Heliand - Cat Helicòpters: un conflicte que es manté en l'aire

El fracàs induït del projecte heliportuari al roc del Patapou va fer obrir la caixa dels trons entre els promotors privats d’aquella iniciativa. Heliand i Cat Helicòpters eren les empreses germanes aixoplugades fonamentalment rere tres noms: l’andorrà Toni Rebés i dos residents no pas anònims. Jorge Barrigón, que també ostenta el passaport del Principat, ja va deixar empremta en una primera fase d’Heliand en què els llavors accionistes van haver-lo d’apartar. Jordi Cabarrocas Riera és a efectes legals andorrans un assalariat d’una petita botiga de fotografia al nucli antic d’Andorra la Vella (almenys fins a final de l’any passat). Una estratègia com una altra per poder disposar de la residència: Cabarrocas és un conegut empresari barceloní de l’entorn dels Pujol Ferrusola. Rebés, d’una banda, i Cabarrocas i Barrigón, de l’altra, mantenen una dura pugna judicial. I mentre Cat Helicòpters fa aigües perquè no es pot viure només de l’aire del cel; Heliand comença a remuntar el vol una vegada resoltes les suposades males praxis en què hauria incorregut Barrigón, que durant molt temps va ser l’home que els empresaris reals de la companyia tenien sobre el terreny.

Cat Helicòpters -que també estava al darrere del projecte d’heliport de Llumeneres avalat pel ministre Jordi Alcobé a través de la societat andorrana El·lipse- va presentar la setmana passada davant la Justícia espanyola un expedient de concurs de creditors voluntari. Ras i curt, va anunciar formalment una suspensió de pagaments producte del forat que arrossega. Algunes fonts han quantificat el deute acumulat en uns cent milions d’euros. Aquesta xifra s’haurà de perfilar en les properes setmanes a mesura que la tramitació de l’esmentat expedient avanci. Cabarrocas i Barrigón eren els que lideraven la gestió diària de la companyia catalana. Tots dos juntament amb Rebés en són encara avui apoderats. L’empresari andorrà, accionista minoritari de l’empresa, en va deixar la presidència formalment el maig de l’any passat -així ho contempla el registre mercantil espanyol- quan va tenir més que clar que les coses anaven maldades. Ja al 2014 havia anunciat la intenció d’abandonar el consell d’administració de Cat Helicòpters.

heliport_andorraRebés té interposats diversos processos judicials, ja sigui a títol personal ja sia en nom d’Heliand, contra Barrigón i Cabarrocas. L’afer del roc del Patapou, que en una primera fase es va tancar a final del 2012 en concloure el Govern, després de la queixa veïnal i del comú d’Andorra la Vella, que era millor no perfeccionar l’adjudicació inicialment dictada, va fer aflorar un seguit d’operacions que suposadament hauria dut a terme Jorge Barrigón com a director-gerent d’Heliand i que no s’ajustaven a la legalitat. Rebés, com ja havien fet en una altra època de la societat altres empresaris andorrans, va despatxar l’abril del 2013 Barrigón -que després de ser un home força actiu en àmbits socioeconòmics i mediàtics del Principat va acabar desapareixent com per art de màgia- i li va interposar una querella criminal per presumpta administració deslleial i apropiació indeguda. Se l’acusa d’haver ‘fulminat’ més de 300.000 euros d’Heliand (303.712 euros per ser exactes) en un intent presumpte de descapitalitzar l’empresa a favor de Cat Helicòpters o tercers a partir de maniobres en què suposadament també hauria pogut participar Cabarrocas. 

