació previ o la impossibilitat d'aquest.

Modificant el criteri general d'imposició de costes (art. 350 Codi procediment civil), introduint un apartat que podria ser: no hi haurà pronunciament de costes a favor de la part vencedora, si hagués refusat expressament o per actes concloents, i sense justa causa, participar en qualsevol mitja de resolució alternativa de conflictes, al que hagués sigut efectivament convocat.

La majoria de la gent pensa que davant d’un conflicte deuen acudir directament als jutjats i tribunals, sense pensar que si bé en molts casos la solució jurisdiccional pot ser la més adequada, sobretot, quan tinguin un component fonamentalment legal, també en altres molts casos, la jurisdicció no podrà donar-los les respostes que busquem i és possible que el pas per un procediment judicial suposi uns costos temporals, econòmics i emocionals que no es puguin afrontar. Per aquests motius, l’assessorament de l'advocat o advocada és especialment important quan un client es presenta amb un conflicte i aquest professional, amb el seu diagnòstic jurídic, pot derivar com millor solució, a mètodes alternatius de resolució de conflictes.