“L’espai que acull el L’Andart no és simplement un antic hotel, és un edifici impregnat de temps”

Quin tipus d’obra han preparat per a la nova edició de L’Andart?

Hem preparat ‘Whisper of the Sea’, una instal·lació multimèdia que fusiona fotografia, vídeo i so en un espai immersiu. Aquest projecte forma part de la nostre sèrie ‘Whisper’, en la qual cada xiuxiueig es converteix en una reflexió visual sobre la connexió entre l’ésser humà i la naturalesa, l’harmonia perduda i la capacitat d’escoltar, tant el món exterior com a un mateix. A ‘Whisper of the Sea’, a través de les figures mítiques dels ‘AquaSouls’ -antics guardians de la saviesa i els observadors de la humanitat- s’aborden temes com l’equilibri ecològic, la ruptura amb la naturalesa, la calma interior i la consciència plena. Amb la seva presència silenciosa i la seva dansa, els ‘AquaSouls’ desperten en nosaltres quelcom oblidat, xiuxiuegen coneixements i ens tornen a preguntes que fa molt temps que vam deixar de formular-nos.

Lliga amb Andorra?

Aquest projecte agafa un significat especial en el context d’Andorra. Fa milions d’anys que aquesta terra estava coberta pel mar, per les aigües de l’antic oceà Tetis. Avui, aquesta memòria segueix viva en el relleu, en la pedra, en els rius sinuosos i en els llacs de muntanya. Per a nosaltres és important recordar que tot està connectat: el mar, la muntanya, el passat i el present, el cos i l’esperit. ‘Whisper of the Sea’ busca convertir-se en un espai de pausa i atenció, un xiuxiueig que sempre hauríem d’haver escoltat.

“Ens inspira profundament la idea de tornar a donar vida a llocs oblidats. Creiem que en reanimar aquests espais creem un pont entre el passat i el present”

El lema d’aquest any del L’Andart és ‘Pausa per continuar’. Com s’expressa en la vostra obra?

Per a nosaltres el tema ‘Pausa per continuar’ ressona com el reflex mateix de l’essència del projecte ‘Whisper of the Sea’. Esperem que dins de l’obra, l’espectador pugui permetre’s aturar-se, fer una veritable pausa, profunda, plena, carregada de silenci i sentit. Creem un espai on l’espectador no només pot veure o escoltar l’obra, sinó també experimentar-la. Les imatges, l’àudio, el xiuxiueig, la il·luminació atmosfèrica, la intimitat, tot això forma una atmosfera meditativa. L’espai està envoltat de negre i només els elements necessaris s’il·luminen suaument amb llum puntual, dirigint l’atenció de l’espectador i generant una sensació d’intimitat i recolliment. Aquesta experiència ajuda a alentir-se i escoltar, no només el que ens envolta, sinó també allò que portem a dins. Sentir la fragilitat del moment, reflexionar: on estem ara? Cap a on anem? Quins valors portem amb nosaltres? I quins portarem demà? Així ‘Whisper of the Sea’ es converteix no només en una declaració artística, sinó també a una invitació a la reflexió. Ens agradaria molt que cada persona que entri en aquest espai senti aquesta pausa, que senti alguna cosa d’ella mateixa.

Com valoren l’espai d’exposició (el fet que sigui un antic hotel, tancat des de fa anys, l’ús de les habitacions per ubicar les obres...)?

L’espai que acull el L’Andart no és simplement un antic hotel, és un edifici impregnat de temps. A les seves parets hi habiten el silenci, la calma i la saviesa de gairebé un segle. L’atmosfera és veritablement única. Se sent l’alè del passat, una energia invisible, una sensació de memòria, com si l’edifici mateix s’hagués convertit en un guardià del silenci i de l’atenció interior, tan escassos en el món contemporani. Ens sembla molt valuós que l’espectador tingui l’oportunitat de tocar un fragment d’una altra època -potser més conscient i silenciosa- en la qual l’ésser humà sentia una connexió més profunda amb ell mateix i amb la natura. Tot això es converteix en una part inseparable de l’experiència artística i afecta la percepció de l’exposició tant com les mateixes obres.

És donar-li un nou significat.

