Es podria dir que per a tu l’art és una mena de teràpia?
Sí, totalment. És una teràpia que ara ja no la veig tant com a tal, perquè com la vaig utilitzar molt així, a nivell mental tens aquesta sensació que no pots treballar, no pots estudiar, estàs pendent d’altres persones... Al final tens aquest sentiment, vaig patir bastant a nivell físic i a poc a poc l’art ha sigut una mena de teràpia.
Com d’alliberament per a tu?
Sí, sí, és una manera de fer coses, crear, fer res útil per mi mateixa. Quan la gent se sent identificada amb el meu treball, m’alegra moltíssim. Sempre pinto o creo obres que cadascú es pot identificar, i m’agrada que cada persona la vegi i la pugui sentir pròpia.
Ara mateix crees i vens el teu treball o fas també encàrrecs?
Ara mateix faig les dues coses.
Quan fas encàrrecs, quina és la teva empremta? Allò teu que poses en cada feina.
Jo tinc molt clar que no sóc retratista, per exemple. Sí que he fet molts, però sempre tracto de seguir la meva línia. M’agrada tractar de transmetre les expressions i els sentiments, anar un pas més enllà. Jo treballo amb molts colors, colors complementaris i primaris, com el groc, el cian, el vermell, magentes, violetes...
Què és el que t’atrau realment d’aquests colors? Per què no altra gamma?
Des de sempre m’ha agradat molt l’escola impressionista i modernista de finals de 1800, principis de 1900, és quelcom que sempre m’ha creat molta curiositat. M’encanta la psicologia darrere dels colors i a nivell cultural el que significa. Els meus estudis de conservació i restauració també analitzem molt els pigments, com es comporten i és alguna cosa que m’importa molt. Per mi és tan important els colors com la figura.
Aleshores ara estàs estudiant?
Sí, ara estic acabant els estudis en restauració i conservació del patrimoni cultural, a Barcelona.
Així que estàs a meitat camí entre Barcelona i Andorra...
Exacte, ara fa dos mesos que sóc aquí, fins al juliol. A la universitat em donaren l’oportunitat de fer les classes en línia i vaig decidir reprendre la meva feina com a artista.
El fet de poder estudiar a distància t’ha ajudat a crear...
Sí, perquè tenia una parada llarga. Pintava, però no ho publicava ni ho venia.
Pregunta necessària per a un artista, com vas viure el confinament?
Molt malament. A nivell personal ho vaig viure malament, fora de l’àmbit artista portava una motxilla que anava arrossegant i en aquesta parada total, em va venir tot al damunt. Però també va ser quan més vaig pintar.
“A partir de la pandèmia, tot van ser colors forts, violetes, grocs, colors fortíssims.”
Per tant, ho vas passar malament, però també et va reviure la vena artística...
Totalment, i és quan vaig començar a pintar més en color. Perquè sempre havia tingut molt clara la paleta en què em volia moure, però no sé per què mai m’havia atrevit a utilitzar-la. Feia més aquarel·la, feia un tipus de taques més neutres. Però, a partir de la pandèmia, va ser totalment color, violetes, molts grocs, colors fortíssims. Vaig començar a alliberar-me.
Per a tu l’art és una forma d’expressió, podem dir que, al treure tot de dins, també vas treure aquest vessant teu?
Jo sempre dic que l’art és una relació que tens per a tota la vida. Que pot ser que en alguns moments es pugui tornar tòxica, inclús. Tu, per molt que vulguis fer una pausa, l’art no et deixa en pau. Sempre tens aquest neguit de voler crear. Potser estàs a un projecte paral·lel, però màxim pots passar dos mesos sense crear. Però neix aquest sentiment de falta, com en una separació de parella, i necessites tornar a pintar.
Com artista jove, com veus el panorama de l’art aquí al país?
Ha millorat molt. A Andorra l’art sempre ha sigut molt latent, i jo des de jove he vist que estava una mica parat, però potser perquè jo no estava dins. Però veus que hi ha molts artistes, moltes opcions culturals molt interessants. I també hem anat veient com el Govern, els comuns, han començat a interessar-se. Jo aquí sempre trobo una veu. És veritat que aquí pràcticament ens coneguem tots, som com una petita família.
Ara, que participaràs al Mercat de la Vall, com és aquesta experiència?
És molt maco, és com el meu tercer o quart any. Sempre som més o menys, els mateixos, alguna cara nova, però tenim molta confiança entre nosaltres. Hi ha una gran familiaritat i estar en un entorn com el casc antic, és preciós. A més, cuiden molt de nosaltres. Un any va haver-hi una petita queixa i de seguida la van solucionar.
Quines indicacions us fan per prevenir la Covid-19?
Una distància de seguretat entre els paradistes, cadascú ha de vigilar que no hi hagi molts clients, que porten mascareta... Jo sempre porto hidrogel, a més. També tractem que tot estigui protegit, per facilitar la neteja. A més a l’estar a l’exterior també ens ajuda. Es nota molt que la gent ja hi té ganes de tornar a sortir a parades i estar a mercats.
“Quan vaig als mercats tracto de no tenir expectatives, per a mi és una experiència per gaudir i conèixer gent nova.”
Tens algunes expectatives després de l’any passat?
Tracto de no esperar mai res dels mercats en general. Depèn moltíssim del dia, del temps, de les ganes de la gent. Jo el Mercat de la Vall l’agafo com una experiència única. Si no tinc massa vendes, conec gent, altres artistes, nous clients, faig algun encàrrec segur...
I què és el que podrà trobar la gent a la teva parada?
Tinc una mica de tot, tinc punts de llibres, perquè m’encanta la lectura... Jo tinc el que a mi m’agradaria trobar. M’encanta vendre els productes originals, pintures, marcs que fem artesanals, postals, prints, enganxines...
Com convidaries a la gent que s’apropi al Mercat de la Vall?
Jo penso que si vols donar suport al producte nacional, tot el que hi trobaràs allí són productes d’aquí. Encara que no vagis per comprar, acudeix i coneix nous noms i nous artistes. A més, estèticament el mercat és molt bonic i de segur que gaudiràs d’una bona estona.
Comentaris