Acomiadament i demanda laboral

Una de les justificacions que Heliand va donar com a motiu per fer fora Barrigón va ser, justament, haver donat d’alta com a assalariat durant uns mesos a l’empresari català soci de Cat Helicòpters perquè pogués continuar argumentant la seva residència andorrana. Barrigón va respondre en un primer moment amb una demanda laboral contra l’empresa per acomiadament improcedent. I la Batllia va acabar resolent que, efectivament, el comiat no es va fer seguint els preceptes establerts. Dit planerament, se’l va fer fora d’una manera una mica matussera. De fet, segons diverses fonts, d’aquí vénen alguns dels mals de Rebés: la deixadesa amb què de vegades actua en alguns dels seus negocis. I més encara en els relacionats amb la qüestió aèria. Per dos motius: una confiança excessiva i a voltes imprudent en els seus col·laboradors i una passió irrefrenable i cegadora pels aparells que es mouen entre els núvols. L’empresari andorrà, però, quan va veure el panorama no va dubtar en querellar-se contra Barrigón, en un procés que fa més de dos anys que s’està instruint a la Batllia i que ja ha portat a la seu judicial des del mateix exgerent a diversos empleats de la companyia, que han avalat en bona part la tesi de la querella. Això és, la versió de Rebés.

Però l’amo dels terrenys del roc del Patapou també ha portat Barrigón, i en aquest cas també la seva germana Amèlia i l’esmentat Jordi Cabarrocas, davant la Justícia espanyola. Si a Andorra l’acusació l’ha formulat Heliand contra un dels seus extreballadors, a Espanya és directament Rebés qui actua judicialment. L’apropiació indeguda també és un dels suposats delictes que s’emmarcaria en l’actuació dels gestors de Cat Helicòpters i que investiga el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Així ho indiquen les actuacions penals que se segueixen a la Ciutat Comtal -l’empresa té la seva seu en el moll del port de la capital catalana-. La quantitat suposadament defraudada encara s’hauria d’acabar de determinar. Però les fonts consultades asseguren que Rebés xifra el forat que se li hauria pogut causar entre 7 i 8 milions d’euros. I és que l’empresari andorrà era fonamentalment el soci capitalista de la societat.

Segons les accions judicials en curs interposades per Toni Rebés -és a dir doncs, segons la versió de l’empresari andorrà-, els altres dos apoderats de la companyia suposadament haurien anat buidant d’actius Cat Helicòpters per transferir-los a d’altres societats vinculades a ells mateixos o a tercers a l’empara d’entramats societaris paral·lels, la constitució d’unions temporals d’empreses (UTE) o recorrent a ‘leasings' o ‘rentings’ que malgrat els problemes econòmics que sobre el paper pateix Cat Helicòpters permet mantenir un alt nivell de vida als dos màxims responsables quant a la gestió del dia a dia que ha tingut la companyia aeronàutica catalana.

Projectes fallits

Cathelicopter-y-delegado copyCat Helicòpters, directament o indirectament, ha participat en projectes que han acabat, com a mínim, en no-res. I que en d’altres ocasions han generat notables pèrdues. El projecte de companyia heliportuària ceutí Ceuta Helicòpters SL (a la foto, una reunió entre representants de la companyia liderada per Barrigón i el delegat del govern a Ceuta); una plataforma petrolífera que es pensava impulsar al Camerun i que va suposar greus enfrontaments entre els socis de Cat Helicòpters que participaven en l’operació; i diversos problemes per respondre davant de proveïdors de reputada vàlua internacional en el sector de l’aeronàutica que haurien afectat, també, en la imatge i els comptes d’explotació de la societat lligada a Andorra. 

Mentrestant, Barrigón i Cabarrocas anirien al·legant que tots els mals de Cat Helicòpters es deuen a la conflictivitat judicial que viu internament la companyia. I, evidentment, fan responsable d’aquest mal a Rebés per haver promogut aquells plets judicials que ha cregut escaients per defensar els seus interessos (l’empresari ha retret als seus ‘partners’, per exemple, que s’hagin suposadament apropiat d’indemnitzacions que li pertocarien per la pèrdua d’algun aparell privat propi sinistrat però degudament assegurat). Els dos apoderats catalans de Cat Helicòpters mantenen que el projecte és viable. I que la suspensió de pagaments es pot salvar. 