És especialment significatiu que un espai així serveixi de fons per a declaracions artístiques contemporànies. No només acull l’art, sinó que sembla suggerir, guiar, aportar profunditat. En aquest fons neixen nous significats. A més, ens inspira profundament la idea de tornar a donar vida a llocs oblidats. És quelcom que ressona amb força en la nostra filosofia. Creiem que en reanimar aquests espais creem un pont entre el passat i el present, afegint capes de significat. És com restaurar un vincle: amb el temps, amb la memòria, amb el silenci. I això té un valor incalculable.

[El L’Andart] “És un format poc comú i precisament per això deixa una petjada tan profunda”

Crec que és la segona vegada que participen al L’Andart. Per què han volgut repetir?

Sí, aquesta és la nostra segona participació al L’Andart i ho vivim com un gran honor. Al llarg de les sis edicions, L’Andart s’ha consolidat com una veu significativa dins del diàleg cultural. La nostra primera experiència el 2023 amb el projecte ‘Whisper of the Mountains’ va ser realment única. Ens va permetre sentir com de profundament ressona la filosofia del L’Andart en el nostre enfocament artístic. Aquella edició ens va deixar records càlids i inspiradors gràcies a un enfocament atent i humà de l’equip organitzador i també a la resposta del públic. Sentim que la nostra obra va ser escoltada i sentida, que de veritat va establir un diàleg entre nosaltres i els espectadors i aquest és el motiu exacte pel qual creem art. Així que quan vam saber que es tornava a obrir la convocatòria per a la nova edició, no vam tenir cap dubte: havíem de tornar a presentar la nostra proposta i oferir la següent sèrie de reflexions visuals per a la nova edició.

Andorra inspira?

Andorra ens inspira com a artistes: la natura, el silenci, la llum, la calidesa de les ànimes que l’habiten, la sensació d’estar allunyats del soroll... Tot això encaixa perfectament amb els temes que vam explorar el 2023 i que seguim desenvolupant en el projecte del 2025. Tornar aquí amb ‘Whisper of the Sea’, un altre fragment de la sèrie ‘Whisper’, es va convertir en una continuació natural del diàleg iniciat llavors. Per nosaltres participar al L’Andart25 no és només una nova exposició, és la continuació d’una història que desitgem compartir.

Com valoren la biennal d’Andorra?

L’Andart és un esdeveniment únic que es distingeix no només pel seu format, si no també per la profunditat del seu enfocament. Admirem la manera com l’equip del L’Andart tracta amb tanta cura la selecció de projectes i l’organització de tot el procés, amb atenció, respecte i reflexió. Cada aspecte està curosament pensat i al mateix temps, es deixa espai per a la llibertat i la creativitat, quelcom fonamental per a qualsevol artista. La filosofia de L’Andart, la sostenibilitat, la connexió de l’ésser humà amb l’entorn natural, la reinterpretació del passat i la recerca de noves formes d’interactuar amb el món i la consciència, ens ressona profundament. Cada edició de la biennal es converteix en un reflex de la seva època i així i tot manté quelcom essencial: el respecte per l’entorn, l’obertura al diàleg i la fe en l’art com a eina de transformació conscient. Aquí l’artista es converteix en part d’un ecosistema artístic ampli i viu, integrat en un procés cultural amb sentit. És un format poc comú i precisament per això deixa una petjada tan profunda. Per això el valorem tant i ens fa contents formar part, encara que sigui una part petita, d’aquest esdeveniment tan significatiu.

“Des del començament del conflicte sento una incomoditat interna per les meves arrels, malgrat que també hi ha moltes raons per les quals sentir-se orgullosa de ser russa”

Concept2048 està format per una russa i un ucraïnès. Com els afecta el conflicte bèl·lic en el seu dia a dia?

Ekaterina: La guerra ens ha afectat, com a tots els altres. Les guerres, i per desgràcia no només n’hi ha un al món a dia d’avui, destrueixen. No importa de quina nacionalitat siguis, pateixes igualment per un món que ha perdut la seva pau i pel dolor de les persones. Les guerres són un mal i quan aquest mal et toca personalment, és encara més difícil de portar. Com que cap dels dos estem en una zona de combat, l’impacte en la nostra vida quotidiana és sobretot psicològic. Al febrer del 2022 estàvem treballant en un projecte per a la Biennal de Venècia. Era la fase final d’un procés complex i molt important. Per descomptat, no vam deixar de treballar junts només perquè veníem de països que ara estan en conflicte, seguim endavant, però cada vegada que sonava el telèfon, ens sobresaltàvem tement llegir un altre missatge dels nostres éssers estimats. Desitjàvem amb totes les nostres forces que els nostres països arribessin a un acord tan aviat com fos possible. Sense dubte, tot això ha deixat petjada en la nostra manera de veure el món i en la nostra feina. Des del començament del conflicte sento una incomoditat interna per les meves arrels, malgrat que també hi ha moltes raons per les quals sentir-se orgullosa de ser russa. Sento una pressió emocional constant per dins. Encara em costa comprendre com és possible que avui existeixin conflictes capaços d’esborrar milions d’ànimes, destruir destins i trencar cors. Això només reforça encara més la necessitat de preservar la humanitat, de ser útil, de donar suport a aquells que estan passant per moments difícils. La realitat ara es percep més fràgil que abans i els llaços humans encara més valuosos.

