Les 10 errades de l’escull… i de l’escut

Eusebi Nomen

Eusebi Nomen Calvet

Doctor en Ciències empresarials, enginyer agrícola i ex-conseller general

Comentaris

La proposta de joc d’errades d’ahir a l’escut de les nostres plaques de matrícula era un tastet previ per obrir una reflexió sobre els errors que ens tenen atrapats en l’escull en el que estem.

És evident que l’escut que tenim a les nostres plaques de matrícula no és l’escut oficial. Les vaques de Bearn del nostre escut oficial tenen les banyes, les peülles, el collar i l’esquella blaves. Les quatre cases estan emmarcades per una  línia marró. El nostre escut no te una faixa central horitzontal de color groc clar. Les proporcions de la mitra s’han de respectar i els colors de l’escut oficial estan perfectament definits i no son els de l’escut de les plaques de matrícula on els colors de l’aureola estan especialment fora de normes.

Si les nostres autoritats tenen la capacitat de fer i de mantenir durant anys un nyap d’aquest nivell amb un element tan representatiu com l’escut de les plaques de matrícula hem d’obrir la reflexió. S’imagina un nyap d’aquest nivell a Suïssa? Seria difícil, i no tant pel rigor i professionalitat de les seves autoritats sinó pel rigor i l’exigència dels seus ciutadans.

“Si no superem aquests errors, tots junts, els problemes evidents de l’escut i els problemes evidents de l’escull en el que estem es perpetuaran en l’absurda gestió de l’agonia en la que estem atrapats. Les solucions son evidents i tan simples com l’exigència de la ciutadania vers l’administració i aturar la passivitat davant dels evidents errors que marquen l’actual rumb d’Andorra”

La majoria de les persones andorranes tenim o hem tingut un vehicle i tots coneixem els detalls del nostre estimat escut. Per què ningú ha dit res? I per què alguns han reaccionat a l’article d’ahir amb insults per ocupar-me d’aquests detalls? Simplement per què no donem importància a les petites coses que acaben donant sentit a una nació sobirana i així ens va. Aquesta és una gran errada. I aquí entrem en les errades de l’escull en el que estem atrapats. Com l’errada que, avui, la màxima aspiració de les nostres autoritats seria l’assimilació del Principat d’Andorra com si fóssim un municipi o una comarca de la comunitat autònoma de Catalunya.

Com l’errada de fa sis anys del disbarat de la intervenció de la BPA. Una acció que ha portat al nostre sector financer a ser l’ombra del que era fa sis anys. Podria ser que l’errada agafi tota la seva dimensió si el jutge dels Estats Units de la vista del passat gener finalment sentencia que el FinCEN ha de fer públic el miler llarg de documents en els que figuren les comunicacions entre les autoritats americanes, les espanyoles i les andorranes durant un llarg període de temps anterior a la famosa nota del FinCEN.

Com l’errada de seguir amb un absurd procés quadri-partit de negociació d’un obsolet acord d’associació entre la UE i Andorra, Mònaco i San Marino. Quan la realitat és que San Marino està en una situació inviable i que Mònaco té altres interessos i que els negocia directament amb qui els ha de negociar, de manera molt professional i eficient.

Com l’errada que alguns es desperten i ara es volen emmirallar amb Mònaco sense recordar que el model econòmic de Mònaco es basa en part en el fet de no tenir IRPF alhora que brillants convenis per evitar la doble imposició. Precisament l’IRPF que els qui avui parlen van imposar a Andorra i la van ofegar.

Com l’errada de posar la quantitat per davant de la qualitat en tots els àmbits de les decisions polítiques. Des del model de turisme fins al model d’administració.

Relacionat

El joc de les 10 errades

En fi… son errades que possiblement costen més de veure que les de l’escut de les nostres plaques, però que tenen el mateix origen: la manca de rigor, la manca d’exigència, la manca de professionalitat i el major error de tots que és deixar passar tot allò que els teus fan malament alhora que perseguir qualsevol cosa que facin els ‘altres’.

Si no superem aquests errors, tots junts, els problemes evidents de l’escut i els problemes evidents de l’escull en el que estem es perpetuaran en l’absurda gestió de l’agonia en la que estem atrapats. Les solucions son evidents i tan simples com l’exigència de la ciutadania vers l’administració i aturar la passivitat davant dels evidents errors que marquen l’actual rumb d’Andorra.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.