Marc Camardons // Realitzador de cinema

“Sort que hi ha el festival Ull Nu a Andorra”

Marc Camardons va néixer el 3 de desembre del 2000. Està estudiant el tercer any a l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya i està rodant el seu treball de final de grau, “Crisàlides”. A Andorra va guanyar diversos premis i concursos en modalitats diferents: premi al documental periodístic, Sant Jordi, finalista al premi Cocacola... Però el cinema és la seva passió i aquest any concursa al festival Ull Nu.

Marc Camardons.
Marc Camardons.

El festival Ull Nu s’inicia el dia 19, fins al 23. Durant aquests quatre dies es podran veure productes cinematogràfics de diferents envergadures. Entre ells “Estàtua de sal”, el curtmetratge de Marc Camardons. El Marc és l’únic concursant andorrà, i ho fa amb un projecte de 15 minuts amb un tema força interessant i amb un pressupost més que ajustat.

‘Estàtua de sal’ és el curt que concursa al teu debut a Ull Nu, què hi podrem veure? Sense massa ‘spoilers’...

Naix com un projecte de la universitat, que vaig fer conjuntament amb els companys. Però l’hem portat una mica més enllà i és una cosa que ens demanen per classe, però també és una cosa que podem moure per festivals i podem estar orgullosos. És una història de descobriment sexual entre dos seminaristes als anys 50, a un seminari d’Espanya.

Un tema una mica controvertit...

És fort el context, ja que es dóna en un seminari. Però en aquest cas la religió no actua com un condicionant, sinó que la història se centra en el descobriment sexual i l’enamorament entre dos nois.

Com surt aquesta idea?

Aquesta història ve de diverses fonts, la primera d’elles té un vessant real, que ve d’uns contactes que tenim i ho redactem en un seminari dels anys 50. I d’altra banda també ve dels enamoraments que hem viscut i hem patit tots, històries personals meves...

Per tant, el seminari al final és un context, però tracta sobre el primer amor realment...

Totalment. Parla principalment de la lluita d’ideals, una lluita de conviccions, la idea de marcar-te el teu propi camí, encara que vagi en contra del que penses... La lluita entre el que sens i el que creus.

Has comentat que és el primer del qual et sents realment orgullós, què té de diferent ‘Estàtua de sal’?

Abans havíem fet molts altres, però aquest és el primer en el qual diem val, açò ja és un curt de veritat. Per primer cop és un curt que val la pena ensenyar o moure’l. Però perquè hem hagut de fer molts per a aprendre i fer un bo, i encara estem aprenent. Estàtua de sal és un curt que vaig fer a mitjan grau i que ara canviaria mil coses, però em sent orgullós.

I ara el projecte de ‘Crisàlides’ en quina fase es troba?

Vam acabar ahir de rodatge i vam acabar ahir, avui ha sigut dia de descans després de set dies. Hem estat un any i mig de preproducció, una setmana de rodatge i ara tenim quatre mesos de postproducció. En aquest curt ja hem tingut actors professionals... Ha sigut un altre nivell de curtmetratge.

Marc Camardons a les gravacions de 'Crisàlides'
Marc Camardons a les gravacions de 'Crisàlides'

I quins plans tens per a ell?

Amb aquest, primer presentar-lo al setembre perquè és el meu TFG i que ens fiquin bona nota. I després moure’l per festivals.

Eres l’únic andorrà que concursa al festival Ull Nu...

Em fa molta gràcia això, m’ho han dit diverses vegades.

A la presentació es va remarcar que l’afluència de treballs nacionals havia sigut bastant fluixa i que s’havia escollit per la qualitat. Que n’opines d’això? Com et fa sentir?

Jo estic molt content. Sí que és veritat que a Andorra el tipus d’adolescent i el tipus de cultura que tenim és molt diferent de la d’Espanya i això també es deu notar molt en l’afluència de treballs presentats. Però estic molt content, molt orgullós que el meu treball sigui l’escollit a Andorra i ser aquesta petita resistència cinematogràfica al país.

I com veus el panorama cinematogràfic a Andorra?

Molt malament, no tant ja a nivell d’indústria. Sort que hi ha el festival Ull Nu a Andorra, gent com Hèctor que continua apostat pel cinema a Andorra. És un festival que jo vaig cada any, i mai veig gent d’aquí, sempre és gent de fora. I sempre penso, no sap la gent el que té entre mans. És un festival que té un espectacular muntatge, que no és comercial, sinó que té aquest toc alternatiu, ‘underground’ artístic que està superbé i no va ningú del país. És molt trist.

Realment com et vas interessar per aquest àmbit? Perquè ja hem comentat que no és un món que destaqui massa a Andorra. Com vas saber que t’hi volies dedicar?

Jo ho sé des de principis de l’ESO, crec. Vam començar a rodar uns vídeos a Oliana amb els amics, molt cutres. Però a poc a poc ens va agradar molt, al col·legi també vaig liar a professors i companys per fer curtmetratges. Al batxillerat vaig descobrir que hi havia una universitat de cinema i que a mi m’agradava.

Com veus el teu futur? El veus a Andorra o fora?

Andorra és un lloc que està molt bé per viure, que ara s’està començant a explotar a nivell cinematogràfic, amb diverses sèries que s’estan rodant. El tema és que no hi ha una indústria ni un poder econòmic, costa molt que et donin ajudes... És una mica la mort cultural cinematogràfica per a fer un gran projecte. A no ser que en uns anys es comenci a moure tot, que és el que jo i altra gent del país estem intentant començar a fer.

I t’agradaria centrar-te en curtmetratges o altres projectes més grans?

El meu objectiu és arribar a fer pel·lícules. Els curtmetratges són un tràmit perquè s’han de fer per iniciar. Però projectes llargs, audiovisuals... Tampoc em tanco a deixar de fer curts, perquè m’encanten. Contar una història en 15 minuts és una de les millors coses que hi ha per mi.

“En un curtmetratge el més important és el què.”

S’ha de tenir molt clar el que vols contar per a fer-ho en tan poc de temps...

Totalment, això és el que diferencia d’una pel·lícula. En una pel·lícula el que preval és la forma. Puc contar una història de moltes maneres diferents perquè tinc el temps, la forma en la qual ho explico és molt important. En un curtmetratge el més important és el què. Ha de ser prou potent, ha de ser prou interessant, perquè en 10-15 minuts has d’explicar una història sencera.

Has pogut veure alguns dels curtmetratges que es presenten amb el teu? Tens una competència dura?

Sí que he vist alguns perquè hi ha que són de companys de l’Escac. I tinc una competència boníssima, hi ha un que es diu ‘Hacerse el muerto’ que és espectacular... I això són projectes de final de grau i per això dia que estic tan orgullós, perquè competim contra projectes que ja tenen una envergadura. Per al nostre teníem un pressupost de 500 euros i competim contra altres de 10.000 o 20.000 euros.

Com es fa un curtmetratge amb 500 euros?

D’una forma molt cutre. Vam rodar dos dies i mig, a Andorra, Sabadell, Barcelona, Vic... tot en dos dies, 15 i 16 hores al dia, sense dormir. Un intensiu molt bèstia perquè no podíem pagar més.

 

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.