Manoella de Calheiros // Escriptora

“Tots els meus poemes tenen una mica de mi”

Nascuda a Viana do Castelo, va arribar a Andorra al 1992, i s’hi va dedicar al món del retail i a treballar a botigues de roba. Després de 15 anys, va haver de tornar a Portugal. Tot i que ha escrit durant tota la seva vida, no va ser fins el 2016 que va publicar el seu primer llibre, ‘Memórias e Afectos á Janela do Tempo’, que va venir seguit d’’Horizonte de Ausência’, al 2018. Finalment, l’any 2020 va publicar el seu últim recull, ‘Jasmin no limoneiro’.

L'escriptora Manoella de Calheiros
L'escriptora Manoella de Calheiros

L’escriptora i artista, Manoella de Calheiros ha presentat aquesta setmana el seu últim recull poètic, ‘Jasmin no limoneiro’. Ho va fer en un acte a la Massana, a la Farga Rossell, on va estar acompanyada de diverses autoritats del país. Tot i que ja no viu a Andorra, de Calheiros sempre que té ocasió hi torna i, si pot ser, ho fa amb un llibre baix del braç per poder donar-lo a conèixer al Principat.

Com sorgeix aquest interès per l’escriptura?

A mi sempre m’hi ha agradat escriure, però la vida de vegades et porta per altres camins. Tot i això, sé que escriure és el que estava destinat per a mi. És una manera d’alliberar els meus problemes, els meus mals moments, de contar sobre els meus treballs, els meus amors, la meva vida, els meus pares i la meva família.

“L’amor és una de les parts més positives i negatives de la vida”

Què és el que podem trobar en aquest últim llibre que ha presentat fa uns dies?

Es pot trobar de tot un poc sobre mi. Els meus amors, perquè l’amor és una de les parts més positives i negatives de la vida. Però també sobre les injustícies del món, la guerra, la fam, totes aquestes veritats de la societat.

O sigui que té moltes fonts d’inspiració.

Sí, m’agrada molt veure la realitat i parlar-ne amb poesia.

Els seus estudis van relacionats amb l’escriptura o són d’un àmbit molt diferent?

No, no hi tenen res a veure. Jo vaig acabar d’estudiar l’any 73, una època molt complicada per a les dones i les nenes. Al final, la vida va passant i no mires per fer el que més t’agrada, sinó el que més t’ajuda econòmicament. Deixes una mica enrere el que volies fer quan tenies 15 anys.

Però finalment ha trobat el seu moment per escriure.

Sí, per descomptat. De fet l’any que ve segurament publiqui un altre llibre. Sempre són molt ben rebuts i m’encanta el que faig.

No sé si hi ha una mica d’Andorra als seus llibres...

Sí, i tant. Aquí em vaig divorciar, estant aquí les meves filles van marxar a la universitat, hi ha moltes coses que em van passar aquí i que han marcat la meva vida. És un lloc que m’agrada molt, en tinc molts amics i m’encanten els paisatges i tot el que em pot oferir Andorra. M’agrada molt tornar i intento fer-ho cada any, però el meu lloc ara és a Portugal. Tot i això, espero poder continuar fent aquests viatges sempre que l’edat i les condicions m’ho permetin.

Quines van ser les seves sensacions al tornar a presentar un llibre a Andorra?

Va ser una presentació molt bonica, a la Farga Rossell que és un lloc únic. A més van acudir les ministres, la cònsol de la Massana, el conseller de cultura i vam poder llegir una mica. Va ser emocionant.

Un moment de la presentació del llibre a la Farga Rossell
Un moment de la presentació del llibre a la Farga Rossell

Sent que els seus llibres són ben rebuts a Andorra...

Sí, sí, per descomptat. Sempre és un plaer presentar un nou llibre aquí perquè tinc molts amics i molta gent que m’acull.

Com és la seva rutina per a escriure? Com ho compagina amb la resta de la seva vida?

Actualment no treballo, no tinc aquesta rutina marcada per una feina. Faig manualitats, tinc el meu hort, amb les meves gallines, els meus conills... I aquesta és la meva vida ara.

O sigui que la seva vida gira al voltant de l’art...

Sí, totalment. Escric moltíssim a la nit, és un dels moments que més m’agrada. Sempre hi ha altres situacions en les quals estic en un paisatge idíl·lic i agafo el bolígraf perquè em neix escriure. Però generalment ho faig a la nit.

“Al final el que jo faig és com diari, i escriure d’aquesta manera és molt més personal”

És una escriptora clàssica, de les que encara utilitzen paper i bolígraf.

És molt bonic escriure així, forma part del meu procés. Et dóna la possibilitat d’escriure, per exemple, en un moment en què estic al riu amb les meves filles, els nets. Al final el que jo faig és com diari, i escriure d’aquesta manera és molt més personal. Tots els meus poemes tenen una mica de mi, de la meva vida i del que m’ha passat, sempre alternat amb la fantasia i amb el que invento, però tots tenen una mica de veritat.

Per arribar a escriure poesia, entenc que n’ha llegit molta al llarg dels anys.

He llegit molt de tot, he sigut una gran lectora. Durant una època llegia tot el que m’aplegava. Quan era jove menys, perquè no era tan fàcil com ara accedir a molts i diferents llibres, però a Portugal teníem una biblioteca ambulant a la qual sempre acudíem.

WhatsApp Image 2021 09 10 at 21.13.33
La portada del llibre

 

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.