Josep Maria Cabanes // Candidat a les primàries de Liberals

“Soc qui pot portar consens, qui pot agrupar tot el país des del Pas de la Casa fins al riu Runer”

Josep Maria Cabanes va néixer el 1958 a Andorra la Vella. Es va casar “per l’església” i té dos fills “batejats i amb les comunions respectives”. Des dels tretze anys, als estius, va començar a treballar a Banc Agrícol, on encara continua. Amb formació financera, ha passat per diferents direccions de l’entitat, des de Finances a Formació o Relacions Corporatives. Actualment, és el màxim responsable de l’àrea de Banca País i Institucions. Políticament, vinculat a Liberals, on, remarca, va ser fundador de la secció jove. Fou ministre de Justícia i Interior entre 2003 i 2007. També és el president de la Federació de caça i pesca.  

Josep Maria Cabanes.
Josep Maria Cabanes.

Tot just Jordi Gallardo va anunciar que no es presentaria a les primàries, es va començar a moure la seva candidatura a les primàries liberals. És el seu retorn a la política després d’anys apartat, des del 2007, quan va ser rellevat del ministeri de Justícia i Interior pel llavors cap de Govern, Albert Pintat, una decisió en gran part motivada per l’escàndol de les escoltes telefòniques a dos periodistes. Nega tenir un perfil “conservador” i assegura que una de les seves virtuts és la capacitat de consens i d’atreure persones cap al partit blau.

Per què Josep Maria Cabanes decideix presentar-se a les primàries liberals?

No és el primer cop que sóc candidat. Ho vaig ser per cònsol dues vegades. I, ara, una sèrie de militants i simpatitzats, alguns de l’executiva, altres de Govern i altres sense càrrec em venen a buscar perquè soc una persona de consens, amb experiència i coneguda a totes les parròquies. Em demanen que haig d’anar. Va ser el mateix escenari que fa tres anys, però, llavors, jo tenia el projecte del banc i no podia. Ara estic més disponible. El 2001 ja va passar. Marc Forné em va demanar per ser ministre i vaig dir que no podia. No soc una persona de cadira, sinó de país.

Qui el va a buscar? Va dir vostè que des de l’executiva... Pot dir quines persones?

Va ser un joc de paraules mal interpretat. Entre ells, hi havia gent de l’executiva però també de Govern i de les bases, però no se li ha de donar massa importància. Al final, sempre ha estat igual. Jo mai he dit de ser candidat. El 1996, jo era molt jove i hi havia molts aspirants. Quan tothom es va assabentar que eren dues llistes contra una, ja hi havia menys. I em van dir que hi anés i vaig rebre una pallissa descomunal. És la gent qui et presenta. Et busca per les qualitats o característiques humanes que tens. Va ser un ball de paraules, que no és l’important. El que compta és el projecte i què es desprèn de cara al poble.

“A partir del moment que va sortir el meu nom, molta gent de tot el país em va trucar per dir-me que s’afiliarien; confien en mi perquè faci créixer aquest partit”

Entre ells hi havia Maribel Lafoz o Jordi Gallardo?

No diré noms. Crec que hem de reconduir tota la situació per ser, com sempre hem estat, un partit de consens, d’unitat i de suma de càrrecs polítics i de militants. Molta gent de moltes parròquies m’han dit que, si guanyo, s’afiliaran.

Quines sensacions té de cara al congrés?

És una etapa més dels 30 anys del Partit Liberal, que és el més antic d’Andorra. Era molt gran i es va fer petit però ha tret un rèdit brutal. Amb 130 afiliats, quatre ministres, una cònsol menor i consellers a diversos comuns. Això vol dir que tenim una credibilitat brutal a nivell públic, polític i mediàtic. Hem de fer-lo créixer i que sigui el partit de tots.

Com afronta les esquerdes que s’han generat els darrers dies?

El món llatí és sovint d’enfrontament i de dubtes, però jo no en tinc cap, de dubte. A partir del moment que va sortir el meu nom, molta gent de tot el país em va trucar per dir-me que s’afiliarien, i que era un moment de pactar. Això vol dir que se’m coneix i que saben que generes confiança. I confien en mi perquè faci créixer aquest partit que ara està al pacte de Govern i als comuns.

Havia pensat que la tensió podia arribar als extrems que ha arribat?

No. Per mi no hi ha tensió. No he vingut a prendre la cadira a ningú sinó perquè se m’ha proposat i m’anava bé. Hem de sumar. Sempre hi ha hagut gent que ha marxat o s’ha donat de baixa i la vida continua. Andorra és un país d’unitat i de progrés, situat al mapa dels ben considerats per viure-hi i hem de ser responsables i fer que això tiri endavant i créixer.

“No he vingut a prendre la cadira a ningú sinó perquè se m’ha proposat i m’anava bé”

Fa tres anys va refusar anar a llistes. Què ha canviat?

Per mi sempre, per dir sí o no, és un tema laboral. Jo visc d’un sou, soc un treballador des dels 13 anys. El projecte que estava duent a terme al banc l’he complert i ara tinc més disponibilitat.

Li molesta que li diguin que és el candidat conservador?

Qui ho digui, no em coneix en absolut. Jo vaig ser el fundador de la secció jove del partit. Al banc, tenim nou oficines i en sis hi ha directores. I amb igualtat de sou, que això em preocupa molt perquè tota dona ha de tenir el mateix salari que un home. Crec que avui no es mira tant si s’és home o dona; es mira la vàlua. I el que ens ha de preocupar és que el salari sigui el mateix, que no pel fet de ser una dona sigui inferior. A molts llocs això passa i s’ha d’erradicar.

