Els demòcrates han presentat aquest dimarts les esmenes que fan al text impulsat pel Govern sobre la regulació de la feina pública. Els consellers generals Carles Jordana, Marc Ballestà i Sofia Garrallà s’han reunit, primer, amb representants de quatre dels sindicats amb representació a l’administració -la resta ja ni tan sols ha volgut acudir a la trobada en entendre que es tractava “d’una presa de pèl”-, després han exposat les seves mesures als mitjans de comunicació i finalment han formalitzat l’entrada de les esmenes a la secretaria del Consell General per tal que les propostes de modificació siguin tramitades.
Ballestà s’ha encarregat d’exposar públicament els canvis que proposen seguint els dotze compromisos que el Govern mateix va assumir quan va entrar a tràmit el projecte de llei. No el va voler canviar i va assegurar que seria el grup parlamentari qui esmenaria el text per donar resposta a allò pactat amb els sindicats. I així ha justificat el conseller demòcrata les propostes realitzades. Però els sindicats no esperaven pas una resposta tancada si no la possibilitat d’entaular una negociació amb DA per perfilar les esmenes. I no ha estat així.
A la reunió amb els representants demòcrates hi han acudit responsables de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), de l’Associació de Bombers (ABA) i del col·lectiu sindical penitenciari. La resta han declinat la trobada. Consideren que els van assegurar que es pactarien les esmenes i “han tornat a incomplir els seus propis compromisos”. De fet, els representants de DA no han facilitat ni tan sols per escrit als sindicalistes amb què s’han reunit les esmenes que pretenien entrar. Ho faran els dies avenir.
I els sindicats tenen clar que durant la propera setmana o a tot estirar la següent s’hauria de convocar una assemblea general de funcionaris per tal de valorar els canvis que el grup majoritari proposa i, a partir d’aquí, avaluar també si escau dur a terme alguna acció reivindicativa. “Serà mogut segur”, han remarcat les fonts, que han mostrat el seu agraïment al grup demòcrata per haver-los convidat a escoltar quins són els suggeriments però han lamentat el que consideren una mica de cintura negociadora del Govern. ¿Però les esmenes donen resposta a allò que havia anunciat l’executiu? La resposta va des “d’aquella manera” al ‘no’ rotund en funció de qui sigui la font interlocutora.
Les esmenes taronges
Les propostes demòcrates són molt variades. Es pretén, per exemple, incloure l'obligatorietat de que la relació de places de nova creació consti a la llei del pressupost; o que el Consell General i els organismes adscrits en l’administració pública puguin participar de la mobilitat horitzontal dels treballadors públics que es preveu entre Govern i comuns. DA pretén limitar a un any màxim el període màxim de prova per als processos de nou ingrés, i les esmenes presentades també clarifiquen les excedències amb reserva de plaça i es completa la llista amb i l'interventor comunal i els batlles i magistrats i substituts.
Una de les propostes del grup de DA es possibilitar que els funcionaris puguin treballar fins als 70 anys (65 en el cas dels treballadors dels cossos especials)
Entre el que també pretén canviar DA hi ha el termini per sol·licitar el reingrés a la funció pública una vegada finalitzada una excedència. Actualment hi ha tres mesos de marge. El Govern en pretenia un de sol. El grup taronja ho situa al mig. Quant a les excedències, també, aquestes queden limitades a dos mandats polítics en el cas que el funcionari de torn la sol·liciti per poder-se dedicar a la política. Les esmenes plantejades eliminen incompatibilitat amb altres feines per a treballadors que no ho siguin a temps complert, amb contracte inferior a un any o amb un sou inferior al 120% del salari mínim, i situen a dues vegades i mitja el salari mínim el llindar per no aplicar cap reducció en cas de reubicació de treballadors públics per motius de salut.
Les esmenes reconeixen també l'antiguitat generada durant la interinitat quan el treballador accedeixi al mateix lloc de treball i quan no hagin passat tres mesos des de la finalització de la relació com a treballador interí i l'accés a la plaça i, sobretot, recullen la demanda dels funcionaris per poder allargar l’edat de jubilació més enllà de l'edat de finalització obligatòria vigent: es podrà pactar un període mínim d'un any fins a un màxim de cinc. És a dir, treballar fins als 70 anys en el cas dels funcionaris ordinaris i fins als 65 quan es tracti de cossos especials.
Menyspreu
Els col·lectius sindicals es mostren majoritàriament en desacord amb els plantejaments demòcrates per la inflexibilitat governamental, pel menyspreu que al seu entendre de forma permanent els mostra l’executiu. D’aquí que a la trobada amb els representants parlamentaris de DA la majoria de sindicats ja hagin declinat l’assistència i els que s’hi han presentat, ho hagin fet més per cortesia que per qualsevol altra cosa. “Estarem divertits”, han afirmat fonts sindicals consultades, que no descarten qualsevol possible escenari. Més encara estan tan a tocar d’un procés electoral. “Hi ha molts sindicalistes i sindicats que treuen foc pels queixals. De fet, fonts sindicals han afirmat que “només un innocent es pot creure que compliran els compromisos contrets”.
En aquest sentit, els parlamentaris demòcrates haurien explicat als representants sindicals que no hi havia prevista cap negociació. Que la qüestió era exposar via esmena allò que pretenia el Govern i no va voler retocar del text just abans d’entrar el projecte de llei a tràmit parlamentari i que ara la normativa original amb les propostes de canvi que facin tots els grups siguin analitzades i debatudes en comissió legislativa. No pas que es negociés abans amb els sindicats els canvis a fer. Per a alguns dels sindicalistes, sobretot aquells que ja no han acudit a la reunió amb els parlamentaris de DA, tot plegat és “postureig per fer veure davant l’opinió pública que són els res del diàleg. Però ja no tenen credibilitat per molt que fins i tot alguns de nosaltres se’ls creguin o els vulguin donar un vot de confiança”.
La despesa de personal es dispara
El Govern va a preu fet per poder presentar el pressupost per al 2019 abans no s’acabi aquest mes o, a tot estirar, el darrer dia. Teòricament això no seria res més que complir el que fixa la llei. Però no pas sempre s’ha complert. Hores d’ara un dels grans maldecaps és el capítol relatiu a les despeses de personal. Segons diverses fonts, políticament s’ha de donar resposta a tants compromisos i es volen fer encaixar contractacions rere contractacions que els números no quadren. De fet, s’està mirant de retallar en la partida de despesa de personal i, alhora, es mirarà d’inflar una mica algunes de les previsions de recaptació per tal que les xifres que quedin descompensades. Ja ho va dir el cap de Govern, Toni Martí, dilluns. El pressupost de les “promeses”. Doncs això… les promeses que ha fet l’executiu i que ara ha de pagar tot el poble.
Comentaris (3)