Mònica Codina // Presidenta de l'Associació de Dones d'Andorra

“L’avortament sempre ha estat un tema incòmode de parlar a Andorra”

Va néixer al 1962 a Barcelona, però va arribar al país ben jove. És psicòloga, i s’ha especialitzat en empresa i organitzacions. Ha sigut, a més, secretària d’Estat de Funció Pública i ministra de Salut i Benestar pels Demòcrates. Ara es posa al capdavant d’una Associació de Dones d’Andorra molt més plural i amb més diversitat de perfils.

La presidenta de l'ADA, Mònica Codina
La presidenta de l'ADA, Mònica Codina

L’Associació de Dones d’Andorra enceta una nova etapa en la seva història. Amb la Mònica Codina al capdavant, l’objectiu és renovar no únicament la junta, sinó començar a atendre diversos àmbits. Al cap i a la fi, demostrar que la dona al país està present en tots i cadascun dels sectors. Per això, a més d’escollir components de totes les edats i amb especialitzacions força diverses per conformar la junta, han desenvolupat un pla estratègic des del 2022 fins al 2025.

Aquests seran els quatre anys per treballar diversos pilars bàsics tant per al feminisme, com per a aconseguir la igualtat en la societat andorrana. Almenys, per donar una passa endavant en aquest sentit. L’ADA tocarà àmbits com la professionalització, l’educació i la salut. Tot des d’una perspectiva de gènere i per trencar diverses barreres i estigmes que es tenen al voltant d’aquests aspectes.

Quins són els principals aspectes que es tractaran al pla estratègic?

En primer lloc, volem ser un referent pel que fa a la professionalització de la igualtat. Volem que la dona se senti empoderada, líder, que sigui capaç de dur a terme projectes per ella mateixa. La idea és ajudar a la dona empresària, a les autònomes. D’altra banda, volem incidir molt també pel que fa a l’educació. Jo crec que s’han de dur moltes coses a terme, una d’elles és que els docents estiguin formats en igualtat i en corresponsabilitat familiar. Parlar del tema de la coeducació és essencial, és a dir, en aquesta societat patriarcal tenim molts esquemes que estan tan integrats que ja semblen normals, i no és així. De la mateixa manera, volem aprofundir a l’hora d’escollir la carrera universitària, deixar enrere que hi ha professions de nois o de noies. També volem tractar la salut, parlar amb el Col·legi de Metges i amb els sanitaris, perquè les dones estan més sobrediagnosticades a vegades amb malalties, i és a conseqüència de la violència de gènere. També pateixen d’altres que són exclusives, com la menstruació i els problemes que hi deriven.

Hi ha un canvi considerable a la junta, però a l’ADA sempre hi ha hagut molta presència de dones que han estat relacionades, d’una manera o una altra, amb l’àmbit de Demòcrates. Es treballa per separar-se d’una imatge polititzada?

A veure, en un país petit com el nostre que els que han fet política, no només de DA, sinó del partit socialdemòcrata o el que sigui, que estiguin a l’àmbit associatiu no és una cosa que sigui exclusiva de l’ADA. Aquí el fet que militis a un partit polític no t’ha de treure la teva manera de ser, del que tu creus i el que defenses. En el meu cas és la defensa dels drets de les dones. Al final l’afinitat política tots la tenim, per tant jo penso que tu has de creure en la causa en la qual t’hi poses, perquè si el que has de fer és una defensa política, te’n vas i et quedes al partit polític, no et poses al capdavant d’una associació.

Realment no considera que això els condicioni d’alguna manera...

No, a mi no m’ha condicionat mai. Tothom milita en algun lloc, perquè quan votes tothom té una ideologia determinada. Però aquí estem totes per defensar els drets de les dones i les polítiques d’igualtat, i no mirem més enllà de tot això.

“L’ADA vol insistir amb tot aquest tema d’empoderar-nos i fer-nos valdre, perquè els homes ho saben fer molt bé”

Quina ha estat la seva primera tasca al posar-se al capdavant de l’ADA?

La primera va ser confeccionar la pròpia junta, que no va ser tasca fàcil per intentar trobar dones de referència en els diferents àmbits i que poguessin ser-hi. Després ens va entrar tot el tema de l’informe, i aleshores vam treballar sobre aquest tema. Ens hem hagut de prendre el nostre temps per analitzar-ho i per fer-ho analitzar a la nostra advocada. Després hem tingut la primera junta on hem començat ja a posar fil a l’aguda del que seria els projectes que volem dur a terme de cara al 2022.

Un tema que és ara actualitat pura és l’informe sobre l’avortament, entenc que a l’ADA l’han pogut llegir. Quina és l’opinió que els mereix?