Hi ha qui veu Pallarés com la representant de l’ala progressista...

Què vol dir aquesta paraula? Jo dono fets: secció jove, dones al poder, salari equilibrat... Vaig lluitar molt amb la violència domèstica al ministeri, perquè és horrorós haver-se d’amargar o arribar a casa i que et peguin. A mi m’obsessiona viure en un país d’igualtat, on tothom sigui feliç i tingui una feina digna per poder anar de vacances i que la canalla pugui estudiar. La paraula progressista està bé, però després els fets són el que il·lustra la diferència.

cabanes

Des del 2007, què ha canviat en la política?

Malauradament han canviat coses. Quan parlàvem de pandèmies, pensàvem en el tercer món i ara tots hem patit la de la Covid-19 I a aquest Govern li ha tocat governar en la pitjor etapa en 800 anys d’història. Abans la gent, al país, es podia morir jove, explotada, de gana... però no cada dia com ara. Quan no et vinguin turistes, que tot estigui tancat... Ha provocat una crisi econòmica important. També, quan jo hi era, l’acostament a Europa era lluny i ara el tenim més a prop. No hi podem restar fora; estem entre dos països de pura genètica europea. I un canvi extraordinari és que som un país de moda, desitjat per viure. A França i a Espanya se’ls ha escapat de les mans la seguretat ciutadana i altres punts. Aquí no. Aquí els nens van sols al col·legi. La gent al·lucina; fins que no hi són aquí no s’ho creuen.

El seu passat com a ministre, el perjudica o el beneficia?

No tothom té l’oportunitat de ser ministre d’un país. Crec que em beneficia totalment l’experiència que vaig tenir. Vaig conèixer des de dins la seguretat ciutadana i vaig passar quatre anys fantàstics, treballant deu hores al dia perquè tenies una pressió brutal per part del ciutadà. Com que em coneixen, tothom et truca quan té un problema. Jo sempre ho he fet molt de gust, atenent tothom.

En anteriors eleccions, la sort no el va acompanyar...

A Andorra la Vella teníem el problema d’anar dos contra un. La primera va ser una pallissa, la segona vam perdre, però amb un resultat extraordinari. Però amb el govern Forné van guanyar. Torno a dir: és un gran honor que et vinguin a buscar per ser candidat, per guanyar o per perdre. Perquè no és un tema de cadira sinó de sentiments de país. Jo estic a les bones i a les madures.

“Vinc a aportar el que puc, que crec que és molt. Soc humil, modest i conscient de què és el que interessa, sobretot, al país, que ha de passar per davant dels partits i les persones”

Què farà si diumenge no guanya?

Cap problema. Jo seguiré estant a disposició del partit per allò que es necessiti o faci falta.

Quines diferències hi ha entre Pallarés i vostè?

Soc la persona que pot portar consens, que pot agrupar tot el país des del Pas de la Casa fins al riu Runer. Tot el poble em coneix i em fa confiança que no els fallaré. Puc aportar aquesta confiança perquè el partit continuï creixent i tenir l’oportunitat de governar en coalició o en solitari. Això no tothom ho pot fer perquè, al final, són molts anys de treball, molts serveis al ciutadà. Qualsevol persona, sigui l’hora que sigui, si em truca, contesto; i si puc, trobo la solució.

Defensa el pacte amb DA?

I tant. El que va iniciar el president del partit, Jordi Gallardo, ha estat extraordinari en els pitjors moments de la història d’Andorra. S’ha tingut una fidelitat i això ho ha gaudit positivament el país. Hem superat la pandèmia i estem en un clar moment de recuperació. Jo no vinc a prendre la cadira a ningú, ni al senyor Espot. Vinc a aportar el que puc, que crec que és molt. Soc humil, modest i conscient de què és el que interessa, sobretot, al país, que ha de passar per davant dels partits i les persones.

Quin balanç fa de l’enquesta política?

Baixa la valoració que ens donen, però és normal perquè hem passat tres anys molt dolents, durant els quals esperàvem cada dia què deia el cap o el ministre de Salut, si s’havia mort gent o si estava intubada. Hi ha un desgast.

Quina qualitat o virtut em destacaria de la seva rival?

Jo no soc qui per dir res. Ella sí que em qualifica a mi. Jo em guardaré prou de qualificar una ministra d’Andorra. Penso que és una persona de vàlua, que ja porta un anys. Jo vull que els joves ocupin llocs de responsabilitat, no a fora com passa ara. Costa trobar polítics avui dia. El que no podem fer és prescindir de qui té experiència. No entraré a valorar-la, si és del passat o el futur. Quan s’inverteix en uns actius, s’ha d’intentar potenciar-los o conservar-los.

Això vol dir que si guanya li pot oferir un lloc a llistes?

Si ella vol, cap problema. La conec poc; per això no vull opinar d’ella. Sé que acumula tres anys de ministra i quatre al Consell General. I també va estar al comú de la Massana un mandat amb el Josep Maria Camp, tot i que després no la van renovar. A Liberals tenim 130 militats. El que hem de fer és créixer, no minvar. Tots tenim defectes i qualitat i hem de mirar aquestes últimes.

Comentaris (22)

Trending