El programa Horitzó 2023 contempla una llei d’impacte ambiental. Han estat consultats?
Si la fan, felicitats. Però en aquestes coses no ens conviden i no sé el perquè. Ens conviden a moltes altres coses però quan han de fer lleis i aquestes coses, excepte amb la llei de residus on vam aconseguir entrar moltes esmenes però amb la resta com la del canvi energètic o la dels espais naturals, no ens han convidat. Potser perquè els hi proposàvem altres coses molt més enllà dels seus propis límits.
Una de les preocupacions de l’associació que presideix són els Residus Sòlids Urbans (RSU), la manca de polítiques fermes per a lluitar contra la seva generació.
Al nostre entendre, aquí hi ha el fre de mà posat. Anem avançant però si tens el fre de mà posat costa molt. El gran problema que tenim aquí a Andorra és el forn incinerador. Això està claríssim. Si tu has de cremar i has de fer que una instal·lació sigui econòmicament sostenible, l’has de fer treballar. I això impossibilita que puguem anar molt més enllà amb tot els temes d’increment de percentatge de reciclatge. Això està clar i més quan per l’aturada de tots els processos judicials que hi havia a la Batllia, el Govern va obligar FEDA a comprar el forn i ara han de justificar perquè el van comprar. Ara estan fent allò de la cogeneració, tot i que es podria fer amb o sense el forn. És cert que val la pena recuperar la calor. Si el forn incinerador hagués estat un tema de revalorització energètica i s’hagués construït amb aquest concepte i no com es va construir que era per eliminació de residus, s’hauria fet des del principi. Posteriorment a nivell europeu es va modificar la llei pels països nòrdics on les temperatures durant tot l’any són baixes i no podien accedir a alguns tipus de reglamentació perquè no tenien prou recuperació, es va modificar. I Andorra es va aprofitar. Van poder entrar i ara Catalunya, per exemple, pot exportar residus al país perquè abans ho tenien prohibit perquè Andorra era eliminació.
"Des de fa uns mesos tenim un problema amb la recollida d’envasos, amb molts contenidors grocs plens"
La clau, doncs era construir-lo com un sistema de revalorització energètica?
Si s’hagués construït com un sistema de revalorització energètica, des del primer dia estaríem recuperant l’energia calòrica que es deixa anar a l’atmosfera, que ajuda al canvi climàtic i a la inversió tèrmica. Si això s’hagués fet des del primer dia ens hauríem estalviat uns 36 milions d’euros en gasoil de calefacció, per posar un exemple. No es va fer, perquè el forn que tenim és un saldo crema a 850 graus, el mínim i el més barat i era per sortir del pas i perquè algú tenia interès en construir un forn. Aleshores, el problema quin és?. Que s’ha de continuar cremant i aquests bitxos han de tenir una aportació constant i has d’alimentar contínuament el monstre. No pots reciclar com Déu mana. Hem demanat a la comissió de residus i a la del forn incinerador que es faci un estudi per saber quina és la problemàtica, el perquè des de fa uns mesos tenim un problema amb la recollida d’envasos, amb molts contenidors grocs plens, sobretot en aquelles parròquies on n’hi ha pocs. Volem saber si a la bossa de la compra cada cop hi ha més envasos, la ciutadania recicla més perquè està més conscienciada o té més envasos, o recicla més i ho fa de forma incorrecta i aporta residus plàstics que no haurien d’anar al contenidor groc. Potser cal augmentar el pas dels camions de recollida. Malauradament a cap de les dues comissions ens han volgut escoltar. De moment, no sabem si es farà aquest estudi. Cada dos per tres trobes els contenidors plens a vessar. Molta gent acaba llançant els envasos que havia reciclat correctament a casa al contenidor de rebuig per no deixar-la al mig del carrer.
El forn és un cavall de batalla d’Apapma des de fa anys. En quin punt esteu ara?
Vam estar dos anys i mig en judicis amb Govern i de mala fe perquè no parlaven del fons sinó de la forma i el tema era allargar i allargar que ens donessin la documentació. Finalment la vam tenir, vam fer denúncia i posteriorment querella a la Batllia perquè estàvem parlant d’una desviació de 22 milions d’euros, de dos dels quals no hi ha ni factures. No sabem en què es van gastar. La mateixa auditoria deixava molt clar que hi havia hagut certes irregularitats. Quan vam anar a la Batllia volíem fer net. Vam haver d’arribar al Tribunal Constitucional perquè se’ns vulnerava el dret jurisdiccional. Ho volien arxivar tot perquè probablement havia prescrit. Ara torna a estar a Batllia i la batlle instructora està de baixa i cap altre batlle ha volgut agafar el cas. Ara, amb la pandèmia, està tot aturat. Volem saber que va passar i quins van ser els actors que van intervenir entre altres coses perquè a la pròxima gran infraestructura que es faci no hi hagi una desviació de més de 20 milions i que n’hi hagi que desapareixen sense factures, perquè estem parlant dels diners de tots.