Costa d’entendre que actualment a Andorra estigui penalitzat, sobretot si vens d’altres països on aquesta és una qüestió de fa anys. Però a l’ADA entenem els elements institucionals que ens condicionen. En aquesta societat aconseguir aquests canvis sempre ha estat complicat, no han sigut fàcils ni es fan d’un dia per l’altre. El que té el nostre sistema i el que passa amb l’informe és que pot posar en entredit el nostre model institucional. Però això no és una qüestió que hagi de resoldre l’ADA, sinó que nosaltres el que hem de fer és defensar que això realment pugui ser possible. Diem que tenim temps, però tampoc etern, tenim paciència i aquest informe ja és un pas endavant. Fa vuit anys, al 2013 ja es va organitzar una recollida de signatures perquè es visualitzés que la ciutadania andorrana això ho volia, perquè sempre ha estat un tema incòmode de parlar al nostre país. Nosaltres hem arribat a la conclusió, veient l’informe, que pot conviure amb la Constitució i el que volem és que s’hi posin els partits polítics i que facin la feina perquè això pugui ser una realitat.

Una de les declaracions que va fer el Bisbe va ser que la ciutadania “ja havia dit la seva opinió moltes vegades”, entenem que aquesta opinió popular seria a favor o en contra de l’avortament?

Quan al 2013 fem la recollida de signatures ja ens demostra que la gent vol l’avortament. Perquè a vegades dius fem aquesta recollida i a veure quin suport té, perquè dius igual tenim quatre signatures i realment la gent no ho vol. El que es va demostrar és que en tres mesos vam recollir més de 4.600 signatures. I vam fer tres mesos perquè haguéssim pogut estar recollint signatures in perpètua, i tampoc era la qüestió. Hi ha altres temes com la lligadura de trompes que en el seu moment també estava penat, i va acabant despenalitzant-se. És una feina que s’ha d’anar fent.

La presidenta de l'ADA, Mònica Codina, durant el seu parlament.
La presidenta de l'ADA, Mònica Codina, durant el seu parlament. Pilar Candel

Pel que fa a la bretxa salarial, existeix a Andorra? S’han trobat casos en què això ha passat?

No tenim estudis nostres i això és una de les coses que volem mirar de fer, l’únic que ens podem basar és en les dades que treu la CASS. Llavors aquí sí que es veuen diferències. Però tot depèn de què les dones ocupen menys càrrecs de responsabilitats. Per posar un exemple, és més habitual trobar dones administratives que directives. Aquí és on l’ADA volem fer un estudi, per veure l’abast real de com és aquesta bretxa salarial i a quins àmbits, a quins nivells i a quins sectors s’està produint. No sé si ho podrem fer de cara al 2022 o què, perquè tenim molta feina a fer.

És possible que sigui que a les dones els costa més arribar a aquests llocs directius?

Bé, jo aquí puc parlar per la meva experiència. Sóc psicòloga i sóc especialista en temes d’industrial, en recursos humans. Jo he fet molts anys entrevistes, i és molt habitual veure dones amb millor currículum que es valoren menys, que reclamen menys sou. Llavors de vegades no és que l’empresa sigui discriminatòria, sinó que som nosaltres mateixes que no ens sabem valorar el suficient. I aquí és una mica on l’ADA vol insistir amb tot aquest tema d’empoderar-nos i fer-nos valdre, perquè els homes ho saben fer molt bé.

Des de petits se’ls ha ensenyat a això...

Evidentment, és que tot és una cadena, i per això dic que el nostre pla estratègic és molt transversal, perquè és que hem de tocar tot i la base és l’educació. Això és fonamental, però com que ja portem una història hem d’anar incidint en aspectes perquè això es minimitzi.

“Les dones ens hem de mentalitzar, ja sé que costa i que a vegades simplement es vol passar pàgina, canvio de feina i a una altra cosa”

Pel que fa als joves, s’ha detectat que hi ha moltes adolescents, d’entre 16 i 18 anys que pateixen violència de gènere, però que cada vegada ho identifiquen menys. Com es veu des de l’ADA, quina és la situació de la joventut andorrana?

Pel que fa a les famílies no ho hem analitzat com a associació, però puc dir la meva visió personal. Jo veig que aquesta generació té les xarxes socials, tenen una informació que abans no teníem. I a vegades no tenen la maduresa suficient per poder entendre-la. Per això insisteixo que hem de treballar en l’àmbit de l’educació. Les xarxes fan de conducte de tot, i es porta a males interpretacions. Es van passant missatges en el qual hi ha conductes o comportaments que ja estan molt integrats, i no són adequats. I aquí és on hem de posar el crit d’alerta, perquè realment hem d’actuar.

Una de les crides que s’ha fet des de l’ADA aquest any, amb motiu del 25N ha estat un augment del nombre d’assetjaments laboral, però des d’Afers Socials únicament n’han rebut tres, com es dóna aquesta diferència en la percepció? Hi ha una manca sobre coneixement per tractar aquests temes?

Aquest any hi ha hagut casos d’assetjament, però quan li hem dit de fer l’acompanyament, de denunciar, de vegades no volen perquè són persones conegudes, o del país i això les fa tirar enrere. I aquí és on hem de fer una feina, perquè en aquest sentit ningú hauria de ser impune. Sempre el missatge que passo a les dones és que han de denunciar, perquè sense denúncia no hi ha investigació, i així queda en el no-res. Les dones ens hem de mentalitzar, ja sé que costa i que a vegades simplement es vol passar pàgina, canvio de feina i a una altra cosa. Però si denunciéssim més, segurament s’evitarien certes situacions.

 

Comentaris (16)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.