Comença com a degana al setembre del 2021, en un moment on la salut mental, per sort o per desgràcia, està a l’ordre del dia. Quin balanç fa d’aquest primer any?
Ha sigut un any exponencial i intens. Ens hem trobat molts reptes, com la inclusió de la psicologia a la cartera de serveis que ha sigut el gran eix. Però és veritat que hem vist molt necessària la nostra intervenció, hem renovat molts convenis, com el d’UNICEF, o amb el ministeri d’Educació. S’ha pogut observar la necessitat de la població d’apropar-se a la ciutadania i de poder accedir-hi d’una manera més satisfactòria. També hem hagut de regular moltes coses, de fet, encara ho seguim fent. Més enllà del repte que tenim com a junta, som optimistes, perquè veiem que, pel que fa a la cartera de serveis, veiem que hi ha molt bona comunicació entre tots.
L’any passat hi va haver bastants canvis a la directiva, està estable actualment?
És veritat que la nova junta que tenim som poquets, és una realitat, però és realitat que ens avenim molt bé. Cadascú té el seu perfil, s’organitza d’una manera, però som un equip i vetllem pels nostres col·legiats, i també per la població. Hem passat un estiu mitjanament tranquil, de treball, però més tranquil, i ara comencem de nou amb negociacions i reunions, creiem que estem fent una bona feina i estem orgullosos.
La introducció de la psicologia a la cartera de serveis, en quin punt està?
S’està allargant justament perquè ho seguim regulant tot. Volem oferir la millor qualitat, i vetllem, des de la junta, perquè els nostres psicòlegs es puguin sentir còmodes. Per tant, continuem definint nomenclatures, quins seran els derivadors finals, veure com podem treballar d’una manera interdisciplinària, en un circuit on nosaltres ens sentim a gust també.
Hi haurà especialistes referents que també podran derivar, i estem treballant també que puguin derivar psicòlegs del SAAS, per exemple, l’equip de salut mental
Pel que fa als derivadors, es va comentar que podrien ser els doctors de referència, es manté aquesta idea?
Sí, de fet el metge referent és l’eix, que serà qui derivarà gairebé tot. Però sí que és veritat que hi haurà especialistes referents que també podran derivar, i estem treballant també que puguin derivar psicòlegs del SAAS, per exemple, l’equip de salut mental. També intentem que puguin fer-ho pediatres i altres professionals que treballen amb la salut. Això és el que estem intentant negociar, per poder anticipar i avançar aquest circuit i que la persona no es trobi amb l’obstacle que són els tempos de visites.
Com veuen el fet d’entrar en la cartera de serveis en un moment en què els metges i els odontòlegs estan reclamant una renovació de conveni?
Per nosaltres encara és molt difícil poder posicionar-nos, perquè encara estem treballant, llavors no hi ha res tancat. Però sí que entenem el neguit dels nostres companys, perquè al final tots volem garantir a la població un servei, però també hem de vetllar per nosaltres. Si un professional no està còmode, si no es tenen les millors condicions, serà complicat que es pugui oferir un bon servei a la població.
I quines són les condicions que necessiten els psicòlegs per entrar a la cartera de serveis?
No són condicions en si, està tot sobre la taula. Estem treballant amb Govern, no hi ha res tancat com deia. És veritat que estan escoltant molt les nostres ofertes i estem contents perquè hem avançat molt aquest any. Hem vist que hem passat de tenir unes quatre o cinc patologies generals, i ara volem incloure-ho tot, això ha sigut un treball complicat.
Fa uns mesos es va especificar que es prioritzarien les més presents a la societat, com la depressió, l’ansietat...
Totes aquestes segueixen vigents. També els trastorns alimentaris, els infantils, el dèficit d’atenció... Ara mateix tenim tots els trastorns sobre la taula, cosa que fins ara no era així. Al final del que estem contents és de poder valorar trastorn per trastorn, i així acabar apropant-nos al màxim de població que puguem, que és l’objectiu que tenim des de la junta és que tothom pugui accedir a la psicologia.
Actualment no tothom té accés i no tot el món es pot tractar.
Exacte, hi ha una limitació i som conscients. És un servei que és car per a moltes persones vulnerables, però el que hem de fer és que puguin buscar ajuda i que tots puguem beneficiar-nos. Volem tenir una població sana.
Amb quin termini es juga ara? Quan es preveu aquesta inclusió?
És difícil dir-ho, perquè ara estem a l’eix. Estem treballant totes les patologies, que malauradament hi ha moltes, però pensem que abans de finals d’any podríem tenir això més definit i regulat.
