Agustina Grandvallet // Presidenta d'Amida

“Les institucions públiques han de continuar treballant en l’accessibilitat”

Va arribar a Andorra amb cinc anys i viu a Sant Julià de Lòria. Pateix una discapacitat sobrevinguda des de fa 24 anys. Havia treballat d'estilista. S'ha format en voluntariat i recentment ha participat a Sevilla en un congrés sobre violència de gènere a les dones. L'Agustina és una apassionada de la lectura.

Agustina Grandvallet, presidenta d'Amida.
Agustina Grandvallet, presidenta d'Amida.
Altaveu

Comentaris

El 29 de novembre de l’any 1989 neix Amida que compleix aquest diumenge 31 anys com associació per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física, visual i auditiva.  Es va crear per lluitar pel respecte i l’exercici dels drets del col·lectiu. Des la seva creació es va emprendre la lluita per equiparar els drets de les persones amb diversitat funcional als de la resta.

L'esperit d'Amida va ser en un principi aglutinar tota la població que patia una discapacitat o tenia en el seu entorn familiar, alguna persona que precisava de la seva representació per defensar els seus drets i llibertats. Ara, 31 anys després és el moment de fer un repàs a la seva història. L'any 1983 el Consell General aprova la llei de creació de la pensió per als adults minusvàlids físics i/o mentals. L'esperit de la llei és resoldre les dificultats que tenien les persones amb discapacitat per poder participar en el món laboral assegurant-los una mínima cobertura social Com és que vuit anys després ha de néixer una associació com Amida?

Perquè malgrat la campanya de conscienciació i les reunions mantingudes amb les autoritats, el cert és que aquestes demandes no va ser efectives fins l’any 1993, desprès de l’aprovació de la Constitució. Un cop el país es va dotar d’una Carta Magna, el Consell General va iniciar els tràmits per redactar un projecte de llei d’accessibilitat, uns treballs en els que Amida va participar, acceptant la invitació del parlament. Josep Maria Beal, Albert Llovera i Pere Capdevila, entre d’altres, eren els representants de l'associació encarregats de col·laborar amb la comissió legislativa del Consell General que va redactar el projecte de llei d’accessibilitat.

Una llei que va tenir una elaboració llarga.

Els treballs es van allargar fins al 6 d’abril de 1995 quan el Consell General a donar el vist i plau, essent publicada al BOPA número 24 del 3 de maig de 1995. Van ser dies, setmanes de molta feina, de treballs feixucs per tal de convèncer els consellers generals de la necessitat de certs continguts de la futura llei, ja que en alguns casos els parlamentaris veien amb reticència les propostes dels representants d’Amida. Posteriorment el Govern va redactar el reglament d’accessibilitat que es va publicar al BOPA del 14 de juny de l995 amb tots els annexos descriptius d’urbanització, mobiliari, edificació, disseny, etc.

thumbnail

Es preveia en el reglament d'accessibilitat la creació d'una comissió o d'un organisme consultiu?

Aquest reglament d’accessibilitat en el seu article 9 preveu la creació d’una Comissió per al Foment de l’Accessibilitat, òrgan consultiu, assessor i de seguiment en matèria d’accessibilitat, de supressió de barreres i de sensibilització social presidit pel ministre d’Ordenament Territorial o persona que ell delegui. En aquest cas es va decidir nomenar com a presidenta l'Angelina Mas, persona molt vinculada a Amida i que havia viscut de forma molt propera el desenvolupament de la llei i el reglament. Ella va iniciar el funcionament d’aquesta Comissió, passant el relleu uns anys més tard a un altre membre destacat d’Amida, l’Albert Llovera, actual president.

Un dels seus cavalls de batalla ha estat des de l'inici el dels drets laborals de les persones discapacitades.

Es tracta d'un tema plantejat amb enfocaments diferents donat que contempla tres possibles situacions: una per a les persones que poden desenvolupar feines amb normalitat però que requereixen de la conscienciació de la societat que accepti la seva normalització, això es va iniciar amb un programa en col·laboració amb els serveis de bombers que varen aportar sis llocs de treball als integrants d’Amida com a prova pilot que posteriorment ha continuat oferint el ministeri de Benestar Social en altres llocs de treball de l’administració. En tercer lloc un programa més complex per a la venda de cupons de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), per part de invidents o altres persones discapacitades, que requeria del desenvolupament d’una llei del joc, per donar seguretat jurídica amb la signatura d’un conveni entre les entitats implicades del que ja fa anys que se’n parla però encara no s’ha pogut dur a terme.