Cat Helicòpters -que fa poques setmanes s’ha trobat immers en una polèmica per sobrevolar Barcelona de matinada saltant-se les autoritzacions que tenia concedides- va vendre a finals de l’any passat, segons constaria en els registres públics, dos dels quatre helicòpters amb els quals prestava la seva activitat. Un altre dels aparells de la companyia està gravat amb una reserva de domini a favor d’un tercer. Mentrestant, Heliand aixeca el vol després del cop que va suposar no poder impulsar l’heliport nacional -que suposava evidentment una inversió que no ha hagut de fer encara que sí que va desemborsar unes quantitats que encara estan en pugna a la Batllia en el marc d’una causa contra el Govern que sembla ficada en un calaix-. 

La companyia, que té en el pilot Samuel Duró, actual conseller del comú d’Ordino, com un dels seus referents més visibles, opera des de l’helisuperfície de la Massana i acaba de rebre l’adjudicació dels serveis d’helicòpters per a l’ús de l’administració general fins al 2022. El contracte, que es renova tàcitament de forma anual des d’ara i durant sis anys, inclou un forfet per una quantia mensual de més de 132.000 euros. Per cada hora suplementària de vol que superi el global establert anyalment s’ha d’abonar un extra d’entre 1.560 euros i 3.300 euros l’hora.

Del salari mínim al patrimoni milionari de Cuba

Jordi Cabarrocas Riera és un empresari especial. Lligat a múltiples projectes empresarials en molts indrets, resulta que és un ‘banal’ assalariat d’una botiga de complements fotogràfics ubicada al nucli antic d’Andorra la Vella. Alhora, però, és un home del cercle d’amistats més pròxim d’un dels fills menys mediàtics dels Pujol-Ferrusola, Josep, i, entre altres coses, dirigeix una societat (1898 Compañía de Recuperaciones Patrimoniales SL) que té com a objectiu recuperar el patrimoni que desenes, alguns centenars d’espanyols, es van deixar a Cuba quan van haver-ne de marxar de pressa i corrents i sota la pressió del règim de Fidel Castro quan el 1959 va arribar al poder. De fet, fa un parell d’anys, el propi Cabarrocas va assegurar que la societat que lidera (una de tantes, se’l vincula amb més de vint) pretenia recuperar uns mil milions d’euros en patrimoni a Cuba.

cabarrocasCabarrocas fa anys i panys que té reconeguda una residència al Principat. I sempre gràcies a un suposat contracte laboral de mínims. Sempre se li declara el salari mínim. Durant molts anys va estar a l’aixopluc d’un laboratori fotogràfic ubicat en un conegut centre comercial del país. Quan arran d’una reestructuració d’aquell negoci se’l va convidar a desvincular-se del subterfugi laboral, durant un temps va estar donat d’alta a Heliand. I, almenys fins a final de l’any passat, continuava cotitzant, també pel salari mínim, en una botigueta de fotografia del carrer Alzinaret de la capital. Casat i afillat, i sense que corri amb habitualitat pel Principat, davant les autoritats andorranes Cabarrocas hauria de viure amb els seus pares en un pis de l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella. De fet, en la bústia (a la foto al costat d'una imatge del perfil de Facebook de l'empresari) que es refereix a aquell immoble, de forma manuscrita, hi apareixen els noms dels seus pares i d’ell mateix.

És just en el mateix pis on hi ha domiciliada la societat limitada unipersonal El·lipse, una empresa creada formalment l’abril del 2014 per Josep Maria Serra Riera (Riera com el segon cognom de Cabarrocas; són cosins) i de la qual Serra, lligat al sector financer del Principat durant temps, és l’administrador únic. L’objecte social d’El·lipse és l’explotació d’un servei d’helicòpters de càrrega, passatgers i mixtos. També la compravenda d’aeronaus i embarcacions, així com l’explotació i lloguer de les mateixes i totes les activitats accessòries, complementàries i altres activitats derivades de les activitats anteriorment descrites”. El·lipse va ser l’empresa que formalment va demanar autorització per posar en marxa un heliport a la zona de Llumeneres. Jordi Cabarrocas i especialment Jorge Barrigón estaven vinculats al projecte com bé sabia el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, que va estar avaluant la possibilitat de transformar aquella proposta en l’origen de l’heliport nacional que es resisteix.

 

Comenta aquest article