L’element clau, segons una sentència recentment dictada per la sala administrativa del Tribunal Superior, és que més enllà que la denominació es considera genèrica, no distintiva, el negoci, tot i estar registrat des del 1982 al Registre de comerç i indústria, no va fer una reserva expressa de la denominació comercial o social abans que entrés en vigència la Llei de marques i el reglament que el desenvolupa, del març del 2000. I ara no s’hi adequa. D’aquí que no es pugui atendre la sol·licitud feta el març del 2016 i denegada en primera instància pel ministeri de Comerç i Turisme.
Es pot usar el signe d’Estat, en aquest cas el terme Andorra, si va acompanyat de dos altres mots. I ho compleix l’Hotel Andorra Center. Però aquells dos altres substantius han de ser clarament distintius. És a dir, no genèrics. Que dotin, per dir-ho d’alguna forma, la denominació d’una personalitat pròpia i única. I el tribunal entén que això no és així en el cas d’aquest establiment hoteler. “El conjunt de paraules Hotel Andorra Center està mancat de caràcter distintiu perquè està compost exclusivament d’indicacions que poden servir per designar una característica del servei (hotel) i la procedència geogràfica (center).”
En conseqüència, el Tribunal Superior, com ja havia fet primerament el ministeri i després la secció administrativa de la Batllia, denega la sol·licitud per usar l’esmentada denominació comercial “en diferents productes i serveis”. Caldrà doncs veure quin impacte té tot això ara per a l’esmentat negoci i la seva promoció i comercialització.
Comentaris