"El temps ens ha donat la raó que el forn incinerador és una infraestructura sobredimensionada"
Apapma ha insistit sempre que és una infraestructura sobredimensionada.
Des del primer dia. I el temps ens ha donat la raó. Està sobredimensionada, no era la més adequada. La contaminació seria molt més baixa. Govern diu que no contamina. No contamina per sobre de la normativa europea. Estem per sota però hi ha accidents, moments que es sobrepassen els límits però tenim un forn incinerador que contamina excepte quan està tancat i treballa uns 350 dies a l’any. Ens deixa anar metalls pesants, dioxines i furans. L’antic president d’Apapma que era el Miquel Bru sempre deia “quin tant per cent estàs disposat a acceptar de càncer al teu cos?”. Jo ho tinc molt clar: zero. Govern accepta un tant per cent.
"Naturlandia no és un parc d'animals, és un zoo"
Aquest estiu ha tornat a sortir el tema del possible tancament del parc d’animals de Naturlandia.
Perdó, del zoo. El que hem vist als mitjans de comunicació és que es vol tancar. En països avançats, el concepte de zoo està molt desfasat. És de fa un parell de segles. I Naturlandia sempre ha estat un zoo. És una empresa privada que té uns animals exòtics entre cometes. Els llops són siberians, els cérvols són japonesos , les daines, algunes són d’aquí però les crien a Encamp i la gran atracció és l’ós. Arriben els turistes, tiren menjar als animals, aquests mengen i s’han de mostrar perquè la gent els vegi. Senzillament és una explotació animal. El que atreu sobretot són els cadells però has de tenir un sistema o un programa de reproducció i unes instal·lacions adequades. Ara, el principal problema que tenen a Naturlandia és quan els cadells es desvinculin de la seva mare. No tenen instal·lacions per separar els ossos. El dia que hagin de fer una reparació dins del tancat no la podran fer perquè no tenen on tancar els ossos de manera separada. Ara mateix un dels ossos hauria d’estar tancat al camí d’accés a les gàbies perquè els obrers poguessin entrar. A més amb l’històric de seguretat que hi ha, que s’escapen els ossos i no sabem per on ho fan. Durant molt de temps el parc ha estat abandonat en aquest aspecte.
La fugida de l’ós Torb va acabar amb la seva mort i amb molts dubtes sobre els fets.
Fa poc es va jutjar a l’autor material de la mort de l’ós però no s’ha jutjat al responsable de la mort del Torb. Es va jutjar a la persona que va disparar. No s’ha jutjat com va poder sortir aquell ós d’un recinte tancat. Això a data d’avui ningú, nosaltres som part interessada, ens ha pogut dir per on va sortir aquell ós. Fèiem la broma que va agafar el metro i va parar a la parada següent. No ens ho han dit, o s’ho han callat. En qualsevol moment es pot escapar un altre ós. La versió que es va donar des de Naturlandia va quedar totalment descartada. El tema s’ha tancat en fals perquè la darrera responsabilitat és de Govern. Que es proposi el seu tancament és una bona notícia però haurem de veure és com es tanca, amb quin calendari i el destí dels animals. Se’ls hauria de buscar un lloc de residència adequat. El principal problema és que Andorra no forma part del comitè internacional del control d’espècies protegides i els animals, com els cadells d’ós, que són nascuts a Andorra, no poden sortir del país. No pots certificar, en no formar part del comitè que aquell animal ha nascut realment a Andorra. Quan es va prohibir el comerç d’ivori aquí encara en trobaves. El Govern haurà de reaccionar si es tanca finalment el zoo de Naturlandia. També haurem de veure que passa amb el pla de Conangle, si torna a ús ciutadà.
"Una de les coses que trobem a faltar és una llei d’impacte ambiental per un país avançat"
Quina és l’opinió d’Apapma en relació al telefèric de Carroi?.
No coneixem el projecte actual i poc podem opinar. Durant el mandat de Rosa Ferrer es vam reunir amb ella i amb l’empresa Doppelmayr, que era la principal promotora en aquell moment i se’ns va presentar el projecte. Havien decidit ubicar la sortida a la Borda Mateu perquè s’ha vist que amb el telecabina de la Massana el centre d’aquella població és un caos circulatori. Era un lloc amb places d’aparcament i s’evitaven sobrevols. Passa poc però a vegades hi ha telefèrics que cauen i tot el que queda a sota queda trinxat a part de les morts que hi pugui haver a les cabines. En el projecte que se’ns va presentar a nosaltres de la Borda Mateu només hi havia una pilona entre la sortida i l’arribada, de forma que l’impacte de construcció era el mínim. Se’ns va explicar que s’havia modificat l’arribada per no afectar una zona que és de reproducció del gall de bosc però encara quedaven serrells. No estem en contra de res fins que veiem el projecte. Aleshores ens podem posicionar a favor o en contra. Aquí una de les coses que trobem a faltar és una llei d’impacte ambiental per un país avançat. Se n’ha parlat molt però sense resultat.
Comentaris (2)