Rostyslav: El que fa més mal és veure la quantitat de víctimes que hi ha a ambdós costats i per descomptat, això t’afecta profundament. Sobretot quan tens familiars i amics a l’altre costat. Cada dia, fins i tot si intentes no llegir les notícies, vius amb l’esperança que tot s’acabi aviat, que arribi la pau. És esgotador, et consumeix emocionalment i psicològica. I sens dubte es reflecteix també en la feina. Sents una càrrega interior que no pots ignorar. A vegades penses que si et concentres només en la feina et sentiràs millor, però és impossible abstreure’s del tot. Hi ha massa coses que et toquen personalment i al mateix temps, l’art es converteix en una manera de no tancar-se, de preservar la humanitat. Vaig tenir la sort de no estar al meu país quan tot va començar. Fa molts anys que visc a Espanya on em sento segur i puc crear lliurement. I valoro especialment el fet que aquí he trobat suport i comprensió. En temps com aquests això es veritablement valuós.

La guerra els ha inspirat per alguna obra d’art?

Al principi ni tan sols volíem pensar a crear res relacionat amb la guerra, era massa dolorós. La guerra no pot inspirar, només pot destruir. Però és impossible que el que està passant no ens afecti. Actualment estem treballant en un projecte que, encara que no parla directament de la guerra, reflexa profundament el dolor, els destins trencats i el patiment. És un projecte que neix, no del desig de parlar de política, si no d’una necessitat interna de respondre a allò que està passant. Esperem poder-lo acabar durant els pròxims mesos i presentar-lo al públic.

[La guerra] “Et consumeix emocionalment i psicològica, i sens dubte es reflecteix també en la feina, sents una càrrega interior que no pots ignorar”

Tenen família a Rússia i Ucraïna? És fàcil mantenir-hi el contacte?

Ekaterina: Sí, els meus pares viuen a Rússia. Per desgràcia cada mes que passa es fa més difícil mantenir una comunicació estable amb ells. És complicat trobar canals de comunicació que funcionin. Els meus pares són grans i els costa adaptar-se a les noves tecnologies, així que he de demanar ajuda a algun conegut perquè els instal·li una nova aplicació, que els expliquin com utilitzar-la... Al final, simplement mantenir-se en contacte amb els éssers estimats es converteix en una tasca complicada.

Rostyslav: Els meus pares segueixen a Ucraïna. Afortunadament tenim la possibilitat d’estar en contacte de dorma constant, parlem regularment per videotrucada o per missatges. Per a mi és important saber que estan bé i per a ells és important sentir que jo estic a prop. Això ens dona suport a tots.

Han tingut algun problema, alguna vegada, pels seus orígens?

Sí, cadascun de nosaltres ha viscut situacions així, i més d’una vegada. Però preferim no pensar-hi, no ens agrada guardar a la memòria moments desagradables. Ara celebrem la inauguració del L’Andart25 i pensem amb gratitud com en som d’afortunats d’estar aquí i poder compartir el nostre art.

Veuen a prop una possible resolució del conflicte?

Som persones allunyades de la política. No tenim ni el dret ni els recursos per analitzar en profunditat el que està passant. Però volem creure amb tot el cor que la pau és possible i que arribarà més aviat que tard. El més important ara és conservar allò humà a dins nostre i seguir fent allò que està a les nostres mans: donar suport, crear i mantenir el diàleg. Cada dia sentim amb més claredat com d’essencial és desaccelerar, viure amb consciència, no tenir por al canvi, cuidar allò que tenim, saber escoltar, saber veure i mantenir l’atenció cap a un mateix, cap als altres i cap al món. Valorar el silenci, percebre la fragilitat del moment i no ser-hi indiferents.