"La clau en les negociacions amb l'ONCE és trobar un punt mig"

Per tant, fins i tot hi ha haver una visita a Andorra del màxim responsable de l'ONCE.

Va ser l'any 1996. Vam convidar l'aleshores director general de l'ONCE a fer una visita a Andorra per estudiar una possible implantació de tècniques de joc amb l'objectiu de donar feina a persones amb discapacitat i constituir, al mateix temps, un fons que permetés dur a terme diversos serveis socials. El passat mes de gener vam rebre la visita del delegat territorial de'ONCE Catalunya, Enric  Botí de la Peña juntament amb el director de la agència d'ONCE a Lleida, Marcelino Cid Jiménez. S'està treballant des del ministeri d'Afers Socials i en vaig parlar amb el ministre Víctor Filloy. Cal que hi hagi una associació al darrere i l'ONCE és un organisme amb molt poder i intentaran poder tancar un acord tot i que les dues parts tenen les seves maneres de fer. La clau és trobar un punt mig.

Amida va ser membre fundador de la Federació Andorrana d'Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD). Formen part d'altres entitats?

Amida és membre de ple dret del Consell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, membre del Comitè Andorrà del Voluntariat en representació de les entitats, membre del Grup assessor del projecte de investigació i innovació social Participa, que està duent a terme l ‘Institut Guttmann. Han col·laborat en l’ elaboració dels llibres 'Innovació social i discapacitat' i 'Emporderament i autonomia personal' de la Fundació Institut Guttmann. Actualment estem en la comissió del projecte de Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones, en l'elaboració del Pla de Promoció del Voluntariat, i en el Pla Nacional de la Infància i l'Adolescència.

Aquest diumenge, 29 de novembre, celebren el 31è aniversari.

Al principi no ho vam tenir fàcil per fer visible aquesta part de la societat. Es va crear perquè hi havia una necessitat en aquell moment. A partir d'aquí es va formar un grup de gent molt implicada que van intentar tirar del carro i ho van fer molt bé per tirar endavant l'associació. Fer visible els discapacitats és molt feixuc. En el darrer dia de la infància vaig trobar a faltar un infant en cadira de rodes. Costa introduir el nostre perfil i per això hem d'estar reivindicant. Hem d'estar sempre al damunt. Vull recordar que som una associació sense ànim de lucre i que hi dediquem moltes hores del nostre temps. Viure amb una discapacitat és molt complicat sobretot quan et fas gran i tens moltes més dificultats per la degenaració dels ossos, problemes de sucre, cardiopaties...

"Quan plegui potser hauré de canviar de número de mòbil"

Hi ha molt desgast?

No paro i el telèfon no deixa de sonar. Quan plegui potser hauré de canviar de número de mòbil. No sé desconnectar, em costa molt i això em passa factura però tinc una bona junta directiva que m'ajuda. En una associació hi ha moltes històries al darrere i això provoca un desgast i més amb la pandèmia perquè hi havia gent que necessitava un suport psicològic.`Estàs tot el dia pendent i a la meva família sovint li costa entendre la meva implicació.

Hem mirat al passat. Quin és el futur?

Les institucions públiques han de continuar treballant en l'accessibilitat, en tots els àmbits, de les persones amb diversitat funcional. Hi ha molta implicació i molta sensibilitat. Amb l’ anterior Ministre d’ Afers Socials i ara Cap de Govern Sr.Xavier Espot i la secretària d'Estat, Ester Fenoll vam avançar molt. Estem treballant molt bé amb l'actual ministeri d'Afers Socials i amb el Ministre Fílloy tenim una persona molt implicada juntament amb la actual Secretaria d’ Estat la Teresa Milà.La pandèmia, però, ha aturat moltes coses. Ara ens hem de posar al dia. 

Etiquetes

Comentaris

Trending