I d’altra banda, quin balanç es fa del servei d’ajuda envers la Covid-19?
Ha sigut un programa que ha funcionat. Potser ha anat lent, no tota la població el coneixia, la difusió es podria haver fet d’una altra manera. Però sí que és veritat que és molt bona iniciativa, i gràcies a això les persones han vist que la psicologia pot estar dins d’una cartera de serveis, que pot ser accessible. És un primer apropament.
Des de fa dos anys, quan es parla de salut mental es relaciona directament amb la Covid-19, i ara es comencen a veure els efectes...
És complicat, era una situació que no sabíem el que en sortiria, quines seqüeles quedarien. En l’àmbit clínic potser el que hem vist més és, per exemple, els nens que tenen trastorns de dèficit d’atenció o d’aprenentatge s’han agreujat, les persones que tenen patologies de l’estat anímic s’han accelerat... Ens trobem una societat amb patologies més accentuades, i potser part de la població que tenia factors de protecció ja no els té.
“Hi ha barreres, com l’econòmica, que és normal, però per això és important la cartera de serveis, perquè l’objectiu final és que la població sigui atesa”
Malgrat la importància que se li està donant a la salut mental, l’estigma continua...
És una realitat. Hem avançat moltíssim, afortunadament, però veiem que de vegades costa. Igual que costa que un pacient mantingui aquest vincle amb tu i que vingui regularment. Òbviament hi ha barreres, com l’econòmica, que és normal, però per això és important la cartera de serveis, perquè l’objectiu final és que la població sigui atesa.
Pel que fa a l’agreujament de patologies, quina és la diferència entre 2019 i ara?
Costa més sortir, socialitzar, reconèixer, verbalitzar que estem malament. Ens trobem amb persones molt al límit, que han aguantat la situació molt de temps i ara costa tornar a un especialista. Les patologies també existien abans, però ara s’hi ha afegit la pandèmia.
I quines són les principals que es tracten a la consulta?
Sobretot trastorns de l’estat anímic, com ansietat o depressió. També estan creixent les addiccions, és un tema que està vigent, i justament amb la tecnologia, entre la franja dels 20 anys que té tant d’accés a les pantalles i que s’han acostumat durant la pandèmia, i això ens alerta. Estem fent una societat menys atenta en el seu dia a dia, i més centrada en les pantalles.
També s’han detectat trastorns d’ansietat relacionats amb la feina?
Durant la Covid-19 hi ha hagut moltes pèrdues de feina, molta gent l’han fet fora. Malauradament, ara treballem també des de la por, la por a quedar-se sense treball. S’ha accentuat molt la por a fallar, la crítica a u mateix, i això fa que les persones actuïn amb més ansietat.
Per tant, ara es veuen trastorns en perfils més variats...
Exacte. Les persones que ja tenien una patologia de base o prèvia a la Covid-19 ja tenien la dificultat, però aquells que tenien factors de protecció, a qui acudir o una feina estable veuen que això ha marxat. S’han quedat solitàries, exposades a factors de risc. La inseguretat és un punt que es veu molt a sovint, la baixa autoestima, la pandèmia ha fet que les persones dubtin molt de si mateixes.
Un dels punts que s’ha parlat a sovint és l’estrès posttraumàtic, però de què parlem?
És difícil tenir una definició exacta perquè és multifactorial, pot succeir a qualsevol edat per qualsevol circumstància. També va relacionat a la personalitat i la idiosincràsia de la persona. És un factor de risc si no es té cura, pot causar altres patologies. Arriba a més, per qualsevol motiu, perquè t’han fet fora de la feina o perquè t’ha deixat la parella, una malaltia que no esperaves...
Hem parlat de la Covid-19, però ara amb la situació de conflicte bèl·lic a Ucraïna, existeix un augment de factors externs que poden propiciar més angoixa o inseguretat?
Tenim una societat més angoixada, amb molta més ansietat. Estem molt, molt alerta a qualsevol canvi. Al final l’ésser humà el que busca és estabilitat, i hem sortit d’una pandèmia que ha estat complicada per tots. Ara veiem que amb la guerra comença a haver-hi molts factors de risc que són incontrolables, i potser hem de tornar a educar la població, treballar la incertesa, sobretot les pors, i intentar oferir el màxim que puguem. Com a psicòlegs ens hem de plantar i remarcar que la salut mental és important i s’ha de cuidar. S’ha de deixar el tabú i hem de donar seguretat a la població.
Comentaris